Lo raconet de la Boira

Les cançons d'Antònia Font poden tenir totes les interpretacions que vulgueu, en funció del que ha viscut cadascú les interpretem d'una manera o d'una altra. Havia escoltat aquesta cançó molts cops, i no li acabava de trobar el significat, l'altre dia em van fer donar compte d'un detall, que m'ha portat a fer la següent interpretació:

Tenim un tauronet que va nedant amb la seva mare, i que li diu que s'ha clavat un sedal dels pescadors, el tauronet encuriosit pregunta que perquè el volen pescar, i diu que el pare li ha explicat que els pescadors se'ls volen menjar. (som es seu tigreton)

A la segona estrofa de la cançó, la familia taurò ataca als pescadors (rotja es sa platja africana), i se'ls mengen per sopar. El tauronet continua encuriosit, vol entendre perquè els pescadors se'ls volien menjar, i al contrari, s'han girat els papers, el pare ho justifica dient que ells no deixen de ser joguines per als humans.

La mare taurona, tot i ser un tauró, al seu fill el tracta de la manera més dolça que sap, una mare és sempre una mare.

La conclusió la podeu treure vosaltres mateixos, per a mi és que sigui com sigui, les famílies sempre actuen de la mateixa manera, els pares defensen als seus fills per davant de tot. I encara podria anar més lluny parlant de que els que es senten atacats és defensen de la manera que saben, amb totes les forces, qüestió de supervivència.
Perquè qui són els dolents en aquesta cançó?
Us convido a que feu les vostres interpretacions. Va, que en dieu?

Visc a una escala molt antiga, i, tret dels pisos de lloguer, no sol haver gaires canvis. La veritat és que tot i tenir les seves manies no em podia queixar pas dels meus veïns. Però aquest estiu es van instal·lar uns veïns nous, a mi el canvi no m'afectava gaire, perquè jo visc a un segon, i ells es van comprar un pis del principal. Però poc a poc, em vaig donar compte de que si que m'afectaria la seva presència...Tot va començar quan alguns veïns es queixaven de que tinguessin moltes coses acumulades als balcons, però moltes coses vol dir que passant pel carrer, t'anava de poc de tocar una manta seva que tenien penjant, per exemple. Vaig parlar amb ells, com a bona presidenta en funcions que soc, però van passar de mi. I això era el principi, perquè durant aquests mesos s'han anat succeint denúncies, tant per part seva com per part dels altres veïns cap a ells, sempre que tenen una denúncia ells responen amb una altra (si es que poden...). La situació actual s'ha tornat insuportable, l'escala fa una pudor horrorosa, mai havia hagut cucaratxes, i ara les pots veure com surten per sota de la seva porta...primer eren petites, però cada cop el tamany és més considerable...I jo em pregunto, que coi deuen tenir allà dins per a que en surtin tantes cuques? Però la cosa no s'acaba aquí, perquè els veïns del principal estan amargats: soroll tot el dia i tota la nit, forats a les parets que travessen al seu pis,... i molts etceteres que tampoc vull relatar ara. I jo pregunto, davant d'això que coi és pot fer? Si l'ajuntament va a pas de tortuga, que vol dir que tots podem fer el que ens surti dels pebrots? Perquè suposo que algun remei hi ha d'haver. No se, crec que tot és basa en tenir una mica de civisme i respecte pels demés, però és que es desesperant no poder fer res al respecte.

Sóc un gat, sempre ho he estat. Tinc caràcter de gat, i com tot, això te les parts bones i les dolentes. Tot i ser un gat, portava uns anys sent un gat amansit, podria dir que quasi un gos. Ja se que tot això que estic dient es molt contradictori, perquè de tots es sabut la meva fal·lera pels gossos, però una cosa no treu l'altra, que m'agradin els gossos no vol dir que jo sigui com ells, de vegades m'agradaria...però no...sóc un gat...Sempre observo, i em mantinc alerta, no sóc confiada, però intueixo quan em portaré bé amb algú, i llavors, m'apropo i sóc molt mansa, i em refrego entre les cames, i demano molt a aquella persona. Però tinc por de seguida, m'espanto, un simple gest em pot fer por, i em costa tornar a confiar. Amb mi és pot confiar, però sóc molt meva, només m'apropo quan jo vull, i em puc mantenir allunyada, però observant. També tinc el punt de bogeria que tenen molts gats, aquell punt en el que no saps com agafar-los. Per fora, de vegades, semblo freda i estirada, en canvi, quan conec i confio, sóc juganera i dolça.
Durant molt temps havia deixat de ser jo mateixa, però ara em torna a sortir la vena de gat, i no se si m'agrada...



Aquest post no te res a veure amb el nostre estimat Gatot. ;)

Avui us voldria demanar un favor a tots, l'Akairis ha dirigit un curt i l'ha presentat a Notodofilms.com, es diu Hadas i és el número 298. Doneu-li una ullada, que val la pena. I deixeu algun comentari. A veure si entre tots fem que guanyi! Més endavant, si queda finalista, és podrà votar, ja us ho comunicaré!

Gràcies per endavant!

-Que us poso?
-Una Coronita i una CocaCola, si us plau.

Eren les 7 de la tarda, i estàvem assegudes en una terrassa, tot i el fred, no ens donàvem compte de res. Vam començar a xerrar, jo tenia aquella sensació estranya com si haguéssim sortit de la feina plegades i haguéssim anat a prendre algo, com si el temps no hagués passat. Durant la vida estableixes molts tipus de relacions, n'hi ha algunes que en el seu moment són molt estretes, perquè el dia a dia ho comporta, però un cop has deixat de tenir el vincle que us unia, com per exemple la feina, la cosa és refreda. Però hi ha persones que no, que tot i que el vincle que us unia en un principi ha desaparegut, no saps perquè però es queden a la teva vida, i en formen part. Ella és una d'aquestes persones, de les que sempre diem que és poden comptar amb els dits d'una mà. D'aquelles persones que realment val la pena conservar.

Fa temps vaig llegir una frase, que en aquell moment em va semblar entendre:

"Estuve sola muchos años, después me separé"

Ara, m'he donat compte que no la vaig acabar d'entendre del tot. El meu error estava en la manera que tenia d'interpretar la solitud. És veritat que no hi ha pitjor solitud que la que sents quan estàs acompanyat, però l'error està aquí, en que no has de buscar la companyia en l'altra persona, ni culpar l'altra persona de la teva solitud. De vegades caiem en el parany de buscar en l'altre el que ens manca de nosaltres mateixos. I és quan estàs sol de debò quan et dones compte que és en tu mateix on has de buscar. Si estàs bé amb tu mateix, no tens perquè sentir-te sol, i és llavors quan pots compartir la teva vida, i no esperar que l'altra persona ompli aquest buit que està dins teu.
Sempre havia tingut pànic a la solitud, però els pànics no s'han d'esquivar, s'han d'afrontar sempre, i un cop l'has afrontat pot fer mal, però ja no fa por.

Avui va de memes, fa molts dies que en tinc de pendents, i ja comença a ser hora que en faci algun...jeje. O sigui, que per no fer-me pesada he decidit ficar-los tots en un, farem un 3 x 1.

Començaré amb el meme dels sentits, que m'han passat la Déjà i la Trillina.

1. Qué t'agrada contemplar?
Un cel estrellat, un paisatge després d'haver fet l'esforç d'arribar al lloc des d'on el puc contemplar, a les meves gosses, a tu

2. Qué no pots deixar de tocar?
La teva pell, la Duna (una de les meves gosses, que és molt molt suau), la roba de vellut, una ploma

3. Quina olor et torna boja?
L'olor de les pàgines d'un llibre nou, l'olor dels llençols nets, l'olor del teu coll, l'olor a son que fa la Duna quan dorm, l'olor del pa recent fet

4. Quina cosa t'agrada que et diguin?
Doncs m'agrada que em diguin coses boniques, m'agrada escoltar música, m'agrada escoltar el silenci

5. Qué t'agrada mossegar?
Els caramels (un cop els tinc a la boca no puc evitar mossegar-los), els bolígrafs (una altra mània), un crostó de pa, a tu

I mira, el passo, per si encara queda algú que no l'ha fet:

Continuaré amb un altre meme que m'ha passat la Trillina, és el segon que em passa tipo test, i he decidit només fer-ne un avui, sinó això ja es feia massa llarg.

1 - Agafa el llibre que tinguis més a prop, vés a la pàgina 18 i escriu la línia 4:
..., portava una sobrevesta brodada, cara però gastada,...
2 - Si estires el teu braç dret, què arribes a tocar?
El pany de la llum
3 - Què ha estat l’últim que has mirat per la televisió?
Buenafuente
4 - Sense mirar, quina hora és?
12:35
5 - Ara mira, quina hora és?
12:35 (es que ho havia mira't feia molt poquet!)
6 - Deixant a un costat l’ordinador, què escoltes?
La meva gossa, dorm als meus peus i comença a roncar.
7 - Quant de temps vas estar fóra el dia que vas estar més temps al carrer?
Uf! Quina pregunta...Si he anat de camping compta com fora? Suposo que no...Segurament per les festes del meu poble.
8 - Abans d’estar escrivint al blog, que estaves fent?
Esperar fer-ne 30 i obrir un blog.
9 - Què portes posat ara mateix?
Botes, texans, jersei i un mocador al coll. (ara mateix vinc del carrer, i tornaré a marxar, normalment porto un xandall o un pijama quan estic per casa...)
10 - Vas somiar ahir?
Si, sempre somnio, alguna cosa que tenia a veure amb una espècie de trencaclosques.
11 - Quant de temps vas estar rient l’últim cop que vas riure?
Doncs ara fa un moment, llegint el meme de la Trillina, que diu que ha escoltat ALBACETE, i m'ha fet riure.
12 - Què hi ha a les parets de l’habitació on estàs?
Díficil, perqué no estic en una habitació, és un mitxe entre sala i despatx tot obert. Al davant tinc estanteries plenes de llibres, al darrera fotos, CD's, i més llibres!
13 - Has vist alguna cosa estranya últimament?
Uf! Al meu barri cada dia veig coses estranyes, lo estrany es no veure'n. L'últim realment estrany, va ser un home al metro, que estava fet pols, no s'aguantava, i va lligar un filet a la barra del metro, i s'aguantava al filet.
14 - Quina és la última pel•lícula que has vist?
Uf! Sin City, per culpa de la meva germana, no m'agraden les pelis de sang i fetge, però em va enganyar, i si que tenia sang i fetge.
15 - Si et fessis multimilionària de la nit al dia..què compraries?
Estem parlant de multimilionària, doncs em compraria un pis a Barcelona, i un altre a New York, i ... i....Buf!
16 - Alguna cosa sobre tu:
Soc una mica friki, faig el cub de rubik en 5 minuts.
17 - Si poguessis fer alguna cosa al món, independentment de la política, què faries?
Poques coses es poden fer a nivell mundial sense tenir a veure amb la política, per desgràcia. S'hauria de començar per aquí, canviant als polítics.
18 - T’agrada ballar?
M'encanta.
19 - Què en penses d’en George Bush?
Podria començar a soltar un munt d'insults, però tampoc caldria, mister danger!
20 - Imagina que, per reacció espontània, tens una nena; quin nom li posaries?
Joana
21 - Imagina que, en comptes de tindre una nena, tens un nen, quin nom li posaries?
Pau o Joan
22 - T’agradaria viure a l’estranger?
Si
23 - Què t’agradaria que et digués Déu quan arribis al cel?
Al cel? Jo no hi vull anar al cel.
24 - Indica el nom de les cinc persones nominades per a fer aquest test:

Doncs a veure, els afortunats per fer aquest meme són:

I acabo amb un meme que em va passar el Gatot, ja fa temps ja, i que com que no acostumo a portar càmera quan vaig amb les meves gosses, us fico una fotografia que ja havia posat. El meme consisteix en ensenyar un racó que ens agrada d'allà on vivim, i el Gatot el va personalitzar dient que ensenyés per on passejo les gosses així que he pensat que que millor que posar el paisatge que veig des d'on passejo.



I aquest meme el passo a la Trillina, a la Déjà i a la Joana.

Jo no acostumo a celebrar els reis, però sempre cau alguna cosa o altra, el típic regal de la mare, tieta, cosina, sogra, cunyada...Aquells regals tant horribles que abans d'obrir-los ja estàs assajant la cara d'il·lusió per a que no se t'escapi un uix!

Quan et donen un regal, tot mal embolicat, i tu fas la cara de alegria, l'obres, i veus que és un pijama de "leopardos" que et va 10 talles gran, que si a sobre te la regalat la sogra, penses que és amb mala llet, per a que el seu fill no se t'apropi. I que tot i veure la possibilitat de canviar-lo, al veure que és gran, et diguin, no dona no, que porta un cordill, i això es porta amplós. I després ve la terrible frase:
-Ja veuràs, proba-te'l!
I has de sortir, fent el rídicul davant de la família, i t'has de sentir dir que et queda prou bé, però ni tant sols lligant el cordill dels pantalons, s'aguanten, i t'acaben dient que potser si que l' hauràs de canviar.
O qui no ha rebut aquell parell de mitjons horribles, o aquella colònia de iaia que no et posaràs mai. O aquella bufanda, que si tens una mica de sort va acompanyada d'un gorret!
Ara, per mi, lo pitjor de tot són les capses de mocadors de roba brodats, aquelles capses de plàstic on van 4 mocadors tot ben plegats, que et pensaves que això ja no ho podien vendre.

Avui, per començar l'any amb bon peu, faré un post una mica diferent. Aquests dies de Nadal, que vaig estar per casa, vaig estar remenant calaixos i buscant. Vaig trobar unes fotos que em van fer molta gràcia, ja ni les recordava...Són meves i de m'ha germana quan érem petites. Les he escanejat i aquí us les fico. No penso fer un meme, però seria divertit veure quina cara fèieu de petits, a veure si algú s'anima!
Per cert, com podreu observa a les fotos, jo hi m'ha germana ens portem dos anys i mig, (jo soc la gran) jo era molt poca cosa, i ella estava bastant refetota, total, que abultava més que jo quasi.