Lo raconet de la Boira

Divendres a la nit, amb una calor que t'hi pots morir, per qui no ho sàpigui a Lleida no passa una gota d'aire, i jo aquí a casa, a sobre el llit, amb el portàtil a sobre les cuixes, que per cert, se m'estan recremant per culpa de la bateria, i només em falta això. Crec que he de començar a tenir més vida social...

Hola a tots, als que encara no m'heu tret del RSS, i als que veniu de nou per aquí, si, he tornat. Tinc molt per explicar, però no ho faré, perquè hi ha moltes coses tristes, perquè he tornat però no he tornat sencera, falta un tros de mi. Aquest tros a marxa't per no tornar, i m'he d'acostumar a que no hi sigui. I no només em falta això, em falta moltes més coses, algunes de molt importants, però aquestes me les he buscat jo en gran mesura.

Doncs això, que la Boira ha tornat, una Boira mancada, però que està aquí, perquè si, sense cap motiu aparent.