Lo raconet de la Boira

...i ja torno a ser un satèl·lit que fa voltes...en línia recta...

M'ha fallat. Una de les persones més importants de la meva vida m'ha fallat. Bé, em ve fallant des de sempre, però suposo que ara el meu got s'ha acabat omplint, més que un got, em sembla que devia tenir una piscina. El que més em dol, es que si fos una altra persona, ja l'hagués apartat de la meva vida fa molt temps, jo no hagués tolerat això a ningú, però ella..., ella es diferent. M'agrada pensar que no es dona compte del que fa, m'agrada pensar que un dia es donarà compte, i aquell dia em vindrà a buscar... Només puc dir que jo he arribat fins aquí, em planto, ja en tinc prou. Sembla que sempre estigui padant la galta esperant la pròxima bufetada. Per ella soc la última mona, o potser es que em te massa confiança i això li dona un abonament per poder ferir-me tant com vol. En canvi, ella per mi, sempre ha estat molt important, potser massa...Només espero que un dia es doni compte del que fa, de com ho fa, i del mal que arriba a fer.

Les 5:28 del matí:
-Riiiiing, riiiiing,... - cor desbocat, qui em truca a aquestes hores? No conec el número, contesto:
-Si?
-Ahora te mando la foto, cling! - Penjen...
Les 5:30 del matí, mensajito, foto d'un tio tot engominat, jo amb "leganyes" als ulls amb prou feines he vist la foto.
Les 5:32 del matí:
-Riiiiing, riiiiiing,... - no m'ho puc creure!!
-Siiii!!!???
-Has recibido la foto? Que te parece??
-M'estàs foten lo pel?
-No te entiendo.
-Que si me tomas el pelo????!!!!!
-No eres Isabel? Me acabas de dar el teléfono por el chat!
-Isabel???? Noooooo!!! - ja indignada - me acabas de despertar!
-No estoy llamando a Madrid?
-Nooo!
-Y tu teléfono no es 6...?? Entonces no tienes 28 años tampoco, - com ho sap aquest, per la meva veu? Tant es nota l'edat? Mmmm... - Yo soy sevillano, y tengo 30 años.
-....- silenci
-y ya que estamos, que te ha parecido la foto?
-Argh!!! No estoy para estas cosas! - He penjat. He donat uns quants tombs al llit, els ovaris m'estaven matant, i m'he posat a mirar el correu, ja que estic desperta aprofito.
M'he parat a reflexionar...la gent encara fa aquestes coses? Em pensava que ja havia passat a la historia això de xatejar, hauré de mirar més el diario de Patricia...

Divendres a la nit, amb una calor que t'hi pots morir, per qui no ho sàpigui a Lleida no passa una gota d'aire, i jo aquí a casa, a sobre el llit, amb el portàtil a sobre les cuixes, que per cert, se m'estan recremant per culpa de la bateria, i només em falta això. Crec que he de començar a tenir més vida social...

Hola a tots, als que encara no m'heu tret del RSS, i als que veniu de nou per aquí, si, he tornat. Tinc molt per explicar, però no ho faré, perquè hi ha moltes coses tristes, perquè he tornat però no he tornat sencera, falta un tros de mi. Aquest tros a marxa't per no tornar, i m'he d'acostumar a que no hi sigui. I no només em falta això, em falta moltes més coses, algunes de molt importants, però aquestes me les he buscat jo en gran mesura.

Doncs això, que la Boira ha tornat, una Boira mancada, però que està aquí, perquè si, sense cap motiu aparent.

Ei, que no te res a veure amb el post anterior. No malpenseu ara, ja fa dies que volia fer aquest post. L'altre dia passejant per l'Fnac vaig estar mirant aquest llibre, i em vaig fer un fart de riure, i he volgut compartir-lo amb vosaltres. Tota una obra mestra de l'humor negre.








The Book Of Bunny Suicides