Lo raconet de la Boira: de novembre 2007

No estàs sol...

21:32 by Boira

Arrisca't. Per una vegada a la vida, fes-ho. Que hi tens a perdre? Absolutament res. Intenta trobar-te a tu mateix. Ja comença a ser hora que ho facis, mai podràs ser feliç així. Saps que sempre podràs comptar amb mi. Jo sempre hi seré. Se que tens por, però para't a pensar que vols fer amb la teva vida, ara és el moment. Crec que tots dos hem aprés del que ha passat, crec que tots dos sabem que tot i que com a parella no em funcionat, sempre serem uns bons amics. Tu m'ho dius sempre, jo soc la teva família, i ho vull continuar sent. No m'ho posis difícil, deixa't ajudar. Fa molt temps que et sento dir que aquí no ets feliç, doncs prova-ho ara. Ara et pots permetre provar-ho uns mesos, i després decidir. És un ara o mai. Ahir se que vas reflexionar molt, només et puc dir que aquí estaré per recolzar-te, i en mi sempre tindràs una amiga amb qui poder comptar. Obre la porta i deixa que entri per una vegada. Deixa'm entrar i deixa'm dir-te que estaràs bé, que estaré bé. Deixa ja de culpar-te del que has fet o has deixa't de fer. Mira endavant. La vida són dos dies i aprofita ara que has reaccionat per tornar a viure.
No estàs sol... soc aquí.

Friends

8:54 by Boira

Per la nostra vida passen infinitat de persones, la majoria passen sense pena ni glòria. N'hi ha uns quants que passen i et marquen, i sempre tens un record per ells. Però n'hi ha alguns, molt poquets, que es queden, aquests poquets són els realment importants. Perquè als amics els escollim nosaltres. Quan passem una temporada dolenta, veus qui realment et fa costat i qui no, i els amics de debó, entenen que no estiguis bé, i que potser no estàs lo suficient temps amb ells, però saben que hi ets, i per qualsevol cosa poden comptar amb tu. Un amic es aquella persona que quan tens algun problema o una gran notícia, és el primer que et ve al cap, que necessites, que vols trucar, que et mors de ganes d'explicar-l'hi.
Us deixo amb un fragment de la serie Friends, per mi unes de les millors series, reflexa amb to d'humor molts moments reals de la vida. Si no l'heu vist mai...el vídeo és del final de la sèrie, o sigui, que no el mireu. Us recomano que la mireu des del començament.

Perquè...

15:07 by Boira

Perquè necessito tornar un altre cop a la vida.
Perquè de vegades larealitat supera la ficció.
Perquè ens passen coses a la vida totalment inesperades, que ja ens pensàvem que no ens podien passar.
Perquè aquesta cançó em posa de bon humor.
I per moltes més coses que ara no diré, però que si escolteu la lletra de la cançó i us hi sentiu identificats...doncs dites queden.

Barcelona aquest matí...

16:39 by Boira

Cada matí tinc la sort de tenir unes vistes privilegiades de Barcelona. Cada matí, faig el mateix recorregut i m'encanta. Avui he decidit agafar la càmera. I el que he vist és això:

Barcelona a les 8 del matí. Normalment és veu el mar més clar, avui la contaminació a fet acte de presència.

Adaptar-se

20:53 by Boira

Quan una etapa de la vida s'acaba fa molta por. Tens por d'equivocar-te. Arriba un punt en el que saps que ja no hi ha marxa endarrere, que la vida que portaves inevitablement canviarà. Això no vol dir que canvii a pitjor, però el que tens clar és que passaràs una mala època abans no t'adaptis. Adaptar-se a una nova situació, encara que en l'anterior no estiguessis bé, és difícil. Són moltes coses, el dia a dia. Petites coses a les que no donaves importància, però pel fet de perdre-les adquireixen certa importància. Això és com tot, som animals de costums i tot canvi necessita un procés d'adaptació. Em fixo amb les meves gosses, en el comportament que tenen davant dels canvis, i veig que els costa més o menys, però que s'acaben acostumant a tot.
Venen temps durs per a mi, i estic una mica apàtica a l'hora d'escriure, més que apatia, el que em passa és que estic tant capficada que només escriuria del mateix, i em canso a mi mateixa. O sigui, que si veieu poc moviment, no patiu, que quan em torni la inspiració compensaré tots els posts que no he fet durant aquests dies.

Remeber de Rock català

14:42 by Boira

Avui estic nostàlgica, m'han vingut al cap concerts als que anava 15 anys endarrere, i m'ha fet gràcia penjar algunes de les cançons que més em van marcar, i que segur que a molts de vosaltres també. Si, també he inclòs a Sopa de Cabra, ja se...però no es pot treure el mèrit de que tenen cançons que s'han convertit en himnes.
Records de concerts que he viscut...espero que us agradi!

Sau - Boig per tu.

Sopa de Cabra - L'Empordà (no s'escolta gaire bé, però és genial veure les imatges del concert!)

Els Pets - Vespre

La història sempre és repeteix

18:33 by Boira

A l'actualitat:

Feia estona que buscaven un bon lloc per passar la nit. Semblava que volia ploure, i la idea de fer bivac se'n havia anat a norris. Després de molt caminar, van veure una petita cova, que, sense saber ben bé perquè, els va semblar molt segura, i una gran opció. Van estudiar una mica el terreny, i van agafar unes rames seques, seria una nit molt freda. Van entrar a la cova, amb les seves llanternes, i mentre preparaven les coses, ella es va girar i es va quedar mirant la paret, sense poder dir ni mu. Era magnífic...

Molts i molts anys endarrere:

Ja eren a prop de casa, podien olorar de lluny als seus, sentien olor a llenya i a carn. S'estava fent de nit, i es volien afanyar per a poder passar la nit a la cova. Quan van arribar, una sensació de seguretat els va embargar, es van asseure entre els seus, al seu voltant tenien tota la seva gent, eren una gran família. Tots estaven concentrats en les seves tasques, com una màquina ben engranada. De cop ella és va quedar mirant a la paret, sense poder dir ni mu. Era magnífic...

A l'actualitat:

Davant seu tenia unes pintures rupestres, va cridar al seu company, i tots dos és van quedar encisats. No s'ho podien acabar de creure. És van mirar, una enorme tendresa és desprenia dels seus ulls, s'estimaven, no calien paraules, ho sabien...És van desfer en un petó apassionat, aquella nit van fer l'amor dins d'aquella cova, i és van sentir volar. Mai ho podrien oblidar.

Molts i molts anys endarrere:

El seu pare era allà, ajupit davant de la paret, el dibuix que estava fent era magnífic, se li va posar la carn de gallina de veure que era tant real. Va anar a buscar al seu company, li volia ensenyar, ell també és va quedar encisat. És van asseure amb els demés a la vora del foc a menjar, i quan van acabar és van apartar del grup, van estirar-se sobre un munt de branques, que els feien de llit, feia molt fred, és van tapar amb unes pells, i és van buscar amb ànsia, aquella nit van fer l'amor com mai l'havien fet abans...

Un altra proposta de relats conjunts.

Una proposició indecent?

20:41 by Boira

De vegades em passen unes coses...I quasi sempre passejant les gosses, quins pebrots! Avui anava passejant i m'ha cridat un senyor gran del barri, que em trobo molt sovint, perquè sempre va amb una senyora i un gos. Sempre ens saludem, i de tant en tant parlo amb ells. L'home està malalt, li costa molt caminar, i sempre em fixava en ell, perquè em recorda molt al meu iaio, quan estava més bé també caminava així.
Doncs avui estava sol assegut a un banc, i quan he passat m'ha cridat:

Ell: Perdona!
Jo: Si? Digui'm!
Ell: Coneixes a alguna dona que vulgui treballar 3 hores al dia?
Jo: (pensativa) Treballar de que?
Ell: Visc sol, i busco algú per a que em faci companyia 3 hores al dia, xerrar una estona, i que m'acompanyi a passejar una mica.
Jo: (pensant, pobre home, amb lo que li costa caminar...)
Ell: Pago 400 € al mes, sense contracte es clar, que soc pensionista.
Jo: Oh! (fent càlculs mentals de lo bé que m'anirien ara 400 € extra al mes).
Ell: Si saps d'algú diga-m'ho si us plau.
Jo: Home, doncs jo potser estaria interessada...
Ell: Ah! Perfecte, quants anys tens? I on vius?
Jo: 30 i visc aquí mateix.
Ell: Doncs així la feina t'aniria com anell al dit. (aquesta frase la acompanyat, d'un gest que jo he volgut interpretar com a innocent, però que no he pogut evitar malpensar. Podem dir que ha fet el gest de l'anell al dit, però semblava una altra cosa.) Que me'n dius?
Jo: (després de veure el gest...) deixi que m'ho pensi i li dic alguna cosa.
Ell: Pensa que és molt poca estona al dia, i com a molt un cop al més dinar...
Jo: (cada cop amb més mala espina...) ja m'ho penso i li dic alguna cosa. (pensant per mi...a veure si serà un viejuno verde?) Adèu!

He pensat que havia de reflexionar, potser només ha estat una paranoia meva, i m'ho he imagina't, els diners m'anirien molt bé, però m'he quedat amb mal sabor de boca, i contra més i penso pitjor és...No ho se pas...

La vida són dos dies...

22:50 by Boira

Una trucada, una trucada i algú a qui estimes a l'altra banda. Notes que passa alguna cosa. El cor s'accelera, saps que no està bé...Que passa? I de cop et solta una mala notícia, i et cau a sobre com si ho estiguessis patint tu, en aquells moments et pots posar a la pell de l'altre, i intentaries fer el que fos per poder alleujar-li el dolor. La vida són dos dies. Si, dos, ni quatre ni tres, dos, perquè a vegades li toca deixar-nos a qui menys s'ho mereix, a algú a qui encara no li tocava. És molt injust. Quan passen aquestes coses, és inevitable pensar que ens queixem per tonteries. Que no val la pena donar més importància de la que te a les petites coses i als petits mals de caps.

Carpe Diem

21:20 by Boira

La vida és tot allò que ens passa mentre estem fent altres plans. L'altre dia, quan més ho necessitava una amiga em va dir aquesta frase. Dona que pensar, oi? Sempre fem plans, i quan menys t'ho esperes, tot canvia, i et dones compte que més val no fer tants plans i viure el dia a dia, si si el Carpe Diem. La vida t'atrapa, deixes passar els dies i et conformes amb el que tens, no et dones compte que potser podria ser millor, o pitjor, no ens parem a pensar fins que un bon dia, patam! Alguna cosa fa que ens donem compte del que passa, i tot canvia, i tots els canvis fan molta por. Però hem de viure els canvis, em de viure la vida, tant els bons com els mals moments, i així poder apreciar els bons moments tal i com s'ho mereixen.
Si, faig posts estranys, per dies estranys, dies que tinc ganes que passin i que en vinguin de millors, i se que en vindran. Tinc bons motius per pensar-ho.

Boira

14:51 by Boira

La Boira no és res més que un fenomen meteorològic, un núvol situat a prop o fregant la superfície de la Terra, format per petites gotes d'aigua en suspensió. Crec que aquest fenomen tant propi de la meva terra, em descriu una mica com soc jo.
-Somniadora (un núvol)
-Però sempre tocant de peus a terra.
La boira està formada de petites gotes en suspensió, com jo que soc la suma de moltes coses, coses que m'han anat passant i que m'han fet qui soc ara.
Estic molt contenta de la meva experiència a Gossades, i evidentment no deixaré de participar-hi, no podria, no estic pas dient adéu a Gossades, tenia ganes d'obrir el meu propi espai. Suposo que com tothom, m'agrada compartir la meva vida, però també m'agrada tenir el meu petit raconet d'intimitat.

Lo raconet de la Boira