Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris música. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris música. Mostrar tots els missatges

Nirvana i OT? Incompatible.

He passat pel blog de l'Stormvlad i em trobo amb que els triunfitos han tornat a fer de les seves. Tots els que sou de la meva generació estareu d'acord que "Smells Like Teen Spirit" de Nirvana és tot un himne, i els hauria de caure la cara de vergonya de fer-ne una versió i a més tant dolenta! Al vídeo podeu veure primer la versió que han fet els "truñitos", després la crítica del Risto Mejide, i finalment, tots els que us mireu el vídeo fins al final, acabareu amb un bon gust de boca, amb el vídeo original de Nirvana.



Que voleu que us digui, agraeixo als de OT, per fer-me apreciar més (si es pot, encara) la bona música.

Música per als sentits

Des de la cançó Todo de Pereza...



...que no escoltava una cançó que em despertés els sentits com aquesta, és una cançó molt sensual i és que a mi m'enamora la veu d'aquest home. Us recomano el nou treball de l'Ivan Ferreiro, realment val la pena. Em vaig enterar tard que durant uns dies podies descarregar el disc des de la seva pàgina web gratuïtament, de tota manera ara el podeu escoltar online.
Ah! I el concert a l'octubre a Barcelona no me'l penso perdre!




Espero que la gaudiu tant com jo!

Darrera una revista

Tinc uns quants posts per escriure. Bé, que voleu, si quasi no escric!! Ains...Hauré de començar a apuntar-me les idees. Volia parlar de política, però em tenen tant però tant fins als collons que no en tinc ganes així que m'he decidit per ser conseqüent amb lo que vaig prometre i us vaig a fer un post sobre com interpreto jo darrera una revista, a veure que us sembla. I a veure si em dieu quin significat té per a vosaltres.




I quan va sortir es sol, després de 4 dies,
pensaves i fumaves darrera una revista.
Són massa domicilis, de moure tots es mobles,
receptes italianes, és massa temps amb obres.

I quan va sortir es sol, després de 4 dies,
i vares dir "has vist?", supos que amb un somriure.

M'agrada aquesta escala, amb sa bombeta nua,
m'agrada aquesta casa, me n'he de comprar una.

I quan va sortir es sol, després de 4 dies,
pensaves i fumaves i vares dir "què mires?"

I es dies no s'aguanten, sa vida s'erosiona,
m'anul·la i m'hipnotitza aquesta grapadora,
me roden per sa cara suïcides i neurones,
ja no sé què me queda i no sé si me funciona.

Davall es fum immòbil des meu altre cigarro
faràs una cervesa i jo un martini bianco
i com dos asteroides que han desviat sa ruta
direm que ha estat fantàstic, direm que ha estat sa lluna.

I quan va sortir es sol, després de 4 dies,
pensaves i fumaves darrera una revista.
Són massa domicilis, de moure tots es mobles,
receptes italianes, és massa temps amb obres.

I quan va sortir es sol, després de 4 dies,
i vares dir "has vist?", supos que amb un somriure.

Després d'haver passat molt temps malament, després d'una discussió, després d'haver estat durant temps encegat, un dia de cop tot passa, el dolor ja no és tant dolor, la discussió ha passat a la història i tot ho veus amb uns altres ulls.
Portaveu massa temps junts, masses experiències viscudes, masses canvis de vida i de domicili, això va minant una relació.
Ella et diu que un dia tot passarà, que tornaràs a estar bé, tu esperes que t'ho digui sincerament.
Et vas acomiadant de tot, et dones compte de com t'agradava on estaves vivint, de petits detalls als que abans no prestaves atenció, et sents perdut, ara no saps on aniràs, t'has de replantejar una nova vida.
És temps d'acomiadaments, i sempre van acompanyats de tensió, i reflexions, et dones compte de com ha canviat la teva vida, i de com s'ha erosionat la vostra relació, qualsevol cosa et fa pensar i entristir i et sents perdut. Després de tant temps voleu separar-vos d'una manera racional, voleu mantenir una amistat, i sobretot voleu tenir un bon record de la vostra relació.
I com dos asteroides que han desviat sa ruta, direm que ha estat fantàstic, direm que ha estat sa lluna.

Hi ha moments en la vida que sembla que una cançó l'hagin escrit especialment per a tu.

Bamboo

Les cançons d'Antònia Font poden tenir totes les interpretacions que vulgueu, en funció del que ha viscut cadascú les interpretem d'una manera o d'una altra. Havia escoltat aquesta cançó molts cops, i no li acabava de trobar el significat, l'altre dia em van fer donar compte d'un detall, que m'ha portat a fer la següent interpretació:



Fumen es pescadors,
blanca es sa platja africana
i un tauronet petit
neda amb sa taurona mare.
Mamà, avui
m´he clavat un fil de coco dins un ull,
mamà, qui som,
es papà diu que som es seu tigreton.

Bamboo, ets tu
aigua de fruites,
tiramissú,
bamboo, ets tu...

Criden es pescadors,
rotja es sa platja africana
i un tauronet petit
sopa amb son pare i sa mare.
Mamà, avui
m´he clavat un fil de coco dins un ull,
mamà, que no,
es papà diu que som es seu airgam-boy.

Bamboo, ets tu
canya de sucre,
mousse de iogurt,
bamboo, ets tu...

Tenim un tauronet que va nedant amb la seva mare, i que li diu que s'ha clavat un sedal dels pescadors, el tauronet encuriosit pregunta que perquè el volen pescar, i diu que el pare li ha explicat que els pescadors se'ls volen menjar. (som es seu tigreton)

A la segona estrofa de la cançó, la familia taurò ataca als pescadors (rotja es sa platja africana), i se'ls mengen per sopar. El tauronet continua encuriosit, vol entendre perquè els pescadors se'ls volien menjar, i al contrari, s'han girat els papers, el pare ho justifica dient que ells no deixen de ser joguines per als humans.

La mare taurona, tot i ser un tauró, al seu fill el tracta de la manera més dolça que sap, una mare és sempre una mare.

La conclusió la podeu treure vosaltres mateixos, per a mi és que sigui com sigui, les famílies sempre actuen de la mateixa manera, els pares defensen als seus fills per davant de tot. I encara podria anar més lluny parlant de que els que es senten atacats és defensen de la manera que saben, amb totes les forces, qüestió de supervivència.
Perquè qui són els dolents en aquesta cançó?
Us convido a que feu les vostres interpretacions. Va, que en dieu?