Esgotada
Tinc tantes coses a escriure que no se per on començar. Tants sentiments dins el meu cap que no se com he de pair. Dintre d'una estona he d'anar a fer-me proves, una ressonància per descartar l'endometriosis profunda, és veu que pujo de nivell, fins ara només era severa...En fi...segons els resultats hauré de tornar a començar amb tot el malson, i un altre cop a la taula d'operació...I que voleu que us digui, que n'estic fins als collons, hombre ya! Faig esforços per a que tot sembli normal, per aparentar estar bé, però no estic bé ni d'ànims ni de salut. Faig esforços per a que no es preocupin per mi, per a no xafar els plans a ningú, per mantenir la rialla a la meva cara, per tirar endavant, però la veritat és que estic esgotada. Ja he dit molts cops que no m'agrada compadir-me de res, ni queixar-me, així doncs aquest és un post que no m'agrada, però es com em sento. I com que no m'agrada faré un altre post avui, així ni haurà per a tots els gustos. Jo de vosaltres hagués anat directament a l'altre.
Entrades
mmmm... fas tard! Encara no has penjat l'altre!
Aquestes coses greus que de vegades pateix la gent m'estrenyen el cor i no sé mai gaire que dir. Per això, abans de fotre la pota, t'enviaré una abraçada molt i molt i molt reforta i un petonàs ben dolç per a donar-te tots els ànims que et calguin.
I si et vols queixar, tens tot el dret a fer-ho! Prò espero que també puguis gaudir de les petites i les grans alegries que puguis trobar-te pel camí, preciosa! :)
Que li donin a la puta malaltia!
Surt, ves a la platja, viatja, el que sigui.. però no deixis que ella decideixi per tu.
Un petó
Hola Guapa! Ànims, si necessites desfogar-te fes-m'ho saber i trobarem la manera de fer-ho, ok? Potser podríem contractar un viatge a la lluna per dos aquestes vacances ;)
Un petonet i fins aviat!!!
pd: vaaa!! ja pago jo! jejeje
jo et deixo anims i una forta i sincera abraçada.
Bonica... no és qüestió de compadir-se o no, quan una està malament ho està i punt, no passa res i a més tu ho tens més que justificat. Tu n'ets conscient i lluites per estar millor, no ho facis només de cara als altres, estic segura que tu vols sentir-te bé també... Qualsevol cosa ja saps on trobar-me i sinó ja vindré a animar-te una tarda!!! Aquí estic, de debó. Petonets bonica!
Em sap molt de greu. Tens tot el dret a queixarte i sentirte com et sents. Es una merda, però és el que hi ha llavors, tu tira endavant. I tot i que el somriure dius que costa, busca motius i segur q trobes per estar ni que sigui una mica més animada i feliç UN PETONÀS BEN FORT I L'ABRAÇADA ENCARA MÉS.
la vida no sempre és com ens haviem pensat. Tot i així, no deixis que la teva malaltia es sobreposi. Si, es una merda, la tens tu i no hi pots fer res, però precisament per això, perquè no hi pots fer res, no deixis que t'ensorri. T'has de poder sobreposar, la formula l'hauràs de buscar tu....ànims
Però potser aquest necessita més ser comentat. Ningú millor que tu sap el que és passar per aquesta experiència tan desagradable, i els que no hi hem passat, no podem ni imaginar-nos-ho. Ets una lluitadora, i no deixaràs que la malaltia et guanyi, això segur. Però si no estàs bé, i estàs esgotada, has de deixar que et cuidin, no intentar aparentar res, perquè la gent que t'estima segur que t'entendrà i voldran estar al teu costat per passar aquest mal tràngol. Sigues forta. Rep tot el meu suport des d'aquí, i una fortíssima abraçada.
Molts ànims, molta força i molta llum perquè puguis tirar endavant. Diu molt de tu que no decaiguis, que intentis portar-ho el millor possible, però és clar, et canses el doble. Però pots amb això i amb tot, segur. Una abraçada ben forta!!!
No, no... aquí a les bones i a les no tant bones noia, aquí hi sóm tant per riure com per plorar. A ningú agrada publicar posts com aquest però tampoc podem negar la realitat no? Em sap greu tot el que estàs vivint guapa, i m'agradaria poder fer alguna cosa perquè fos més suportable tot aquest dolor i patiment... però sé que no puc. Només et puc dir que ja saps a on sóc i que no dubtis ni un segon en trucar-me a la porta, pel que sigui!
una abraçada mooolt gran!
Casumcony, sempre en tenim una per patir, com vols que anem a l'altre? L'altre fa riure, i tant, però és aquí on cal deixar l'engruna compartida de suport...Quan passes males temps, sembla que mai s'hagin d'acabar. Et desitjo la sort possible, dins del que t'amoïna, i amb raó, però, noia, no s'hi pot fer res, només que estiguis tranquil.la i miris de tirar endavant, coi! Petonassos i ànims!
noia,
tinc una idea de com et pots sentir, del que pots patir, però avans de tirar pel dret, informa't MOLT ACURADAMENT, no es poca cosa el que dius.
Has visitat aquesta plana?
http://adaec.org/index.php/2008011039/Profesionales+Medicos+de+Cataluna.html
Jo també he penjat posts aixì i en penjaré més, trovo que és la millor forma de fer saber al món que, no tots som iguals, que a uns més que a d'altres, ens costa viure i que, moltes vegades, si no hi ha un somriure a la nostra cara és senzillament, per que no podem.
La teva malaltia no la conec, però el dolor constant i punyent si i em sap molt de greu el que et pasa.
T'aniré seguint, si em deixes.
T'envio una mica del meu somriure, la millor medicina que he trovat fins ara, barata i amb molts bons efectes secundaris, malgrat el dolor, posar bona cara, costa sí, però que hi ha en el dia a dia que no costi?
Cuida't molt. És una malaltia molt tossuda. Sempre infiltrant-se arreu...però conec gent que se n'ha sortit molt bé. O sigui que ENDAVANT.
Una abraçada Boira!
Com estas Boira?Fa molts dies que no escrius res, va tot be?Anims!