Tinc tantes coses a escriure que no se per on començar. Tants sentiments dins el meu cap que no se com he de pair. Dintre d'una estona he d'anar a fer-me proves, una ressonància per descartar l'endometriosis profunda, és veu que pujo de nivell, fins ara només era severa...En fi...segons els resultats hauré de tornar a començar amb tot el malson, i un altre cop a la taula d'operació...I que voleu que us digui, que n'estic fins als collons, hombre ya! Faig esforços per a que tot sembli normal, per aparentar estar bé, però no estic bé ni d'ànims ni de salut. Faig esforços per a que no es preocupin per mi, per a no xafar els plans a ningú, per mantenir la rialla a la meva cara, per tirar endavant, però la veritat és que estic esgotada. Ja he dit molts cops que no m'agrada compadir-me de res, ni queixar-me, així doncs aquest és un post que no m'agrada, però es com em sento. I com que no m'agrada faré un altre post avui, així ni haurà per a tots els gustos. Jo de vosaltres hagués anat directament a l'altre.
Entrades
