Lo raconet ple de pols
No vull que el raconet s'ompli de pols. Ja fa dies que no escric massa, i veig que poc a poc vaig abandonant el meu blog. No vull que em passi, com amb tantes coses a la meva vida, que he anat deixant passar per a que acabessin caiguen pel seu propi pes. M'estimo més posar un punt i final digne. En la meva vida s'ha complert un cicle, i quan vaig obrir Gossades, i després el Raconet ho vaig fer per la necessitat que tenia d'expressar-me, era igual qui em llegia, era igual les tonteries que arribava a escriure...però ara no, hi ha persones que em llegeixen que no voldria que ho fessin perquè envaeix la meva intimitat i no em sento còmoda al lloc on hauria d'estar com a casa.
A veure, no tanco el blog, el deixo obert, perquè el dia que tingui necessitat d'escriure ho faré, però no vull que es converteixi en una obligació, o un mal de cap perquè fa dies que no escric. Necessito ficar punt i final, i dir-vos a tots que m'heu ajudat molt, i que moltes gràcies per la vostra companyia, i per haver-me deixat entrar a formar una mica de part de les vostres vides.
No dic adéu al món dels blogs, no podria..., però després de tot lo que m'ha estat passant últimament, cada cop tinc menys necessitat d'escriure...cada cop soc menys Boira i més Laia...Tot i així continuo amb els projectes com ara c@ts, del qual en faré un post al seu dia, i em continuareu veient per casa vostra. I segurament tornaré...però ara com ara, tanco una etapa de la meva vida, i en començo una altra.
Molts besitos per a tots, ha estat un veritable plaer.
A veure, no tanco el blog, el deixo obert, perquè el dia que tingui necessitat d'escriure ho faré, però no vull que es converteixi en una obligació, o un mal de cap perquè fa dies que no escric. Necessito ficar punt i final, i dir-vos a tots que m'heu ajudat molt, i que moltes gràcies per la vostra companyia, i per haver-me deixat entrar a formar una mica de part de les vostres vides.
No dic adéu al món dels blogs, no podria..., però després de tot lo que m'ha estat passant últimament, cada cop tinc menys necessitat d'escriure...cada cop soc menys Boira i més Laia...Tot i així continuo amb els projectes com ara c@ts, del qual en faré un post al seu dia, i em continuareu veient per casa vostra. I segurament tornaré...però ara com ara, tanco una etapa de la meva vida, i en començo una altra.
Molts besitos per a tots, ha estat un veritable plaer.
Entrades
:) Caram, no sabia que t'havies "metamorfosat" (això es pot dir???) en mi!! ;) ostres, és que si et dic Laia és com si estigués parlant amb mi mateixa!! :P
No et retrauré pas que ja no passis tan per aquí, i me n'alegro que el deixis obert, el bloc. I sobretot un bloc ha de ser per expressar el que t'agradi i com et sents quan et vingui de gust. I si fer-ho ha de ser una obligació no val la pena, perquè ja en tenim prou, de pressió i obligacions a la vida, com per fer la muntanya més grossa nosaltres mateixos.
Un petonet ben gros i molta sort!!!
Bunika, segur que facis el que facis, les coses t'aniran bé! Et desitjo el millor i espero que compleixis això de deixar-te veure de tant en tant! La gent canvia i la manera d'expressar-se també. N'hi ha que això d'escriure no ho deixaran mai, i n'hi ha que canvien de bloc cada 15 dies! Prò forma part de cadascú, oi?
Jo continuaré entrant de tant en tant a veure si ens escrius alguna coseta!
Un petó enorme, senyoreta més Laia menys Boira! I un bon cabàs de somriures!
Doncs Laia endenvant, i ja saps de moment per aqui estarem.
Hi ha com una mena d'epidèmia d'abandonament, i d'una banda ja està bé, vol dir que no estem miserablement enganxats a l'ordinador i que sabem viure la vida que hi ha a fora...Petonets, Laia, disfruta!
Boira, Laia, tant li fa el nom. L'important sempre serà l'esencia de las coses.
Un petò maca. Espero que em passis a visitar de tant en tant
ha estat curt, de Nadal fins ara, i m'ha agradat passejar per casa teva. Que et vagi molt bé.
El plaer ha estat nostre bonica. Jo et trobaré a faltar molt, però sincerament espero que tornis si en tens ganes i quan vulguis, nosaltres aquí estarem esperant. Aniré entrant per si algun dia has penjat alguna cosa. M'has ajudat molt en mals moments i espero continuar rebent les teves visites a la bombolleta. Molts petons i ja saps on estic a qualsevol hora i en qualsevol moment.
Per mi sempre has estat Laia. Boira és la teva gossa, no? ;p Tia, per mi és tota una alegria saber que et tinc al meu costat. Un munt de petons i una forta abraçada.
Bé, podríem dir que és una mena de comiat dolç, perquè deixes la porta oberta tant a altres projectes com al mateix Raconet. Jo espero que et tornin les ganes d'escriure, que no cal tenir-ne la necessitat per fer-ho, pot venir-te de gust i prou. Però si no, doncs res, segueixo comptant amb tu per c@ts, i espero que la vida et somrigui més d'ara endavant. Ah, i si mai decideixes començar de nou, amb un altre nom, o una altra casa, no t'oblidis d'avisar, eh? Se't trobarà a faltar molt Boira/Laia, de veritat.
Si es el que necessites endavant. T'entenc perfectament, no deixis que res et condicioni, sinó estàs perduda.
Per mi també has estat sempre la Laia. I el que decideixis estarà bé. Escriure no hauria de ser una obligació, això mai, hem d'escriure quan ens vingui de gust. I si ja no en sents la necessitat o ja no et ve de gust doncs fora.
Només puc dir-te que et desitjo moltíssima sort i que tot et vagi molt i molt bé en aquesta nova etapa, perquè ja toca i t'ho mereixes.
No vull que això soni a comiat perquè no ho voldria. Espero seguir sabent de tu.
Una abraçada ben forta Laieta.
Aixxx, ja passa ja que de vegades ens llegeixen qui menys ganes tenim de que ho facin, poder una esvandida al Bloc, o fins i tot un Bloc nou....
Torna, no marxis del tot que s'etenyorarà massà i estic segura que tu a nosaltres també.
Saps que som aqui, aprop teu per si ens necessites, nomes cal que ens ho facis saber.
Cuidat molt bonica, molt, molt i molt, i sobretot, siguès molt feliç, un petonas inmens!!!!!
Doncs jo m'apunto perquè també et trobaré a faltar. Et desitjo tota la sort del món però no borraré el link cap aquí per si mai decideixes escriure un altre cop. Cuida't molt! Una abraçada, Laia
...Nothing that´s forced can ever be right if it doesn´t comes naturally leave it...
The Lamia.
Gràcies i fins ara!
Llegir-te és un plaer, hi ha moments en que escriure és ocm obligació i això no ha de ser, espero que de tant en tant continuis apareixent, salut :)
Endavant i sort amb la nova etapa! Aniré espiant el blog per si escrius ;)
Doncs molta sort. Tan de bo et tornem a veure per aquí.
Petons i abraçades.
Sempre seràs benvinguda als nostres blogs i seguirem passant per aci per a llegir-te, si ho fas!! Petonets i abraçades, guapppppa!! ;)
Molta sort! Boira
Una abraçada!
aixi sigui ... salut
Vaja... et trobaré a faltar!!!
avisa quan tornis!!
Petonassos Boira, o laia, jeje!!!
Ostres... ;(
Jo tampoc he estat massa activa últimament, ja veus que arribo molt tard a comentar-te... i em sap greu el que llegeixo.
Trobaré a faltar els teus posts, les teves paraules i entrar al teu raconet per saber de tu.
Entenc el que expliques i respecto la teva decisió, però que sàpigues que aquí sempre tindrem un pensament per tu i et deixarem les portes obertes per quan vulguis treure el cap un altre cop!!!
una abraçada inmensa, de les més grans de totes!!!!
doncs... fins aviat, boira...
o fins que tu vulguis...
Tranquila, Boira, sabem que si marxes no es per una irrefrenable voluntat de deixar-nos abandonats... Esperarem a veure què passa quan tornis! (o vagis tornant..)
Un petó!
Bé, a vegades una pausa (o un canvi radical) és necessari, lo qual no significa que sigui res dolent. Almenys pel que sembla tu no deixes de ser blocaire. Segueixes passant i deixant rastre pels blocs que llegeixes i això en el fons significa que no te'n vols desentendre. Ànims, i a agafar forces i inspiració per la tornada, que esperem que sigui ben aviat!
Petonets maca!
aixa no ha de ser una obligacio... aqui estarem quan necesitis dir que sents o que et passa o el que sigui!!!!
mil besets maca!!!
Hola noieta, t'escric aquí perquè trobo que és el que més pega ara que estàs in "stand bye" (segurament no ho he escrit bé, je ;p) PETONASOS I PETONASAS