Enyorança
Mmmmm....m'he decidit a escriure...més aviat diria que ho he necessitat, perquè ben bé encara no se que escriure, però ja veieu, aquí estic teclejant...Torno a tenir massa temps per a mi, i la veritat es que quan estic sola m'esfonso, m'enyoro, no faig res de bó, intento deixar la ment en blanc i això comporta no afrontar les coses, intento no pensar, perquè si penso les llàgrimes comencen a rodolar galtes avall. Però no us equivoqueu, estic bé! I sabeu perquè? Doncs perquè tot i sentir-me trista, torno a sentir, de cop estic més viva que mai, i tot i que els sentiments de moment no són massa bons, són sentiments, i això és molt millor que no sentir res, que està conformat i apàtic, que sentir-se buit...
Entrades
Com tu dius penso que el millor es sentir-se viu, sentir coses tot i que no et facin sentir pletòrica, però tot arribarà, ja veuràs !!
Jo que pensava que amb aquest títol t'enyoraves de nosaltres... bé, no ho especifiques, així que potser si que és això! Molts ànims noia. Si quan tens massa temps per tu et sents sola i penses, busca companyia, no?
És bo de tornar a veure't per aquí i saber que estàs bé i més viva que mai. Aprofita el moment per agafar embranzida.
Ostres, quina ilu m'ha fet entrar i veure un post nou, nosaltres sí que t'enyoravem!!! Ja saps que aquí estem per compartir bons moments però també per recolzar-nos en els dolents, perquè sóm com una petita gran família. Me n'alegro que et sentis viva, encara que les emocions et facin caure les llàgrimes... sempre he pensat que és molt millor plorar que no pas sentir tanta fredor dins el cor que no siguis capaç ni de vessar una sola llàgrima quan t'estàs morint per dins. Així és que endavant guapa, nosaltres estem aquí!!!!
una abraçada de benvinguda!
N'hi han tantes coses bones a la vida que no val la pena perdre el temps en parar-se a mirar las dolentes.
La bira sempre s'aixeca, no?
Un petó
Demà serà un altre dia.
PI2.
S'enyoraven els teus posts, i saps, ja ho has dit tu... almenys saps que tornes a sentir, pitjor és no sentir... Continua... entenc això de les hores per tu, es fa pesat i és un kaos al cap...
GUAPA!!Va, tu tranquila. Tot t'anirà bé. Tens un munt de coses per fer el q passa q encara ho estàs asimilant!!UN MUNT DE MUACKS!!! I per cert, si tens temps per tu, A-PRO-FI-TAAAAAAA q desprès aniràs atabalda i ho trobaràs a faltar!!!
Jo també m'he alegrat molt al veure que havies tornat a escriure!! I sobretot, que et sentis viva.
Saps? Jo odiava quan m'ho deien, perquè ja no creia en res... però vaig a dir-t'ho encara que penses que són gilipollades i que això no et passarà a tu...
Pero sí passarà: un dia t'aixecaràs del llit i ja no recordaràs res del que ara te fa posar trista. El perquè d'eixe oblit, doncs la pròpia vida, que et porta endavant, sempre endavant...
Petons!!!
Boiretaaaaa!!!! Que bé tornar-te a veure per aquí! Quina alegria! Nosaltres sí que t'enyoràvem! Veus quanta gent et trobàvem a faltar! M'ha agradat molt la idea de la iruna, que tots aquí som com una petita família. :)
Si no vols pensar massa quan estàs sola, fes cas d'en XeXu i busca algú. I si tens tothom enfeinat, no et facis mala sang i busca pensaments alegres o fer coses que et distreguin! I sempre ens tens a nosaltres, que potser som una mica «poc físics», prò molt afectuosos!
Somriures, preciosa!
Ei, moltes gràcies a tots. Jo també us trobava a faltar!
Una abraçada.
Boira bonica has tornat! m'alegro molt de poder tornar a llegir-te. Que consti que hi he entrat totes les vegades que m'he connectat, per veure si et decidies a tornar, mai he perdut la esperança. Estic una mica desconnectada perquè estic de opos, però aquí estic. Petonets bonica!
estar trist no es dolent, es un estat natural que, molts cops, ajuda a creixer com a persona.