De com ho vull recordar (1a part)
L'altre dia vaig somniar que m'operaven. Era la meva tercera operació, el somni era molt real, i la veritat és que em vaig despertar una mica inquieta. Així que m'he decidit d'escriure la meva experiència als quiròfans, però tal i com jo la vull recordar:
Després de passar un dia sense menjar res, i quasi 12 hores sense aigua, després d'haver pres un purgant, que de tant dolent quasi que el vomito i deixa de fer la seva funció. Després de tot això, evidentment arribo al hospital per a que m'operin feta un drap, perquè és clar, aquí hem d'afegir els nervis que em continuen fent anar al lavabo tot i que ja no em pot sortir res més!
Primera hora del matí, m'assec a la sala d'espera, quan arriba el meu torn em fan omplir paperassa i firmar papers que més valdria que no hagués llegit, perquè clar, l'hospital no és vol fer responsable de possibles complicacions durant la intervenció.
M'assignen una habitació, i em ve a buscar un "botones" com si estigués en un hotel de luxe, i apa, cap a l'habitació a esperar el meu torn.
Quan em ve a buscar el cel·lador estic tant nerviosa que les meves cames han cobrat vida pròpia i estirada a la camilla, puc veure les sustracades que fan, van per lliure, no hi puc fer res, el noi comença a riure i em diu que tranquil·la, però no ho puc parar. Quan arribem a baix, després de fer-me passar per un tub, i a un costat quedar-se el cel·lador, i en l'altre m'estaven esperant uns nois tots somrients, en veure'ls vaig pensar: que bé s'ho passen, m'agradaria veure'ls al meu lloc. Em van començar a fer bromes, i entre brometa i brometa em van aparcar a la sala on s'esperava tot de gent que com jo anava a parar a la sala de tortures. I allà em teniu, esperant a que em toqui el torn, i escoltant als metges i infermers com parlen del partit del Barça del dia anterior, com si estiguessin a una oficina! Argh! Que dintre d'una estona estaré a les seves mans!
Mentrestant, no us oblideu de les meves cames, que continuen tinguen vida pròpia, després d'apropar-se, l'anestesista em va dir:
-Estàs molt nerviosa! Intenta relaxar-te mentre et poso la via. - I jo li vaig suplicar.
-Por favor dame drogas duras! Dame algo! Alguna cosa que em tranquilitzi. - El molt simpàtic em va somriure i em va dir que ja estava, al cap d'uns segons estava flotant, el millor viatge de la meva vida, si no hagués anat tant malament hagués cridat l'anestesista i li hagués demanat que em digués que m'havia posat, i alguna recepteta, és clar... ;) Res, que quan em van agafar per portar-me a quiròfan, només puc recordar que tothom estava rient amb les meves parides, i que jo també m'estava partint de riure. Un cop a dins, em van fer estirar a la taula d'operacions, pel meu propi peu drogat, i em van començar a posar cables i coses, i ells continuaven xerrant alegrement. Acte seguit, vaig tornar a mirar al anestesista amb careta de pena, i li vaig demanar que m'adormis ja, que m'estimava més no veure tots aquells cables, eines, monitors, etc. Va tornar a agafar-me la mà (Ooooh! millor que una petició!!) i em va dir, ara notaràs una fredor al braç, i la vaig notar...i després res més...Gràcies senyor anestesista, si en aquells moments em demana matrimoni hagués acceptat!
Continuarà....
Entrades
Somni no.. va ser veritat jo era el anestesista no ho recordaes. Collons quines coses de somiar.
I ben fet que fas de recordar-ho així, que això dels hospitals sempre fa angúnia! Però a la teva història hi ha de tot: misteri, suspens, mescles somni-vigília, substàncies de naturalesa dubtosa, una mitja petició de matrimoni, somriures... No es pot demanar res més!
és fantàstic que hi introdueixis aquestes dosis d'humor... Per cert, això de parlar de futbol trobo que és preocupantment massa habitual als quiròfans...
Agrrrr no expliquis això que he d'anar a dormir i tinc por!!!! a veure què somiaré jo avui!!!! una forta abraçada i feliços!!! somnis :)
M'agrada aquest post, perquè una operació no és mai divertida, però tu ens ho expliques amb bon humor. Es nota que has passat per l'experiència més d'un cop, i que al cap i a la fi, més val recordar-ho així que pensar en tota la por que es va passar, o la mala estona del quiròfan o els pre i post-operatoris.
Per desgràcia no és un somni, vaig somniar que tornava a passar pel mateix, i em vaig despertar nerviosa i espantada. El que he narrat és la meva primera experiència al quiròfan, i com diu el XeXu, no ha estat la única. Simplement he intentat recordar les males experiències amb bona dosis d'humor. Si no ho faig així seria molt difícil per mi afrontar la propera operació. Tot i la mala experiència m'agrada recordar-ho des d'un altre punt de vista.
jo he somiat que estava rodejat de dones ... somiat ??? ... salut
Ostres noieta. Quines coses a sommiar... TRANQUILA No hi pensis fins que realment hagi de passar si és q passa. Ara pren-t'ho amb calma. No pateixis abans de temps. I sí, millor recordar amb dosis d'humor :D
MOLTS PETONETS I UNA FORTA FORTÍSSIMA ABRAÇADA!!!!!!!!!!
Doncs crec que el que fas és molt sa, narrar les experiències desagradables des d'un punt de vista positiu i divertit és el millor per superar-les i relativitzar-les i, com dius tu, et serveix per agafar més força per la propera vegada que et puguis tornar a trobar amb la mateixa situació. T'he de dir que, malgrat saber que es tracta d'una situació real i que hi van haver molts altres sentiments negatius pel mig, m'he rigut llegint aquest post!
Una abraçada gegant i molts ànims guapa!!!
Que sopes fort? O es culpa de "los sigarritos de la risa"?
Tornar a somniar una experiència lletja que has viscut, et deixa un mal cuerpo quan et lleves...
La manera com ho has explicat és molt maca perquè demostra que tens molta força per a fer front a aquestes proves. Espero que no hi hagis de tornar a passar...
:)
jo també he passat per "la taula" i al final te n'adones que per tu es algo excepcional, però que cada dia hi passa molta gent. Inevitablement fa por, però si no hi ha remei, doncs com més aviat millor. Venga valenta, que tu ja ets una professional....
amb la teva explicació n'hi ha de sobres per reviure les meves... tal i com ho expliques, implorem que ens dormin el més aviat posible.
Jo sempre m'he preguntat per què no ens ho fan ja a l'habitació i ens eviten tot el llarg camí fins quirófan, i aquell fred insoportable.
Clar, jo ara ja he llegit avans el teu darrer post, aixì que entenc que el somni t'angoixés de mala manera.
Si en vols parlar de tot això, busca'm, no ho dubtis.