Cansada
Fa dies que os tinc abandonats, no em passo pels vostres blogs, no escric...La veritat és que no tinc forces. Escriure per escriure, escriure sempre el mateix, escriure que no em trobo bé, queixar-me...no en tinc ganes...Tinc una merda de malaltia que no és considerada de risc, que d'això no et mors, lo que comporta que no s'investigui tot el que s'hauria d'investigar, que entenc que hi hagi prioritats, però a les que tenim un grau elevat, com ara jo, de vegades la vida se'ns fa molt difícil. Porto uns dies amb un cansament extrem, m'aixeco cansada, al llit em sento cansada, moure una cama em mata...com estic millor es estirada amb els ulls tancats, ni asseguda davant l'ordinador estic bé...
Veieu, per això no volia escriure, odio explicar lo que em passa, perquè odio que la gent em miri amb cara de pena, o que pensi pobreta, o que no entengui perquè estic tant cansada, o que em diguin que faci un esforç, i no entenguin que no puc, que l'esforç el faig continuat. I avui no hauria de ser a casa, i hi soc, no m'he pogut aixecar aquest matí, no he pogut fer l'esforç de sortir del llit fins fa ben poc.
He estat temptada de no publicar aquest post, però mira, tenia ganes de desfogar-me.
Fa uns dies que no deixo d'escoltar darrera una revista i ja li he donat la interpretació que té per mi, en funció de les meves vivències, a veure si tinc forces i us l'escric.
Bon cap de setmana xatulins!
Veieu, per això no volia escriure, odio explicar lo que em passa, perquè odio que la gent em miri amb cara de pena, o que pensi pobreta, o que no entengui perquè estic tant cansada, o que em diguin que faci un esforç, i no entenguin que no puc, que l'esforç el faig continuat. I avui no hauria de ser a casa, i hi soc, no m'he pogut aixecar aquest matí, no he pogut fer l'esforç de sortir del llit fins fa ben poc.
He estat temptada de no publicar aquest post, però mira, tenia ganes de desfogar-me.
Fa uns dies que no deixo d'escoltar darrera una revista i ja li he donat la interpretació que té per mi, en funció de les meves vivències, a veure si tinc forces i us l'escric.
Bon cap de setmana xatulins!
Desitjo que ràpidament et vingui una temporada millor i amb més forces.
Bon cap de setmana
Apa, noia. Molts ànims!
ostres i ens deixaràs a l'espera de la interpretació...
hi haurem de posar paciència
Ei ningu pensara aixo de pobreta , en tot cas t'animarem i oferirem el nostre suport i ajuda si et pot ser util d'alhuna manera,
Tia, t'entenc perfectament. Jo amb això del canell estic força ratllada, un altre cop amb dolor i sense poder nedar i tal i pa qual i ja no et fies de res... una merda. Però aquesta nit havia quedat i vaig estar a punt d'anular-ho però NOOOOOOOOO finalment m'ho he repensat. Si aguanto un Quick Off Teleconiano ja em merèixo sortir i passarm-ho bé, no? MOLTS ANIMS i espero FINS BEN AVIAT :) Recorda que tenim una cita, tema trio, pendent ;) MUUUUUUAAAAAAAAACK REEEEMUUUUUUAAAAAAAAACK!!!!!!!
Espero que aquest cap de setmana recuperis forces i et posis millor
Salut i bon cap de setmana!
Vinga doncs, jo no et miro amb cara de pena! jajaja de fet passa per casa a veure si coneixes res! M'agrada la cançó..
(que milloris ;)
Però això no pot durar gaire, segur que aviat tornaràs a estar plena d'energia. I si no, a visitar el metge. I per què no ho hauries de publicar? Desfogar-se va sempre bé, i si et cagues amb tu mateixa, tampoc no fa tant mal. Això no ho has triat, però lluites per superar-ho. Segueix lluitant.
Ei, i vull aquesta interpretació de Darrera una revista (ara mateix l'estic escoltant), el més aviat millor, aquesta cançó m'encanta. S'acaba la cançó, s'acaba el comentari.
ostres noia... espero que vinguin dies millors! Una abraçada ben forta!
Molts ànims, noia!
Sovint va bé escriure les coses, així que ja ho saps, pots escriure tants cops com vulguis sobre això, que nosaltres no ens en cansarem ni et mirarem amb cara de pena!
bona desfogada, si senyora, aviat a tope!!!!
Salut!
nina... boireta... alguna vegada jo també he pensat que els altres pensarien...
hi ha moments, situaciions, circumstàncies... ben reals, i que semblen no tenir aturador...
però en algun moment, s'aturen i ens deixen respirar.
petons i llepades oxigenadores!
Guapa!!! no et sàpiga greu estar així... nosaltres preferim que escriguis que no estàs bé que no pas deixar de saber de tu, que ja et trobavem a faltar!!
Quan puguis passa't pel meu blog que hi ha una coseta per tu...
una abraçada molt forta i ànims, ja saps on estic!!!
Boira,
De pena,... res de res. Ànims i suport sí! I no deixis de publicaar, d'acord? Un petó ben fort!!! El meu darrer escrit és ple d'acudits, per si et poden animar... Una abraçada
Ànims!!! Des d'Alemania, en un correu express, t'envio una caixeta plena d'energia positiva, de ganes, d'il·lusió, de emoció, tot i la malaltia, tot i el cansament...
Vindran millors temps... millors dies. I no et costarà llevar-te... Ja veuràs.
Una abraçada!
Doncs jo et deixo una forta abraçada i desitjo que et recuperis, i si no pot ser del tot, que almenys t'alivies, que deu ser fotut sentir-se aixi de cansada permanentment.
Petons!!
A veure si demà( dilluns) t'aixeques millor.
Res de pena ni penes. la vida és això i altres meravellosos moments.
T'entenc...i no pateixis gens per el que pensen i deixen de pensar!
Una abraçada!
Pena no Boira, tu expliques el que tens i es pot entendre, jo t'entec, el que no entenc és perquè no s'investiguen cada una de les malalties que ens afecten, però ja saps com va tot, bé que acabis de passar un bon dia...
La vida no la tries, però l'has de viure.
Què coi, per això som aquí, per fer-nos companyia, a veure què, i si jo estic tristoia, ho dic i ja està, i si tu estàs així, que caram, a fer-te companyia, bufona....Petonassos!
Boira, de veritat espero que et milloris...
No sé si per a la teva malaltia funciona, però un bon glop de suc de taronja amb un parell de cullerades de sucre dóna vitamines i energies a tothom, això segur!
Així que el meu consell és: Descansa, beu suc de taronja i no et preocupis per no passar per la bloggosfera... tots esperarem pacientment el teu retorn!
ei bonica no et deixis abandonar ni caure per raons alienes...mira endavant...preciosa.
un petonàs
hola guapa t'entenc tinc a una persona molt pròxima que li passa el que a tu.
intenta aprofitar les bones estones per a quan et vinguin les dolents i molts anims perquè cada vegada seran mes les persones que t'entenguin i no et mirin amb lastima si no amb ganes d'ajudar-te i donar-te anims.
un petonàs
Desfoga't sempre que en tinguis necessitat, que no és bo guardar-se les coses dins, a més, com veus, sempre hi ha algú a l'altre costat disposat a donar-te una empenta si et fa falta.
I sobretot que et milloris ben aviat, ja veuràs com vindran molts dies radiants.
Una abraçada
molts ànims, guapa! m'encanta llegir-te i per la manera que tens d'explicar les coses tens una energia bonica a dins! endavant i somrient!
força i ànims!!!! i mil besets per suposat!!!!!
Ànim! Segur que ja estàs millor!
1 abraçada: mmmmmmpf
Milú
Ei, aixeca l'ànim que "no hay mal que cien años dure". I pren xoxolata que ajuda a passar las penas.
ànims tia bona !!! ... necessites un bon estímul !!! ... busca´l !!! ... salut
El bloc està per això tia! Desfoga¡t sempre que ho necessitis que nosaltres serem aquí per escoltar-te ;)
Ei! Moltíssimes gràcies a tots. Ja em trobo millor. Gràcies pel vostre suport, veig que molts heu dit alguna cosa relacionada amb l'estat d'ànim, per sort o per desgràcia, ara no sabria que dir, no te res a veureamb l'estat d'ànim. La meva slaut es una merdeta.
Ah! aprofito per dir-vos que estic reformant el raconet.
Molts petons.