Els bons i els dolents
Fa dies que em ronda pel cap una espècie de teoria de les meves, d'aquelles coses que de vegades penso, i així es queden, en pensaments...Fa dies que dono tombs al fet de considerar si una persona és dolenta o és bona. Treien els extrems que estan clars, no parlaré ara d'un assassí psicòpata o de la mare Teresa de Calcuta, perquè són casos evidents. Em refereixo a les persones normals, com nosaltres, suposo que tots els que m'esteu llegint us considereu bons, i suposo que no tothom pensa el mateix de vosaltres.
Que ens porta a considerar si una persona es bona? A partir d'alguna cosa que ens hagi passat...Però totes les històries tenen dos punts de vista, i com que no estem parlant de temes que puguin ser objectius...Per exemple qui diu que es el culpable d'una ruptura? Segur que si parles amb una o l'altra part trobaràs dos punts de vista ben diferents. Igual que en les discussions entre amics, companys de feina, veïns...
A la feina sempre hi ha el dolent de la pel·lícula, però que és dolent per a tu, i per a d'altres no, Quin barem utilitzem per considerar-nos bons o dolents?
Tots l'hem cagat alguna vegada...tots som dolents? Quina merda aquesta doble moral cristiana que ens han imposat.
Que ens porta a considerar si una persona es bona? A partir d'alguna cosa que ens hagi passat...Però totes les històries tenen dos punts de vista, i com que no estem parlant de temes que puguin ser objectius...Per exemple qui diu que es el culpable d'una ruptura? Segur que si parles amb una o l'altra part trobaràs dos punts de vista ben diferents. Igual que en les discussions entre amics, companys de feina, veïns...
A la feina sempre hi ha el dolent de la pel·lícula, però que és dolent per a tu, i per a d'altres no, Quin barem utilitzem per considerar-nos bons o dolents?
Tots l'hem cagat alguna vegada...tots som dolents? Quina merda aquesta doble moral cristiana que ens han imposat.
Entrades
Al final el que compte es que per tu, tu siguis el bo de la peli. Quan els teus actes et fan sentir el dolent es quan toca fer reflexió; per la resta, mai es pot agradar a tothom, i si això passa, es que ets un fals.
ui quin mejunje veig per aki... tot depen de la teva moral.
Sempre hi haurà algú que tindrà la culpa, no sol un, sinó dos, suposo que pel que vivim una persona pot ser bona però tenir aspectes que t'han fet mal.. que complicat comentar això... ho deixo així per no enrotllar-me més...
com diria, un d'aquest savis orientals: en la teva pregunta hi ha la resposta, petita llagosta!
Si entrem en temes del bé i del mal, hauré de dir que tot és relatiu, tot depèn del cristall darrera el que es miri, i com dius tu, que sempre hi ha com a mínim dues versions d'un fet contradictori. Aquesta és la versió reduïda. Ni tan sols els casos que anomenes com a segurs no ho són tant, o és que un assassí en sèrie no ha estimat mai o la Mare Teresa mai no ha ferit ningú amb paraules lletges?
Tot té dues vessants, i pot ser difícil determinar qui té raó, o millor dit, qui és el bo de la pel·lícula i qui el culpable. En casos més concrets com els que cites, potser és fàcil decantar la balança a un cantó o altre quan les coses estan clares, però tot i així, cal escoltar l'altra versió, i no quedar-se amb una de sola.
Ens és molt fàcil posar-nos a la boca els conceptes bo i dolent, i de vegades no tenim prou en compte tots els factors a l'hora de decidir, i podem fer mal. És un tema molt complicat i potser embolico més que ajudo, però em sembla molt interessant i un gran tema per fer-ne un post i reflexionar una mica, i fer reflexionar el personal.
Com deia una persona que conec: "Les coses no són ni blanques ni negres, tot depèn del color del cristall amb el qual es mirin les coses..."
El que per a tu pot ser bo, per a un altre pot ser dolent. O la persona que s'ha comportat bé amb tu potser s'ha comportat malament amb una altra. Fins i tot tu mateixa pots ser bona en unes ocasions i dolenta en unes altres. A mi em passa tot sovint!
Suposo que el que compta és que intentem comportar-nos "bé" amb més assiduïtat que comportar-nos malament :P
Cony! Deu ni do amb la cançoneta...
nuse jo sempre m'he considerat el bo pero d'altres em consideren el dolent .... qui tindra rao?
Salut
xx
Doncs ten rao i es clar que: todo depende con el colr con que semire.
Jo crec que el que hem de jutjar no és tant si una persona és bona o dolenta, si no que més aviat cal veure quina és la intenció dels nostres actes. Una persona pot ser més bona o més dolenta, però pot tenir bona intenció. Un exemple:
Si una persona ha de prendre una decisió, primer caldrà que en rumiï totes les consqüències possibles. Si finalment actua i alguna de les conseqüències afecta negativament algú (cosa que passa sempre), encara que ho hagi rumiat, encara que la intenció fos no fer mal a ningú, la persona que ha patit les conseqüències negatives segurament pensarà que l'altra és dolenta, almenys al començament.
I els culpables? No podem oblidar els altres punts del polígon: la maduresa, l'egoisme cec vs. l'altruisme cec, la capacitat de veure les coses des d'altres perspectives, la capacitat de posar-nos a la pell de l'altre, el respecte vers els altres, etc. de les persones que entren en joc. Quan una parella es trenca, de qui és culpa? Del qui ho deixa? Només perquè ha estat capaç de dir "prou de tant patir tots dos"? Del qui és deixat, perquè culpa l'altre i no es vol adonar que la relació ja no funcionava?
És clar que ens cal conèixer tots els punts de vista en un esdeveniment, prò també és clara una cosa: si bé hem d'actuar des del respecte cap a les altres persones i sense voler ferir ningú, no podem oblidar que l'única persona amb qui passarem la resta de la vida som nosaltres mateixos i que o ens cuidem nosaltres o no ens cuidarà ningú. Així que per aguantar segons quines coses ("família", "amics", "parella", feina...) ja us dic ara que a mi no em val la pena! I que em diguin filla de ma mare o egoista, jo els respondré que només és la llei de la supervivència! Encara que es tracti només de supervivència espiritual! Això sí, jo mai vaig amb puteria. El problema que tinc jo és que no sóc bona ni dolenta, sóc una bleda sense malícia... :(
Per acabar, sí, també hi ha els fills de puta que van amb mala baba i a veure qui es carreguen, prò ho disfressen de bona intenció per no semblar tan dolents. Aquests sí que són culpables!
bones guapa! Feia dies que no passava per aqui i la veritat, tenia ganes de llegir-te una estona.
La classificació de les persones la trobo cruel. És evident que la malícia de la gent es veu molt ràpidament, però a vegades, les "bones persones" són les que més t'enganyen amb la seva cara de no haver trencat mai un plat. La solució radical, però eficaç: la desconfiança mesurada. En el fons tots anem tapats amb una màscara d'autodefensa, per tant més val desconfiar de les primeres impressions, no? Vaja, qui sap. És una reflexio complicada...
Aix, us trobo a faltar!
petonets! ^^
Has tocat un tema interessant. Jo crec que ningú és bo o dolent al 100%. Persones que classificaríem clarament com dolentes també tenen alguna cosa bona al seu interior i a l'inrevés, segurament un tant per cent mínim.
Però qui ha fet mal a algú sense cap mena d'intenció o de malícia es pot considerar dolent? Jo crec que no, l'ha cagat? sí.
El factor intenció, si li afecta o no haver ferit algú, saber adonar-se dels errors, són bàsics per marcar la diferència. I es pot ferir per acció o per omissió.
A menys que siguin fets molt clars, és molt difícil trobar culpables en una qüestió, perquè sempre hi ha dues visions diferents. Sovint les dues bandes tenen part de culpa.
En el meu cas, em considero bona persona i l'he cagat segur moltes vegades, suposo que com la majoria, som humans...Però mai, mai vaig amb mala llet.
(Comentari estúpid, quedeu avisats)
Jo no SÓC bo, jo ESTIC bo, que és diferent (que en anglès seria "I am not good, I am good-looking").
Vaig a prendre'm la medicina...
mmm... jo sé que alguna vegada he estat dolenta i que per algunes persones ho soc. I sí, segurament en aquell moment vaig fer mal fet. Però potser és que s'ho mereixien pq les dolentes eren elles, no? JAJAJAJA!!!! Jo és que sóc molt extremista. Així que qui sigui bon o dolent, suposo que qui t'ha fet una putada grossa, doncs per a tu és un dolent. I bé, en fin, el pitjor són les males persones... aquestes no les puc suportar...
la mateixa moral cristina no deia allò de no jutgis i no seràs jutjat?
Evidentment, podria estar parlant d'aquest tema durant hores (com tants altres...) el bé i el mal aplicat a les persones... Que difícil!
No hi ha bons ni dolents absoluts. Fins i tot la bruixa de la blancaneus debia tenir un motiu per voler-la enverinar amb una poma... no?
Si algú et fa sentir malament és una persona dolenta. Si et fa sentir bé tampoc vol dir que sigui bona persona, potser només és la visió que tu tinguis d'aquesta persona.
El que tinc molt clar és que las bones persones són aquellas que no només pensen en el seu profit personal si no també en no fer mal als altres.