Des del dimecres
Des del dimecres que tenia un nus dintre, una bola que no sabia que era, m'oprimia el pit, em costava respirar...M'angoixava...No em trobava bé, no sabia perquè...intentava no pensar-hi però la sensació continuava persistent, m'ofegava, i no em deixava tranquil·la, sentia tensió a tots els músculs del cos i era incapaç de relaxar-me. Que coi m'està passant?
Ahir al matí no vaig poder més, quan vaig obrir els ulls em feia mal tot, havia passat una altra nit amb una tensió extrema. Adolorida i angoixada, he deixat brollar les llàgrimes galtes avall, a poc a poc, el nus que tenia anava sortint pels ulls en forma de llàgrima salada. I un crit de desconsol em creuava el pit...Plorava com una nena petita, i a mesura que plorava, em sortia la ràbia, la por, la tensió acumulada...A poc a poc m'he anat relaxant, el meu cos estava més lleuger...m'he sentit molt millor...m'he adormit en un son dolç.
Quan m'he despertat, he sortit de casa, havia quedat amb uns amics...i avui m'he deixat estimar...m'he deixat animar, i tot i que no soc la millor companyia en aquests moments, heu estat amb mi. Gràcies pel dia d'ahir guapos!
Ahir al matí no vaig poder més, quan vaig obrir els ulls em feia mal tot, havia passat una altra nit amb una tensió extrema. Adolorida i angoixada, he deixat brollar les llàgrimes galtes avall, a poc a poc, el nus que tenia anava sortint pels ulls en forma de llàgrima salada. I un crit de desconsol em creuava el pit...Plorava com una nena petita, i a mesura que plorava, em sortia la ràbia, la por, la tensió acumulada...A poc a poc m'he anat relaxant, el meu cos estava més lleuger...m'he sentit molt millor...m'he adormit en un son dolç.
Quan m'he despertat, he sortit de casa, havia quedat amb uns amics...i avui m'he deixat estimar...m'he deixat animar, i tot i que no soc la millor companyia en aquests moments, heu estat amb mi. Gràcies pel dia d'ahir guapos!
Entrades
Això del nus a la gola també m'ha passat alguna vegada. Passa per anar aguantant moltes coses i no exterioritzar els sentiments en el seu degut moment. I és clar, el cor té una capacitat limitada per aguantar, arriba un punt que si no ho exterioritzes per tu mateixa, esclata en forma de llàgrimes perquè necessita sortir d'alguna manera.
Sort que els teus amics et van ajudar a canviar les llàgrimes per un somriure. A mi anit em va passar una cosa molt semblant al que et va passar a tu ahir.
Ànims, que tot sortirà bé! :)
El que vas fer és el millor que haguéssis pogut fer Boira. Plorar és una molt bona manera de treure aquests nusos que ens oprimeixen la respiració. Vessar llàgrimes serveix per descarregar tensions.. i si no mira el que passa amb les tempestes. Oi que l'ambient sempre està molt carregat moments abans que esclati i quan acaba tot queda més calmat? la natura és sàvia, fem-li cas!!!
El que passa és que sovint ens costa molt plorar ( parlo per mi) i la tensió s'acumula més temps del que seria necessari.
Deixar-se estimar és obrir-se als altres, és obrir el cor i deixar que entri l'amor, que ens ompli d'esperança i de bons moments. Tancar-se en un mateix i en el patiment només serveix per alimentar encara més la por i la desolació. Estic molt contenta Boira, de veritat.
una abraçada gegant!!
Ja és bo que hagis pogut treure-ho. Amb llàgrimes, amb crits o com sigui. El millor però és que hi hagi gent al teu voltant, bons amics que t'estimin.
Els nusos a la gola i a l'estómac son fantàstic per adonar-se que les coses no van bé (encara que, clar, ho passes malament...)
T'hauries de deixar estimar més!
Això està molt bé, Boira. Diuen que si no exterioritzem aquests nusos, s'acaben enquistant i és pitjor. Pots fer veure que no hi són, però tard o d'hora acaben sortint. Una abraçada de les que recomforten.
Tu ho has dit : " Deixar-te estimar, deixar-te mimar". De tant en tant o molt sovint ho necessitem.
Una abraçada !
las llagrimes ja el tenen aquest poder terapeutic a mi al menys em va be, i aixo de deixarse estimar i animar molt bé a vegades costa una mica.
Aiss bonica... com entenc aquesta sensació que descrius... Deixar-se ajudar és el millor que podem fer, encara que moltes vegades ens costi o no sapiguem com fer-ho... Molts petonets i molts ànims val?
La veritat és que ho trobo la millor combinació que podies aconseguir. No ha de ser agradable sentir-se tan malament i patir tant sense saber ni tant sols per què. Treure-ho fora és necessari, expulsar-ho perquè no es quedi dins i faci més mal, com una bola que creix. Suposo que gràcies a això vas tornar a dormir i vas despertar-te millor. Però per si quedava algun dubte, anar a trobar-te amb gent que t'estimes i passar el dia, era la cirereta que et calia, segur que tots els mals van marxar, i que ara ja no queda res de la tensió que tenies. Has trobat un camí, ja saps com fer-ho si hi ha una propera vegada, però esperem que no, oi?
Vaja, deu haver estat la setmana de l'angoixa, noia! Jo vaig tenir dos dies super-dolents amb un parell de crisis força durilles. Ara estic millor però el bàlsam de companyia i de comprensió dels que ens fan costat és reconfortant. Una abraçada i cuida't molt
De vegades necessitem deixar-nos estimar pels nostres i més en akests moments en què no et sents bé i tens akesta mena de nus. Ànims!
Espero que estiguis millor, Boireta, perquè aquest dies són UNA BONA PUTADA. Jo he tingut dies de baixón, d'aquells que et lleves i només tens ganes de plorar i no saps per què... Aquells dies que no tens ganes de sortir de casa, ni de menjar, ni de veure la tele... i te'l passaries tot sencer al llit, plorant i dormint, dormint i plorant.
Espero que ara ho hauràs tret tot i et sentiràs una mica millor. I això que no ets una bona companyia, no ho creguis! Et confesso un secret? Quan saps que tens un/a amic/ga així i l'arrenques de casa, et sents feliç, prò a la mínima que l'aconsegueixes fer somriure una miqueta, llavors t'omple del tot! Si has aconseguit somriure amb ells, ja els ho hauràs pagat del tot!
Petonets, bunika!
Oooh!! Moltes gràcies pels vostres comentaris...sou molt macos, i m'animeu sempre. Vaaaaa....també em deixaré estimar per vosaltres...jejej.
Gràcies de tot cor.
Tens molta sort de tenir tanta gent que t'estima. Sols això ja t'he de fer sentir millor
Tia, quan passes una mala ratxa, només tens ganes que acabi i de tant pensar-ho sembla que mai acabi de passar. Per això a vegades deixar anar lastre va bé, molt bé. I deixarte mimar, estimar, escoltar, parlar, sentir, tocar, somriure, riure, fer conya, complicitat... aix! Tot això sempre es bo tenir-ho i saber que ho tens. T'estimo molt guapa!!!!
Boira, és molt dur, peró tot requereix temps, costa molt que es curin el cor i l'ànima, peró ho aconseguiràs... jo també espero aconseguir-ho, encara que ara mateix plorar i estar acompanyada no em consola gaire; tot és massa recent, i és massa dolorós, peró algún dia passarà, encara que ara només dessitgi fondre'm.
Sé que fa temps que no parlem peró, si necessites res, només m'ho has de dir. Entenc com et sents, ja ho he passat i, a sobre, m'hi torno a trobar. Fa tant de mal!
Un petó fortíssim, preciosa