Mentires
No se vosaltres, però jo soc molt innocent, bé, la paraula no és innocent lo que em passa és que de bones a primeres sempre confio, confio que el que em diuen és veritat. I molts cops ensopego amb la mateixa pedra. Però que voleu que us digui, m'estimo més anar confiant i no menjar-me el cap de lo que és cert i lo que no ho és, perquè per molt que te'l mengis mai sabràs la veritat, i només et crea malestar, un malestar que no soluciona res, al contrari, l'únic perjudicat és un mateix. Vull continuar creient tot el que em diuen, així visc més tranquil·la. Tot i saber que no és veritat...
Nota: Això no significa que vagi per la vida amb una floreta a la mà. Al contrari. Però la desconfiança no porta enlloc. Més val allunyar-se.
Aclariment: el títol del post és mentires, perquè per a mi les mentides sempre seran mentires. Lleida és així. :)
Nota: Això no significa que vagi per la vida amb una floreta a la mà. Al contrari. Però la desconfiança no porta enlloc. Més val allunyar-se.
Aclariment: el títol del post és mentires, perquè per a mi les mentides sempre seran mentires. Lleida és així. :)
Entrades
T'entenc perfectament, a mi em passa igual, però és que prefereixo portar-me jo un desengany que tractar alguna persona de forma injusta quan no s'ho mereix, la veritat.
Sembla que va de mentides. No sé, també, tendeixo a creure'm el que diu la gent i, també, prefereixo seguir sent així. Però hi ha moments en que et toca "triar". No sé, comportar-se de forma "justa", sovint, suposa no tractar a tothom igual. Buf! M'explico fatal. Si tens dues versions diferents d'una història pots haver d'acabar triant-ne i has de deixar de creure a tothom per força, almenys en aquell moment.
Hola guapa!!!Ostres, doncs jo més que confiada sí que sóc innocent. Massa. I moltes vegades no em puc creure segons quines coses, i són veritat, i d'altres en canvi m'ho crec i resulta que em prenen el pel. I viure creient el que et diuen saben que és mentida... no sé, trobo que llavors en realitat ja no vols creuret res. És millor no pensar si tot el que et diuen i'o el que t'expliquen és veritat o mentida. Primer, escolta-ho i no t'ho creguis així de cop tot. Ho paeixes i desprès tu mateixa ja ho veuràs clar, no?
Ai! No havia escoltat la música que tenies. M'agrada! tinc debilitat per les veus dolcetes. La buscaré sencera!
Jo no sempre em crec el que em diuen, tothom menteix alguna vegada, però quan se del cert que algú m'ha mentit, mai més podré creure al cent per cent el que m'explica.
Creure que una mentida és veritat, és mentir-se a un mateix.
Uix, jo d'un temps cap aquí m'he tornat d'un desconfiat bestial, serà perquè em van enganyar vilment?? Una abraçada, guapa
i tantes vegades aquesta confiança cega ens fotrà bufetades... jo estic carregada d'elles, cansada i trista... Però és cert que les mentides sempre seran mentides... (mmm... una pregunta: per què dius "Lleida és així"????????) Bisitoooos
Jo no sé si en dic "mentides" o "mentires"... Massa temps fora de casa... En fi! Jo no crec que sigui innocent, sinó que sóc bona persona. Confio que la gent no dirà mentides perquè crec en la bondat de les bones persones. Però també tinc claríssim que hi ha desgraciats a tot arreu. Així que cal anar amb molt de compte i els ulls ben oberts. De totes maneres, desconfiar de bones a primeres crec que no és gens bo.
[Per cert! He d'agrair el comentari del títol, perquè sóc una malalta de llengua... i m'ha fet una mica de...;P mmm... Fa dies que t'ho volia preguntar: et puc enllaçar al meu bloc??]
Quan tan mentit un cop inevitablement et tornes una persona desconfiada, és una reacció totalment natural que no es pot evitar, i condicionarà la manera de veure fins i tot les coses que encara t'han de passat.
A mi personalment no m'agrada gens la gent que es molt desconfiada, a la feina i ha una companya que ho esc molt, i la veritat no cau gaire bé.
Jo sóc confiada de bones a primeres, però amb un cert recel, depèn molt de qui m'ho estigui dient, hi ha gent de la que penso que només una part de lo que diuen és certa, i hi ha altra gent en la que hi confio plenament i crec que no em mentiria.
Aquest malestar del que parles és autodestructiu, no val la pena.
El que he après amb els anys és que per molt que jo vagi de bona fe, no tothom actua igual...Puc pecar de ser un pèl ingènua.
Una abraçada
Jo tinc un problema: sempre em crec el que em diuen, i a vegades em sento una mica idiota per com m'han enganyat.
Però, d'altra banda, tinc una facilitat extrema per enxampar a la gent dient mentides... o amagant coses! I sovint ho odio. Preferiria més no adonar-me de les coses, així no em posaria de mala llet amb ningú.
No és paranoia. Jo me'ls crec. Però quan he enxampat algú amb més d'una mentida... doncs ja ni em preocupo: directament no em crec res del que diu, i llestos!
qui hi perd més? qui enganya o l'enganyat
Tens una gran sort si ets capaç de confiar i deixes la desconfiança de banda. A mi em costa de vegades, per tot el meu bagatge, però intento confiar en les persones, sobretot en aquelles que em demostren dia rere dia que s'hi pot confiar. Tens raó que la desconfiança no serveix de res, però això de la floreta a la mà també fa por. El secret és envoltar-se de gent en la que es pot creure, i que creuen en tu, i llavors no hi ha res a témer.
No crec que siguis de les persones que van amb un lliri a la mà. Confiar en les persones és complicat però jo també penso que d'entrada s'ha de creure que les coses que ens diuen són veritat, perquè si comencéssim a desconfiar de tothom acabariem ben paranoics!! A més, el teu post és un crit a favor de la sinceritat i això és molt maco!
una abraçada!
d'acord ... salut
aqui passen coses q no explikes...
Carquinyol: Estic totalment d'acord amb tu, però jo reconec que no ho faig per que pensi si l'altra persona s'ho mereix o no, ho faig instintivament. Confio de bones a primeres.
Tirai Quan et trobes davant de dos versions d'una història, ja pots estar quasi segura de que la veritat és una barreja de les dues, i no pas perquè algú menteixi, sinó perquè els punts de vista són totalment diferents.
Maria Ja ho se prou boniqueta, i és part del teu encant.
Rankor Creure que una mentida és veritat es mentir-se a un mateix sempre hi quan sàpigues que t'estan mentint.
Shadow Si noia, és lo que tenen les males experiències, que ens tornen desconfiats, però de tot se n'aprèn.
Esther Ho dic perquè jo sempre he dit "mentires" en lloc de mentides, al meu poble és diu així. Besitos per tu també!
Núr I tant! No cal ni que m'ho preguntis! :)
de secà Si, les experiències ens ensenyen, però això fa que deixem de ser innocents.
Striper A mi tampoc m'agrada la gent que és desconfiada, perquè normalment no acostumen a saber gaudir de la vida.
Terra Suposo que tots podem pecar de ser un pèl ingenus...Jo crec que està bé ser-ho, però una mica només.
Llum Perquè et fixes molt en els petits detalls, a mi també em passa, acostumo a donar-me compte, tot i que continuo pensant que són imaginacions meves.
Jordi Casanovas El que enganya sempre.
XeXu Però això que dius no sempre és fàcil. No val la pena desconfiar, no serveix de res.
iruNa Exacte iruNa, has resumit molt bé el que volia dir. Una abraçada.
mossèn Salut!
Déjà vie I tant que passen coses que no explico... :)
Si de vegades més val allunyar-se, jo ho faig i llun s'hi està més bé, clar que si, la terra és la terra oi!