Poca cosa
Així és com s'hem pot definir millor, sóc poca cosa. No se si és perquè de petita no volia menjar, si és perquè els meus pares es van esforçar més amb la meva germana petita, o que a l'hora de repartir les carns a la meva família és van oblidar de mi. Sigui com sigui, el fet és que sóc molt poca cosa, medeixo 1,57 i sempre he pesat poc, no és que estigui prima, però sóc menuda i ho sembla. A mi em posa dels nervis que la gent em digui que estic molt prima, perquè no m'agrada estar-ho, i perquè de fet no ho estic. Bé, aquest ja seria un altre tema.
El fet és que porto uns dies que no em conec, el reflex que veig al mirall s'hem fa estrany. Els pantalons no em passen. L'altre dia em va saltar el botó de la cremallera d'uns texans! I que veig al mirall? Doncs una Boira arrodonida. I ja, la prova final, el meu pare em va dir que em veia més grasseta, i jo vaig corre cap a la bàscula, i no em podia creure el que veia, jo mai havia pesat tant! Un somriure s'hem va dibuixar a la cara, m'agraden molt aquests kilets de més. Coi, que sembla que sigui ara que faig el canvi, i la regla em va venir quan tenia 12 anys, i ara en tinc 30! M'estic desenvolupant als 30? Sóc un cas per estudiar?
A la meva família sempre hi ha hagut abundància de popes (pits, mamelles, com li vulgueu dir...), però un altre cop, de mi no es van recordar...sempre he viscut rodejada de bons mamellams, i jo...jo res de res...Però ara em miro al mirall, i aquest matí per uns moments he vist a la meva germana, no m'ho puc creure, faig pit, i no m'he operat!
Doncs res, dir-vos que estic fent el canvi, o sigui que si em noteu les hormones esvalotades ja sabeu perquè...
El fet és que porto uns dies que no em conec, el reflex que veig al mirall s'hem fa estrany. Els pantalons no em passen. L'altre dia em va saltar el botó de la cremallera d'uns texans! I que veig al mirall? Doncs una Boira arrodonida. I ja, la prova final, el meu pare em va dir que em veia més grasseta, i jo vaig corre cap a la bàscula, i no em podia creure el que veia, jo mai havia pesat tant! Un somriure s'hem va dibuixar a la cara, m'agraden molt aquests kilets de més. Coi, que sembla que sigui ara que faig el canvi, i la regla em va venir quan tenia 12 anys, i ara en tinc 30! M'estic desenvolupant als 30? Sóc un cas per estudiar?
A la meva família sempre hi ha hagut abundància de popes (pits, mamelles, com li vulgueu dir...), però un altre cop, de mi no es van recordar...sempre he viscut rodejada de bons mamellams, i jo...jo res de res...Però ara em miro al mirall, i aquest matí per uns moments he vist a la meva germana, no m'ho puc creure, faig pit, i no m'he operat!
Doncs res, dir-vos que estic fent el canvi, o sigui que si em noteu les hormones esvalotades ja sabeu perquè...
Entrades
Ja ho diuen que val més tard que mai. Jo vaig camí dels 32 i espero fer l'estirada. M'he quedat una mica xaparret, bueno, molt xaparret... Que coi, petit i malparit.
jo crec que això de les popes, caldria fer un reportatge ... allò del abans i després!
Doncs aquí si que es pot aplicar que mai és tard si la dita és bona (d'acord, una traducció un xic patillera...). Trobo que estar content del propi cos no és cosa gaire comú, el més normal és que no ens agradi, així que pots estar contenta. Si ara t'agrades més, també podràs agradar més els altres. Així que si ara fas el canvi, encara que sigui un pèl tard, benvingut sigui.
Que les ensenyi, que les ensenyi!
Ui... perdó.
Diuen que al pot petit està la bona confitura ;)
Oh! Jo també vull fer el "canvi"!
noia, jo també sóc poqueta cosa, ben poqueta cosa... però de pit sempre n'he tingut, tot i no superar mai la talla 36. Com diu el metge, ja tindré temps per engreixar-me i que mentre tingui bona salut i un pes mínim adequat, que perfecte.
Salut!
Dels pots petits (o és dels pits petits), la millor confitura... Boira, tu segur que ets un encant amb 1,57 o 1,75.
això va com va i més val tard que mai i si a més estàs a gust...
jajajaja... Ets tota una adolescent. Apala a comprar una 90! ;)
uixxxx, quina ràbia quan m'engreixo, i tu tan contenta, si vols, fem un traspàs de.... del que vulguis, em sobra de tot, menys cul, eh? de cul no te'n dono gens, me'n falta, pel meu gust!!!! Apala, a canviar!
diuen q amb els anys et vas assemblant més als teus i a mi em passa em miro i veig a tanta gent en una mateixa cara! espero q no continuis canviant massa i et vefis tu mateixa q és el que compta!
Si els canvis et fan feliç, enhorabona, nosaltres contents , potser inclus tindras que renovar vestuari veus que bé.
de ben segur que esteu bona, molt bona !!! ... salut
Que bé! Quina sort tu, encara que sigui als 30! Jo també sóc ben poca cosa, sobretot d'alçada, però nena, a mi els pits no se'm engreixen ni a tiros! Són exactes a quan tenia 15 anys...Però bé, és que a la família ja som de tenir bon cul i poc pit. Què hi farem.
Ara, ja saps, de compres per renovar vestuari!
Al pot petit hi ha la bona confitura, i tant que sí! ;)
ualaaaaa! doncs enhorabona neneta! jeee, encara que sigui als 30! a mi també va ser passats els 20 que em van crèixer de cop! jeee! petonets
Ostres, enhorabona!!! que has començat a menjar sopetes? o és per culpa dels petitsuis?? jeje
Fora conyes, m'alegro que et sentis millor amb el teu cos i amb tu mateixa... això és molt important!!!!
una abraçada!
Joder tia, quina enveja. Quan agafo kilets t'asseguro que se'm planten a tot arreu menys als pits :( JA TINC GANES DE VEURET PER COMPROVAR EN PERSONA (si fa falta tocaré i tot ;p) AQUESTA PUJADA DE TALLA, GUAPEEEEEEEEEEEEEEEEEEEE!!!!!!!!!
Nena!!! que jo no faig les popes tant grosses, però no ens enganyen, vols dir que t'assembles a mi quan jo encara tenia de fer el canvi, no?
Però la veritat es que aquests kilets de més et senten de maravella.
Ara ja no seré la més grossa de la família!!!! (pq en comparació jo soc un gegant).
buff... jo és que vaig fer l'estirada i enxamplamenta als 10 anys i fins ara! va ser dur fins que no em vaig acostumar al resultat (fa poquets anys), prò ara estic encantada! i m'agrada molt sentir/llegir/veure que la gent s'estima el seu cos! sí, senyor!
i pensa que és igual si pot petit o pot gran, la gràcia és que n'hi ha de grans, de petits, de totes mides i tots colors, de tots els materials, llisos i amb dibuixos. I que és bonik passejar pel carrer i veure tanta varietat de pots i potes amunt i avall!