El somni
Que com he arribat aquí? La veritat es que és una història tant increïble que em sembla que estic somniant.
Avui tenia un dissabte tot planejat, primer havia d'anar a l'Ikea a comprar un sofà nou, i després havia pensat d'apropar-me a la platja, els primers rajos de sol s'han d'aprofitar!
Després de passar més estona de la prevista a l'Ikea, he sortit amb un bonic sofà marró, molt més car del que em pensava, però n'estic molt contenta, és el més còmode de tota la botiga, i us ho dic jo que els he provat tots. L'he carregat al cotxe com he pogut, i apa, he enfilat carretera amunt cap a la platja.
He trobat retencions. És veu que no he estat la única que ha tingut la genial idea d'anar a la platja. Quan ja portava una bona estona parada, me fixat que més endavant hi havia unes quantes noies que també devien voler anar a la platja, i s'han cansat d'esperar al cotxe. Perquè han baixat, i s'han posat a prendre el solet amb molt poca roba...
Saps que? Jo mi apunto! He deixat el cotxe a la "cuneta", i he tret el sofà (ja que el tinc...) a més, he pogut observar que no he estat la única que ha tingut la idea, hi ha sofàs i butaques escampades per tot arreu. He colocat el sofà al costat de la carretera, me ficat ben lleugereta de roba i me "escarxofat" a prendre el sol. I tot hagués estat perfecte sinó fos perquè la gent és molt envejosa, tothom volia comprar el meu sofà. Ja era la vuitena vegada que un cotxe s'aturava al meu costat, baixava la finestreta i em preguntava:
-Quant?
-No està a la venda, l'acabo de comprar, i és molt còmode, si en vols un et puc dir on l'he comprat!
I no se perquè em miraven "raro" i s'allunyaven emprenyats.
Entre això, i que em sembla que no els he caigut bé a les altres noies, (alguna m'ha insultat i una m'ha tirat un pedra i tot!) he decidit buscar un lloc més tranquil. He carregat el sofà i apa, m'he ficat per uns camins que portaven a un bosc, he buscat una clariana i aquí em teniu, prenen el solet. Llàstima que hi ha arbres que em fan una mica d'ombra, però per lo demés, els animalons són molt més bona companyia que no pas aquella gent de la carretera.
I ara em pregunto...això ho he somniat o ha passat de veritat? Sinó fos per aquell estrany ésser de la flauta juraria que és real. Que estrany...aquesta flauta cada cop s'assembla més al soroll del meu despertador! Uf! Que tard! M'he dormit! Vaig a vestir-me que he d'anar a l'Ikea a comprar un sofà!
La nova proposta de Relats Conjunts
Avui tenia un dissabte tot planejat, primer havia d'anar a l'Ikea a comprar un sofà nou, i després havia pensat d'apropar-me a la platja, els primers rajos de sol s'han d'aprofitar!
Després de passar més estona de la prevista a l'Ikea, he sortit amb un bonic sofà marró, molt més car del que em pensava, però n'estic molt contenta, és el més còmode de tota la botiga, i us ho dic jo que els he provat tots. L'he carregat al cotxe com he pogut, i apa, he enfilat carretera amunt cap a la platja.
He trobat retencions. És veu que no he estat la única que ha tingut la genial idea d'anar a la platja. Quan ja portava una bona estona parada, me fixat que més endavant hi havia unes quantes noies que també devien voler anar a la platja, i s'han cansat d'esperar al cotxe. Perquè han baixat, i s'han posat a prendre el solet amb molt poca roba...
Saps que? Jo mi apunto! He deixat el cotxe a la "cuneta", i he tret el sofà (ja que el tinc...) a més, he pogut observar que no he estat la única que ha tingut la idea, hi ha sofàs i butaques escampades per tot arreu. He colocat el sofà al costat de la carretera, me ficat ben lleugereta de roba i me "escarxofat" a prendre el sol. I tot hagués estat perfecte sinó fos perquè la gent és molt envejosa, tothom volia comprar el meu sofà. Ja era la vuitena vegada que un cotxe s'aturava al meu costat, baixava la finestreta i em preguntava:
-Quant?
-No està a la venda, l'acabo de comprar, i és molt còmode, si en vols un et puc dir on l'he comprat!
I no se perquè em miraven "raro" i s'allunyaven emprenyats.
Entre això, i que em sembla que no els he caigut bé a les altres noies, (alguna m'ha insultat i una m'ha tirat un pedra i tot!) he decidit buscar un lloc més tranquil. He carregat el sofà i apa, m'he ficat per uns camins que portaven a un bosc, he buscat una clariana i aquí em teniu, prenen el solet. Llàstima que hi ha arbres que em fan una mica d'ombra, però per lo demés, els animalons són molt més bona companyia que no pas aquella gent de la carretera.
I ara em pregunto...això ho he somniat o ha passat de veritat? Sinó fos per aquell estrany ésser de la flauta juraria que és real. Que estrany...aquesta flauta cada cop s'assembla més al soroll del meu despertador! Uf! Que tard! M'he dormit! Vaig a vestir-me que he d'anar a l'Ikea a comprar un sofà!
La nova proposta de Relats Conjunts
Entrades
Bé, el relat no és massa creïble, tothom sap que quan vas a l'Ikea, el temps passarà de tal manera que no et pots plantejar altra cosa, mai és més temps del previst...
No ara seriosament, m'ha encantat, l'he trobat boníssim, molt divertit (això de preguntar quant val el sofà... que bo!), i a més, acaba de manera rodona, un gran bucle. Molt bo de debò, genial. Felicitats per la proposta!
M'ha agradat molt, molt ben lligat...i per cert, quin cotxe tens que t'hi cap un sofà?
Jajajaja, l'he trobat genial!!!!!
Bon cap de setmana bonica, petons!!!!!
Que bona la història! jeje dic ostres si que hi havia cua com per treure el sofà! jeje, la pedra no t'ha fet mal oi? salut!
jajajajaj que bó!! m'ha encantat. molt ben trobat.
Que bó, genial!!! m'agradat molt!!!
Molt bona historia!! És molt original i m'ha fet riure i tot :)
Quin relat més original!!!!m'ha agradat molt.
Carai!!!!
Les que t'han tirat la pedra eren "senyores que fumen",com deia el meu avi. Quins somnis mes raros........
Molt bo!! si no ho dius que és un somni o un relat, cola com a certa!! felicitats!! :)
Ostres, ara quan vagi per la carretera i vegi aquelles donotes dretes o assegudes en una cadira incòmode, em posaré a riure pensant en el teu sofà, segur!
Molt original el relat Boira, ja t'hi veia... tota escarxofada al mig de la carretera, estirada a un sofà còmode i nou de trinca! Quina enveja que m'ha entrat... llàstima que pesin tant els sofàs que sinó en portaria sempre un al malater del cotxe per si de cas em trobo embussada a la carretera!! jeje
Enhorabona guapa!
Que bo, quin surrealisme més real!
Lo de l'IKEA li dóna el toque realista...
L'he llegit amb un somriure. Felicitats!
Digues que sí! Que els "sofàs" són únics! No veuen que ja tenia la forma del teu cos, ja hi havies fet el teu raconet? Qui en vulgui un que el busqui a una altra banda! Serà per sofàs... :P
molt bo!!!
(per cert a mi m'encanta l'ikea....pot ser no ve massa a cuento però...)
la pintura és molt xula!
besets!
la imatge és fantàstica! a veure si em dius d'on l'has treta que buscaré més cosetes!
per cert! i gràcies pel relat, que de bon matí ha aconseguit arrencar-me un somriure! sobretot perquè he recordat les vegades que el so del despertador es fica en els meus somnis i em fot una ràbiaaaaaaaaaaaaaa!
;)
-Quant?
-No està a la venda...
Molt bo noia!! :D Per cert, que fas peses o què? El sofà deu pesar un ou!
Una mica daeliniana tu, no? M'ha agradat el teu relat.
XDD Molt divertit i original, m'ha fet riure una estona. Quina imaginació!!
Jajajajaj, m'encanta! Que em facin riure a un quart de tres de la matinada (insomni) té molt mèrit. Quina imaginació que corre per aquí!
Jejejeje, ben bé com qualsevol de la carretera però amb sofà en lloc de cadira plegable, jejeje i l'enveja de les mosses, i el "quant", jejeje, quins somnis, aiaiai, divertit!
El sofà havia de ser molt i molt compacte eh?? per a que pogués entrar dins el teu cotxe. O potser al somni tenies una mega furgoneta xDD
Simplement genial i molt divertit!!
No està malament, no... llàstima que jo els tingui mania als d'Ikea, hehehehe
Senyora, us demano si us plau que passeu per l'habitació dels mals endreços... Hi trobareu quelcom per a vós!
Sort que era un somni...és que no em podia imaginar carregant un sofa d'ikea --mira que pesen!-- enmig del bosc...o potser el flautista t'ha ajudat?
Molt bé Boira, et felicito, molt original i m'has fet riure una estoneta, je,je.. Fantàstic.