No ho puc evitar
Tots tenim alguna debilitat, un punt feble, allò que ens encanta i no podem evitar fer, tastar, tocar, jugar, acaronar, sentir... N'hi ha que no poden resistir-se a un bon tros de xocolata amb avellanes, n'hi ha que no es poden resistir a un bolso i se l'han de comprar (tinc proves de que un bolso et pot arribar a parlar i demanar-te que el compris!). N'hi ha que no poden reprimir la necessitat de veure un partit del Barça, i cridar i patir i plorar si cal,...
I jo no puc evitar...
Entrades
Ai per favor... és que és irresistible!!!! ostres, quina monada... jo tampoc ho podria evitar, ja t'ho ben juro. Aix!!!
que tendre... una foto i un instant preciós! buf, és que ja no tinc més paraules.... quina enveja que em fas!!!!!!!
una abraçada i a gaudir-ne!
AIIII, PETITTT, que macu, tenen una carona de petits que tel's mejaries.
Desitjos que no es poden reprimir, objectes que et diue compran, ostres pensava que jo era un especimen unic , ara veig que no.
Segur que ell també ho faria.
i si són cadellets encara menys oi?
Ohhh quina carona que fa aquest goset! Això és molt més tendre que veure partits del Barça que em fiquen de mal humor! salut!
Jo no em puc resistir mai a un Martini amb bona companyia, és superior a mi. Però en certa manera t'entenc, aquesta bestiola és una monada, tot i que sembla dels que es fan grans i semblen llops, oi?
Bua tia es que es una preciositat, quins ullasos, es precios!!!!!!!!!!
sort tenim de tenir coses bones a les que no poder resistir-nos!!! quina carona més bonica que té! petonets i bona mona guapa!
Boira, això no és una debilitat, és un luxe!! ;)
...quina enveja!!
Petonets!!
uaaaaaaaaa! quina monada! i això que a mi els gossos no em maten. Però he de reconèixer que aquesta instantània és una passada! :D
Són els teus cabells els que es veuen a la foto?
Un moment indescriptible, perquè per transmetre no es necessari parlar.
Quin animaló més petit i bufó!!! No m'estranya que no puguis evitar d'acaronarho, jo també ho faria!!!
Ostres, no m'extranya gens que siga la teua debilitat... si fos meu o estigués prop de mi, també seria una de les meues...
per cert, a mi de vegades també m'han arribat a parlar els bolsos, jajaja...
Petons!!Ah, no oblides passar-te pel blog, has de votar!!
És un pastor alemany? Són els gossos de la meva infància! :) És guapíssim! Jo hi ha tantes coses que no puc evitar i tinc tantes debilitats...
Sento que no puc evitar ser impulsiva, ser afectuosa i voler rebre afecte, no puc evitar donar gràcies cada dia per la salut dels meus i la meva pròpia, alts i . No puc evitar valorar la naturalesa, la família i els amics...entre d'altres diverses coses.
Preciós el cadell jo tampoc podria evitar-ho
Compartim debilitat! :) Qui es pot resistir fer-li festetes a una coseta tan maca i dolça?
I bé, els bolsos i el Barça no em parlen...però la xocolata negra amb avellanes si!
no ho entenc ... curiós, però cert ... salut
Home, deu ser complicat resistir-se a una cosa tan bonciapreciosatxutxable!
Petons, boira!
ooooooooooooooh i aksts cabells tan xulos son teus???
Es que aquest gosset es molt maco..
Pero tant és... que sigui maco, lleig, coix, o abandonat...
Jo, tampoc puc, i també són la meva debilitat...
Així que t'entenc perfectament!!!
No és meva la gosseta, que més voldria, si tingués espai semblaria la boja dels gossos i gats! És molt mona, i tenia una germana igual però marró, haurieu d'haver vist com jugaven! I com la seva mare es posava pel mig...Fantàstic. I si, el cabell és meu.
Una abraçada i bon cap de setmana!