Adaptar-se
Quan una etapa de la vida s'acaba fa molta por. Tens por d'equivocar-te. Arriba un punt en el que saps que ja no hi ha marxa endarrere, que la vida que portaves inevitablement canviarà. Això no vol dir que canvii a pitjor, però el que tens clar és que passaràs una mala època abans no t'adaptis. Adaptar-se a una nova situació, encara que en l'anterior no estiguessis bé, és difícil. Són moltes coses, el dia a dia. Petites coses a les que no donaves importància, però pel fet de perdre-les adquireixen certa importància. Això és com tot, som animals de costums i tot canvi necessita un procés d'adaptació. Em fixo amb les meves gosses, en el comportament que tenen davant dels canvis, i veig que els costa més o menys, però que s'acaben acostumant a tot.
Venen temps durs per a mi, i estic una mica apàtica a l'hora d'escriure, més que apatia, el que em passa és que estic tant capficada que només escriuria del mateix, i em canso a mi mateixa. O sigui, que si veieu poc moviment, no patiu, que quan em torni la inspiració compensaré tots els posts que no he fet durant aquests dies.
Venen temps durs per a mi, i estic una mica apàtica a l'hora d'escriure, més que apatia, el que em passa és que estic tant capficada que només escriuria del mateix, i em canso a mi mateixa. O sigui, que si veieu poc moviment, no patiu, que quan em torni la inspiració compensaré tots els posts que no he fet durant aquests dies.
Entrades
Doncs ànims i ovaris!
PS On he vist jo la teva imatge del blog abans?
Els canvis sempre són difícils, però voler afrontar-los amb voluntat ja és un pas per superar qualsevol dificultat. Si venen temps difícils, posa-hi un somriure, la vida es viu millor així.
Tranquil·la que si no et surten posts ara, nosaltres esperarem a que et torni la inspiració. Amb calma. Mira'm a mi, que dic que no hi sóc i no paro de fer comentaris...
tot té el seu temps i el seu moment, boireta. I els canvis -alguns més dràstics, altres no tant- ens acompanyen tota la vida. Si no fos així, seríem màquines! :)
Però som vida.
petons i llepades vitals!
I tot canvi, després porta quelcom de bo. Esbanedeix la mala boira que de vegades ens boireja el cervell, pinta-la de colors, mira't al mirall, fes un somriure i digues ben segura "Tot anirà bé, o i tant que sí" I pensa que l'angúnia s'encomana... ho dic per elles... Petons.
Gràcies veí. La imatge de la capçalera l'he tret d'una plantilla d'aquestes que et pots baixar, potser que l'hagis vist, jo només he utilitzat la imatge.
Gràcies Xexu, ja li poso un somriure, però de vegades és difícil. Si! I això t'anava a dir, tu no estaves fent la tesis??!! A veure si t'haurem de fotre bronca cada cop que et veiem fent un comentari! Vaaa, a treballar!
És broma, m'agrada molt que et vagis passant per aquí.
Tens tota la raó Gatot, com sempre, si no hi haguessin canvis no viuríem la vida com s'ha de viure, que una mica és lo que m'ha vingut passant fins ara. Gràcies.
Gràcies Zel, com m'agrada el teu comentari! He d'allunyar la mala Boira, i només conservar la bona! Se que els canvis a la llarga són bons, però fan por.
Petons.
la veritat es que los consells, no sempre son bons, ja que tothom veu los problemes desde la barrera, però pensa que com passaba a LOS OTROS, sempre que tanquis una porta, es per obrir una altre, pot sser que ara estiquis en un menjador amb moltes, moltíssimes portes, a un menjador que ni tu mateixa saps com has arribat, pero de mica en mica, sabrás quina porta has d'obrir, i a lo millor te tornes a equivocar, perque així es la vida, pero com diu gatot, no som máquines, i som imprebisibles, així que...ja m'he perdut..a si!! fes un xiste de tot, l'humor es la millor terapia.
anima't bonica. tot són etapes que em d'anar saltant i fruint de de la vida ens doni cops o flors.
aisss.... i com t'entenc! estic igual que tu... massa coses canvien... la vida és un no parar de canvis i nosaltres, animalets de costums, hem d'anar fent front a allò que succeeix de la millor manera. Jo també fa dies que no escric, em costa... suposo que ja seria hora, perquè al cap i a la fi el blog sempre ha estat la meva fugida, la meva ajuda... Petonets
jo estic segura que tu ets especial. Només t'has de trobar.
Vinga, una abraçada i petons.
L'Akairis té raó, sempre que es tanca una porta se'n obre una altra, i pot ser tota una aventura.
Com els animals, salvatges i domèstics, qui s'adapta als canvis "sobreviu". Som humans i ens costa, però de tot se'n surt.
Costa, perquè som així, però tot sortirà bé, ja ho veuràs.
Molts ànims i un petò.
S'ha de pensar en positiu.
Petons
pk no proves el joc q proposo? es una carrega de positivitat. Vine i prova-ho!! ptonets i anims.
Les èpoques d'adaptació són complicades. Hi ha persones que els hi costa més temps mentre que a d'altres no els hi suposa un gran esforç. El que jo tinc clar és que de totes aquestes etapes n'acabem treient molta força per afrontar-ne una altra molt més ràpid més endavant.
Ànims! i a disfrutar! ;)
ANIMS GUAPA. Com tu mateixa dius, tots necessitem un temps d'assimilació i d'adaptació. Prente el temps q calgui i tranquila que no t'enfonsaràs. Ets forta i tens amics q et faran de pilars. MUUUUUACK!! I una forta abraçada.