La història sempre és repeteix



A l'actualitat:
Feia estona que buscaven un bon lloc per passar la nit. Semblava que volia ploure, i la idea de fer bivac se'n havia anat a norris. Després de molt caminar, van veure una petita cova, que, sense saber ben bé perquè, els va semblar molt segura, i una gran opció. Van estudiar una mica el terreny, i van agafar unes rames seques, seria una nit molt freda. Van entrar a la cova, amb les seves llanternes, i mentre preparaven les coses, ella es va girar i es va quedar mirant la paret, sense poder dir ni mu. Era magnífic...

Molts i molts anys endarrere:
Ja eren a prop de casa, podien olorar de lluny als seus, sentien olor a llenya i a carn. S'estava fent de nit, i es volien afanyar per a poder passar la nit a la cova. Quan van arribar, una sensació de seguretat els va embargar, es van asseure entre els seus, al seu voltant tenien tota la seva gent, eren una gran família. Tots estaven concentrats en les seves tasques, com una màquina ben engranada. De cop ella és va quedar mirant a la paret, sense poder dir ni mu. Era magnífic...

A l'actualitat:
Davant seu tenia unes pintures rupestres, va cridar al seu company, i tots dos és van quedar encisats. No s'ho podien acabar de creure. És van mirar, una enorme tendresa és desprenia dels seus ulls, s'estimaven, no calien paraules, ho sabien...És van desfer en un petó apassionat, aquella nit van fer l'amor dins d'aquella cova, i és van sentir volar. Mai ho podrien oblidar.

Molts i molts anys endarrere:
El seu pare era allà, ajupit davant de la paret, el dibuix que estava fent era magnífic, se li va posar la carn de gallina de veure que era tant real. Va anar a buscar al seu company, li volia ensenyar, ell també és va quedar encisat. És van asseure amb els demés a la vora del foc a menjar, i quan van acabar és van apartar del grup, van estirar-se sobre un munt de branques, que els feien de llit, feia molt fred, és van tapar amb unes pells, i és van buscar amb ànsia, aquella nit van fer l'amor com mai l'havien fet abans...

Un altra proposta de relats conjunts.
20 Responses
  1. XeXu Says:

    La conclusió és que tant a l'actualitat com fa molts i molts anys, acabaven al llit igual. Què tindrien aquestes pintures rupestres...? Ei, que és conya, que m'ha agradat molt, i trobo una gran idea fusionar el present i el passat d'aquesta manera. Felicitats!


  2. Terra Says:

    Ei, molt original el plantejament que has fet!
    M'ha agradat el relat! :)


  3. Txell Says:

    Et felicito Boira, pq fent un text planer i senzill has aconseguit fer-me entrar dins una cova!

    Guapa! Bon dijous!


  4. rosa Says:

    estic dacord amb el xexu.
    m'agradat molt el relat. quan estudiava treballavem molt les seqüències com has fet tu.
    un petonàs.


  5. Déjà vie Says:

    m'ha agradat! molt tendre i dolçet!


  6. iruNa Says:

    Ostres, que tendre... m'ha agradat molt, jo vull anar a aquesta cova!!! jeje.
    Enhorabona Boira!!


  7. Striper Says:

    Hola M'agradat el relat, i el reconet axi que pugui et linko.


  8. robelfu Says:

    molt be m'agradat molt.
    felicitats


  9. Lluna Says:

    M'afegeixo a les felicitacions! M'ha agradat molt aquest paral.lelisme entre el passat i el present.


  10. Jo Mateixa Says:

    Ei bonica molt bon relat i el teu raconet es uan cucada, enhoabona!!!!!!


  11. Pd40 Says:

    Ostres, t'ha quedat molt bé! Segur que descobrir una cosa d'aquestes ha de ser impressionant. Bon relat, felicitats!!


  12. barbollaire Says:

    Quin relat més tendre...
    Preciós, de debò...

    Moltes felicitats!


  13. Boira Says:

    Gràcies Xexu! Ja veig que treus conclusions molt ràpid tu! jajaja!

    Gràcies Terra.

    M'alegro d'haver-te fet entrar a la cova Txell. :)

    Gràcies Rosa, un petó per tu també.

    Gràcies Déjà, tendre i dolcet? M'agrada la teva descripció. ;)

    Jo també hi vull anar iruNa, i anem les dos?? :)

    Gràcies Striper per passar-te per aquí.

    Gràcies Robelfu.

    M'alegro que t'hagi agradat Lluna. :)

    Gràcies Jo Mateixa, espero que et vagis passant.
    Petons.

    pd40: Fer un descobriment així, ha de ser impagable. Gràcies.

    Moltes gràcies Barbollaire.


  14. Mon Says:

    bon relat..si m'agradat gracies per l'estoneta


  15. de secà Says:

    Molt bo el relat. Amb poques paraules transmet molts sentiments. La vida passa però el sentiments no canvien, curiós oi?


  16. zel Says:

    Ja veus que a aquesta cova hi vindrem tots, així és que prepara't! Petons, molt dolç i bonic, el relat, passa't per casa...el meu.... psèèè


  17. Anna Says:

    normalment un s'imagina les coves com un lloc fosc que fa una mica de por i tot, però ho has aconseguit capgirar completament!

    M'afegeixo al desig de visitar aquesta cova...


  18. millu Says:

    Molt original la idea de les dues línies temporals. Fa que el relat sigui més interessant! Molt maco el final també, felicitats!


  19. maria Says:

    Oh! Quin relat més maco... vaja, amb les pinturetes aquestes... amb què les farien? Amb almizcle? JAJAJA!! ;P


  20. adrià Says:

    Quasi eròtic... genial!!!