La vida són dos dies...
Una trucada, una trucada i algú a qui estimes a l'altra banda. Notes que passa alguna cosa. El cor s'accelera, saps que no està bé...Que passa? I de cop et solta una mala notícia, i et cau a sobre com si ho estiguessis patint tu, en aquells moments et pots posar a la pell de l'altre, i intentaries fer el que fos per poder alleujar-li el dolor. La vida són dos dies. Si, dos, ni quatre ni tres, dos, perquè a vegades li toca deixar-nos a qui menys s'ho mereix, a algú a qui encara no li tocava. És molt injust. Quan passen aquestes coses, és inevitable pensar que ens queixem per tonteries. Que no val la pena donar més importància de la que te a les petites coses i als petits mals de caps.
Entrades
Oh, un post inquietant. És una merda rebre males notícies, però si pots ajudar a una persona que ara mateix et necessita, perquè si no no t'hagués explicat res, cal que ho facis. Si ets capaç de posar-te a la seva pell, és que és una persona propera, i has de fer el que estigui a les teves mans per intentar consolar-la. Ànima, i ànims també per aquesta persona que t'ha trucat.
La llàstima es que tinguin que passar coser dolentes per adonar-nos que la major part del temps la passem preocupats per xorrades o coses amb poca importància. Pero som humans, no som perfectes, mai aprenem la lliçó.
Ostres... em sap molt greu. Aquestes coses et fan reflexionar, quan et topes amb el veritable dolor de la vida la resta deixa de tenir sentit, deixa de posseïr aquella importància que fins ara havia tingut. I és que tens raó, la vida són dos dies... i ens en passem un i mig preocupats per "tonteries". Hauriem d'aprendre a relativitzar les preocupacions, a tenir aquesta visió de perspectiva... però no ho fem, ens quedem tancats en els nostres mals de cap, que anem alimentant i augmentant, i deixem de veure el sol. I quan passen coses com les que expliques és quan reflexiones i te n'adones de les coses que tens i que ja no tens.
Buf, perdona el rotllo... mira, el més important, si em permets donar la meva humil opinió, és que puguis estar al costat de la persona que estimes...
Jo, per la meva part, t'envio una abraçada i molts ànims a tu Boira!!!
Doncs, sí... és quan relativitzem les coses petites i les veiem en la seva justa mesura, i de vegades fins i tot desapareixen. Només queda oferir una espatlla per què s'hi pugui plorar, les orelles per escoltar i una veu dolça per reconfortar.
Un abraçada!
Em sap molt de greu. Per aquesta persona, i perquè aquestes coses sempre són injustes.
Molts ànims, per tu i per aquesta persona!
Som així, ens queixem per tonteries, és quan passa alguna desgràcia que ens recordem que la vida és massa maca per viure-la patint per coses que no ho mereixen.
La vida són 2 dies, i un ens el passem dormint o plou...i també és molt injusta...per desgràcia ja he viscut casos molt propers de persones que han marxat abans d'hora..
Tot el meu suport per la teva amiga, tant de bo el teu consol l'ajudi tot el possible.
Una abraçada.
Precisament aquesta setmana la meva familia hem pasat per un tràngol similar.
L'única cosa que es pot fer en aquesta vida es disfrutar al màxim dels moments bons, que de dolents sempre n'hi han.
Són dos dies i un i mig plou.
Hem de fer un esforç per fer que aquestes reflexions durin més d'una setmana. Tots diem el mateix en un enterro (no som res, avui hi som i demà qui sap), després d'un accident (canviaré: no penso patir per tonteries i estaré més "pels meus") i blablabla. Però som tan gilipolles que ho oblidem als quatre dies.
No hauríem de fer aquestes reflexions quan ens passen coses tristes... Hauríem de viure cada dia com si fos l'últim, aprofitar cada moment i deixar de costat les coses que no tenen cap importància... Cada dia és un degoteig de males notícies! Una abraçada bonica!
Quina raó que tens! És una llàstima que haguem de trobar-nos en situacions crítiques per adonar-nos d'una veritat tan clara.
la única cosa segura que tenim des de el moment que neixem ... és que l'hem de palmar ... salut
Gràcies a tots! És veritat, no hi ha dret que ens parem a pensar en aquestes coses només quan passa alguna cosa dolenta, i menys dret encara, que ràpidament ens n'oblidem. Per la meva part dir-vos que marxem, me l'emporto un cap de setmana, suposo que el vinent, me l'emporto i si em de plorar juntes plorarem, i si em de riure doncs també.
Nois, la vida és una merda com per que ens la prenguem massa seriosament.
Una abraçada.
si són quatre dies i dos són festa. sento molt que t'ha passat i sobretot per la teva amiga. un peto
doncs si és trist valorar realment la vida sol quan t'ocorren coses així.A mi també m'ha tocat passar per això ,fa 5 messos va mori la meva germana amb moltes coses que fer en la vida ,però la vida és així,sol sen van els que realment fan falta ,la mala herva sempre es queda, estic d'acord amb tu quina injustícia.
una abraçada
Realment és molt dur posar-se en la pell d'una altre persona que pateix. En tot cas, una mà estesa i unes orelles per escoltar sempre són bones.
Ànims petita!
Una abraçada ben forta.
... em sap molt de greu, sigui el q sigui el q ha passat...
Doncs sí, una llàstima haber de trobarte amb desgràcies per valorar tot el q tens.
La vida es la suma de petites coses, molts cops quasi imperceptibles. Ens centrem en les mes significatives, però sovint no són les més importats. Estem com en un estat d'hipnotisme del que no podem despertar. Noticies inesperades, situacions no planificades; ens fan despertar i adonar-nos del que passa al nostre voltant. Em sap molt greu la mala noticia, la vida avança i el passat no es pot canviar; el futur però, sols depén d'un mateix.