Friends
Per la nostra vida passen infinitat de persones, la majoria passen sense pena ni glòria. N'hi ha uns quants que passen i et marquen, i sempre tens un record per ells. Però n'hi ha alguns, molt poquets, que es queden, aquests poquets són els realment importants. Perquè als amics els escollim nosaltres. Quan passem una temporada dolenta, veus qui realment et fa costat i qui no, i els amics de debó, entenen que no estiguis bé, i que potser no estàs lo suficient temps amb ells, però saben que hi ets, i per qualsevol cosa poden comptar amb tu. Un amic es aquella persona que quan tens algun problema o una gran notícia, és el primer que et ve al cap, que necessites, que vols trucar, que et mors de ganes d'explicar-l'hi.
Us deixo amb un fragment de la serie Friends, per mi unes de les millors series, reflexa amb to d'humor molts moments reals de la vida. Si no l'heu vist mai...el vídeo és del final de la sèrie, o sigui, que no el mireu. Us recomano que la mireu des del començament.
Us deixo amb un fragment de la serie Friends, per mi unes de les millors series, reflexa amb to d'humor molts moments reals de la vida. Si no l'heu vist mai...el vídeo és del final de la sèrie, o sigui, que no el mireu. Us recomano que la mireu des del començament.
Entrades
Sense cap mena de dubte, una de les millors sèries que s'han fet mai.... aix, quasi ploro amb aquest vídeo!!!!
Els amics són molt importants i és necessari tenir-los al costat... i sempre he dit que una amistat s'ha de cuidar, perquè de la mateixa manera que ells estan quan tens un moment difícil tu també hi has de ser en els seus... però normalment això és recíproc i no costa esforç perquè et surt de l'ànima.
Un post molt maco, podem extendre el tema als amics virtuals? aquells que sempre tenen un moment per dedicar-te unes paraules??
una abraçada!
Hi ha gent que fa amics amb facilitat, d'altres que els costa més. El que està clar es que els amics són necessaris, es important saber que tens gent a qui li importes, que no estàs sol. De fet, acaben sent la teva família, la que realment tu has triat.
Estic totalment d'acord amb la teva definició dels amics, i també amb la Iruna, els amics s'han de cuidar, i d'una manera natural, sense esforçar-se per part de les dues parts.
Quan això deixa de passar la decepció es molt gran i no ho comprens, i acabes pensant que potser vas escollir malament.
Sincerament nomes he vist algun capitol no puc opinar.
si és una dels millors, fa temps la veia i ara m'he reenganxat gràcies a la meva filla gran que li encanta..després de dinar i com que a la tarda no va al insti s'instal.la al sofà i traga tele i traga menjar...
Ai, quasi que ploro quan marxen deixant el pis tot buit...és que sóc tova...ja ho saps.
T'enrecordes d'aquell imant per la nevera que em vaig comprar a Londres? deia "Life is nothing without friendship". Doncs això.
Si una amic/ga em necessita allà em tindrà pel que faci falta.
Ja ho deien al Barrio Sésamo"sólo no puedes, con amigos si"
Bé, comento aquest post, però no caldria tampoc, perquè ho dius tot tu, no cal dir que estic totalment d'acord, i m'agrada molt el que has escrit, perquè ho hagués pogut escriure jo en qualsevol moment.
I de la sèrie no cal comentar-ne res tampoc, és genial i crec que és la única que he vist seguida del primer capítol a l'últim, i que no me n'he cansat. És una sèrie de culte, i ho serà per molt de temps, és impossible no veure't identificat en alguna siguació o amb algun dels personatges. Simplement, no s'ha fet res semblant.
"Touche mon amie" .... poca cosa a afegir que no s'hagi dit adalt.
Friends tot un classic ara que com totes les series potser la van allargar un pel massa..
Petons.
Oh! La iruNa diu que gairebé plora... Jo he plorat directament, amb el vídeo! Ai!
Completament d'acord amb això dels amics. Què faríem nosaltres sense ells? I ells sense nosaltres?
Ui, ui, ui. Vols dir?
Una vegada vaig sentir: no hi ha amics, sinó estats d'amistat.
La primera vegada que vinc al teu bloc i comence contradient-te.
Joooo :(
No puc veure el vídeo!
Bueno, és igual..., trobo molt bonica la teva descripció de l'amistat. És necessari saber que tenim algú al costat pels bons i pels mals dolents ;)
no l'he seguit mai ... estaré fora d'ona ??? ... salut
I per cert, tinc una frase que s'adiu amb el post (bé, no és que la tingui en possessió perquè no és meva, és d'aquelles que van corrent i que acaben orfes vagant pel món):
"sense parella es pot viure, sense amics no"
Em sembla que era quelcom semblant... però bé, que ja callo... que ja és el segon comentari i em sembla que m'estic prenent masses confiances a casa teva, sort que tens habilitada la moderació de comentaris.. que si no el vols publicar no m'enfadaré pas... que reconec que a aquestes hores no sé massa què em dic (aix, és que és nit de lluna plena i a mi això m'afecta massa)
Val.. prou! jeje
una abraçada!
ja és cert aixó q es diu que els amics son la familia que esculls!
Ei, moltes gràcies pels vostres comentaris.
Primer que tot, iruNa, i tant que ho podem estendre als amics virtuals. Sinó quin sentit tindria compartir la vida amb vosaltres? I pobra de tu que no et prenguis confiances i comentis tant com vulguis. M'encanten els teus comentaris, donen vida al blog.
Molts petons!
de secà: si que hi ha gent amb més facilitat que d'altres. Però tot i així, estic segura que tots tenim algú al nostre costat amb qui podem confiar, encara que hi hagi malentesos, hi ha alguna cosa que està per sobre de tot això. L'amistat.
Estic totalment d'acord amb tu Rankor, quan no és recíproc, la relació és va cremant. Però d'això és tracta, oi l'amistat? És totalment recíproc. En tots els sentits.
Doncs Striper, et recomano que la miris! Val la pena!
Si Rosa, és una serie genial.
Terra, ja som unes quantes plorones amb Friends. Clar que me'n recordo de l'iman de Londres. Va ser aquell dia que plovia tant, oi? Bé, de fet, ja saps quin clauer porto sempre.
jajajaja, Akairis...sempre m'encanten els teus comentaris! :p
Doncs perquè comentes Xexu si no caldria? jeje. Pobre de tu que deixis de fer-ho. Si, la serie és genial, no em canso mai de mirar-la. Soc una friki de Friends? Això pot ser?
Gràcies escursó però mira, en això no hi estic d'acord, més l'haguessin allargat, de fet, aquesta serie com el bon vi va anar millorant amb el temps.
Lluna! Una més que és suma al club de les plorones, jajaja.
Benvingut Efe, gràcies pel comentari, i per a gustos els colors, jo si que crec en l'amistat, que faríem sense els amics? No estem parlant d'estat d'amistat, sinó d'amics.
Gràcies Trillina, espero que el puguis veure el vídeo, es molt maco.
Mossèn fica't a la ona ja, perquè aquesta serie ja te uns quants anys!
Si Déjà, els amics són la familia que escullim.
No l'ha vista, més que capítols sueltos i a troços, però m'han dit que reflexa molt bé l'amistat, etc.
Ja diuen que la familia ens la "imposen" i els amics els escollim. Els amics, són com els llibres: n'hi ha que et cauen per casualitat, altres que els esculles ( és mutu,però), alguns són profunds, d'altres t'entretenen, alguns et fan pensar i d'altres, no els acabes mai,...
Salutacions
a ver si escribes ya algo perra
Gran sèrie!