Una proposició indecent?
De vegades em passen unes coses...I quasi sempre passejant les gosses, quins pebrots! Avui anava passejant i m'ha cridat un senyor gran del barri, que em trobo molt sovint, perquè sempre va amb una senyora i un gos. Sempre ens saludem, i de tant en tant parlo amb ells. L'home està malalt, li costa molt caminar, i sempre em fixava en ell, perquè em recorda molt al meu iaio, quan estava més bé també caminava així.
Doncs avui estava sol assegut a un banc, i quan he passat m'ha cridat:
Doncs avui estava sol assegut a un banc, i quan he passat m'ha cridat:
Ell: Perdona!
Jo: Si? Digui'm!
Ell: Coneixes a alguna dona que vulgui treballar 3 hores al dia?
Jo: (pensativa) Treballar de que?
Ell: Visc sol, i busco algú per a que em faci companyia 3 hores al dia, xerrar una estona, i que m'acompanyi a passejar una mica.
Jo: (pensant, pobre home, amb lo que li costa caminar...)
Ell: Pago 400 € al mes, sense contracte es clar, que soc pensionista.
Jo: Oh! (fent càlculs mentals de lo bé que m'anirien ara 400 € extra al mes).
Ell: Si saps d'algú diga-m'ho si us plau.
Jo: Home, doncs jo potser estaria interessada...
Ell: Ah! Perfecte, quants anys tens? I on vius?
Jo: 30 i visc aquí mateix.
Ell: Doncs així la feina t'aniria com anell al dit. (aquesta frase la acompanyat, d'un gest que jo he volgut interpretar com a innocent, però que no he pogut evitar malpensar. Podem dir que ha fet el gest de l'anell al dit, però semblava una altra cosa.) Que me'n dius?
Jo: (després de veure el gest...) deixi que m'ho pensi i li dic alguna cosa.
Ell: Pensa que és molt poca estona al dia, i com a molt un cop al més dinar...
Jo: (cada cop amb més mala espina...) ja m'ho penso i li dic alguna cosa. (pensant per mi...a veure si serà un viejuno verde?) Adèu!
He pensat que havia de reflexionar, potser només ha estat una paranoia meva, i m'ho he imagina't, els diners m'anirien molt bé, però m'he quedat amb mal sabor de boca, i contra més i penso pitjor és...No ho se pas...
Entrades
pero si et fa algo lo bo es que li pots, tia, un empujon i al terra! a lo millor es un viejuno adinerado que et deixa una herencia que et retira... per intentar-lo?? no perds res, i si surt be, estás fent un favor a un home gran i a sobre te guanyes uns $$$ . pero...que tindríes que fer?
D'entrada sembla una bona oportunitat per guanyar diners i fer una bona obra social... jeje
Però és clar, si dius que has tingut una mala sensació... no sé, jo sóc força partidària de fer cas a aquestes intuïcions perquè per algun motiu l'has tingut no? No obstant segurament no passaria d'aquí, d'un mal sabor de boca... la gent gran és així, no tenen filtre. Aquesta és una decisió que has de prendre tu, però sospesant una mica els pros i contres jo ho intentaria, sempre ets a temps a dir que no! (ara, això sí... ves amb peus de plom!)
Dona no siguis mal pensada! Pobret, segurament només busca una mica de companyia!!!!
Ara que si no ho veus clar, evidenment no ho agafis. Ja aconseguiràs els calers, d'alguna o altre manera...
Jajajajaja pobre home!
Home, si només vol xerrar bé que ho podeu fer a un parc o a qualsevol bar. Pensa que 400€/mes són 800.000pelas/any. Una pasta.
El que no et recomano es que et fiquis a casa seva o que el portis a casa teva. Fa mala espina un paio que no té familia ni amics per xerrar.
jo crec que ho tendrias que acceptar, realment hi ha moltes persones que se senten molt soles i necessiten d'altres per suportar la seva soledat.
A deixar-lo sienpre estas a temps i abans de començar parla amb aquest senyor del que vol realment que facis per ell i així surtiras de dubtes.El meu pare sempre em deia :no et fiïs ni de mi filla meva.
un petonàs
Doncs reconeixeré que és una oferta molt llaminera, podries preguntar-li exactament què espera d'això, perquè si l'home vol alguna cosa més que simple companyia, crec que millor no posar-se en jardins... Ja imagino que si és un viejuno, com dius, no hauries de tenir por de res, però mai se sap, en aquesta vida s'ha d'anar una mica en compte... però 400€... més informació, cal més informació...
home pos es una manera força rapida i facil d guanyar uns dinerons...
no te'n refiis de ningú que després passa el que passa, dones segrstades, violades, mortes...
A mi em fa mala espina, un pensionista disposat a pagar 400 euros, que vagi a un casal d'avis i xerrarà tot el que vulgui. També li podries dir que coneixes un noi que sí estaria disposat, si és sincer no hauria de tenir problemes. A mi no em fa gràcia, hi ha gent molt sonada pel món.
400€ són molta pasta per un iaio pensionista i només per xerrar, per mi que deu voler que li netegis el pis i tot per aquests diners.
Ho parles amb ell i que et digui exactament què vol.
Pensa-t'ho bé i si tens dubtes no ho facis.
No me'n refio gaire...
Hi ha un refrany que diu: Piensa mal y acertarás Tot i que he pogut comprovar molts cops q no és cert. No sempre et pots quedar amb la primera impressió. Tot i que aquest home ja l'has vist altres vegades... Si t'ho repenses tant potser millor q no t'arrisquis ha ratllarte més estant amb ell. I si veus q no, q has exagerat i q potser no és el que creies, tu mateixa.
tot depèn de les repeticions que hagi fet en el gest d'anell al dit...l'anell no es posa i es treu oi?
No sabia jo aquest raconet ;)
finalment.. Que has fet?
Ui, jo no sé què faria... 400€ per 3 hores al dia i només per fer-li companyia... No sé jo... Potser no és mala fe però fa mal pensar...
bueno a veure què fas finalment. que vagi molt bé, ja explicaràs.
Una abraçada
jolin 400€ per 3 hores al dia és una pasta!!! Fa de mal fiar, a més com diu molta gent un pensionista pagant 400€, no sé jo...
Bé espero que vagi bé, ja ens explicaras que has decidit.
Una abraçada
Osti! Doncs no se pas que fer! A mi em fa respecte, però també com molts dieu no hi perdo res en provar-ho, que són molts diners!! A veure, que l'home no pot ni caminar, potser només em va donar la sensació. De tota manera, volia tornar-hi a parlar, per saber a que m'havia d'atendre, ahir el vaig buscar i no el vaig trobar. Us mantindré informats!
Moltes gràcies a tots pels vostres consells.
Siguis pràctica i valora. Jo ho veig així:
1) 400,00,-€ son molta pasta
2) no firmes contracte, amb el que si no t'agrada ho pots deixar quan vulguis
3) Físicament no et pot fer res, amb el que no has de patir per la teva integritat física.
Cal que valoris però com et sentirà escoltar les penes d'una persona malalta, que segurament empitjorarà amb el temps. Jo vaig fer l'objecció de conciencia en una residència i, si bé es molt gratificant treballar amb els avis, també es dur veure com se'ls acaba la vida.
Jaja vaja història, si li deixéssim a l'Almodovar en trauria força suc ;P
Estava remanant una mica el teu bloc, les coses que t'han passat, i m'he trobat aquí.
No sé si llegiràs una resposta d'un post tant caducat jeje però m'agradaria saber com va acabar la història, i estic segur que algun altre blocaire també :D
...fins aviat!!