Sóc un gat



Sóc un gat, sempre ho he estat. Tinc caràcter de gat, i com tot, això te les parts bones i les dolentes. Tot i ser un gat, portava uns anys sent un gat amansit, podria dir que quasi un gos. Ja se que tot això que estic dient es molt contradictori, perquè de tots es sabut la meva fal·lera pels gossos, però una cosa no treu l'altra, que m'agradin els gossos no vol dir que jo sigui com ells, de vegades m'agradaria...però no...sóc un gat...Sempre observo, i em mantinc alerta, no sóc confiada, però intueixo quan em portaré bé amb algú, i llavors, m'apropo i sóc molt mansa, i em refrego entre les cames, i demano molt a aquella persona. Però tinc por de seguida, m'espanto, un simple gest em pot fer por, i em costa tornar a confiar. Amb mi és pot confiar, però sóc molt meva, només m'apropo quan jo vull, i em puc mantenir allunyada, però observant. També tinc el punt de bogeria que tenen molts gats, aquell punt en el que no saps com agafar-los. Per fora, de vegades, semblo freda i estirada, en canvi, quan conec i confio, sóc juganera i dolça.
Durant molt temps havia deixat de ser jo mateixa, però ara em torna a sortir la vena de gat, i no se si m'agrada...



Aquest post no te res a veure amb el nostre estimat Gatot. ;)
25 Responses
  1. Sergi Says:

    I per què no t'ha d'agradar? Si ets un gat, sigues un gat, perquè el més important és ser un mateix. Ser un gos per adaptar-te a la situació, quan en realitat ets un gat, a que et porta? A res de bo. La gent del teu voltant ha d'acceptar que siguis un gat, i si és així, segur que t'estimaran, perquè a aquestes bèsties se les estima molt, oi? A un gos també, però cadascú és com és. Be a cat, my friend.


  2. Anònim Says:

    m'ha agradat moltisim aquest escrit!!!! a mi m'agrada aquesta manera de ser...em diuen que jo soc com un goset que tb ha d'agafar confiança i etc...

    besets!


  3. mossèn Says:

    gat, però un gat enorme !!! ... salut


  4. Anònim Says:

    Jo, dels gats, no me'n refio gaire... Crec que no m'han agradat mai pel fet que no saps per on et poden sortir. Tot i això, m'encanta el fet que els agradi observar-ho tot des d'un racó, ja sigui a través d'una porta mig oberta ja sigui des del sofà estant o bé des de sota algun moble. :)

    Com a la Mercè, m'ha semblat un escrit fantàstic i trobo que la gent ens hauríem de conèixer tant com tu sembla que et coneixes i ser capaços de ser crítics amb nosaltres mateixos. A més, no crec que hi hagi res dolent en el fet de ser un gat, qualsevol altre animal que triessis també tindria coses bones i coses dolentes, oi?

    Em pregunto quin animal seria jo...


  5. Déjà vie Says:

    la foto m'encanta i els gats també! no tinguis por de ser tu mateixa, acceptat i tothom t'acceptarà. ptons.


  6. rosa Says:

    el gat és un animal esquerp i mai et pots refiar d'ell malgrat les seves moxaines i el seu rau-rau de benestar...però malgrat tot a mi m'agraden molt i si no en tinc es per l'al.lèrgia de la meva filla.
    Són animalons molt seus.


  7. Anònim Says:

    I també bufes com els gats? Ai quina por! jeje molt bona la descripció...


  8. Anònim Says:

    miaaaauuuuu, si has de ser un gat sigues un gat!
    i endevant!!!!

    ja et portes bé amb les teves gossetes?


    mua!


  9. Jo Mateixa Says:

    Doncs que sapigues que ets un gatet monissim, i donen ganes d'atxuxar-te ben fort!!!!!!

    :-)


  10. Esther Says:

    és el més important, agradar-se a un mateix, siguis un gatet, un gos ó un periquito. Si a la resta no li agrada, que no mirin! (jo també tinc alguna coseta de gat... pshhhhh no li diguis a ningú!)


  11. a casa hi ha algú que, a voltes, li agafa l'hora dels gats...


  12. Bssssssssssss,bssssssssss,bsssssssssssssss...mixeta, mixeeetaaaaaaaaaaaaaa, bsssss, bssssss, bsssssss... vine mixeta guapa... ;) Molts petonets!!!


  13. Rankor Says:

    En general m'agraden molt els gats, però son massa solitaris i fan molt de mal quan esgarrapen.


  14. No ets una gat! Ets la Boira, ets molt més que un gat. Estar bé que siguis capaç d'analitzar-te i d'autocrítica, i saber els punts forts que tens i les teves mancances. Però un gat mai serà capaç de fer el que fas tu. Tens un cor immens i per això és fàcil fer-hi diana els que et volen mal. I suposo que ets espantadissa per els clatellots que t'has endut, però no deixis que això et privi de confiar en noves persones. Estigues alerta, però no et miris les coses de lluny, viu-les encara que hi hagi perill, hi haurà vegades que en sortiràs escaldada, però les que no seran increïbles.

    Sigues gat, perquè vols ser gat, i no pas perquè simplement el món t'ha fet gat.

    ...perdona, és que quan m'entra la xerrera... jaja

    Un petonet ben dolç!


  15. Striper Says:

    Miauuu aixo de que haguis deixat de ser un gat amansit uhhhhh.


  16. c.e.t.i.n.a. Says:

    Els gats son com las persones, cadascú té el seu carácter. El que si tenen tots en comú es que acostumen a ser força desconfiats, cosa que ja va be per tirar endavant sense que et facin gaire mal.

    Però tranquila, que aixó s'aprén amb l'edat


  17. SHADOW Says:

    Potser tens coses de gat, estimada Boira, però jo pel poc que conec de tu, tens moltes coses de gos: ets afectuosa, càlida, fidel als teus amics blocaires... Potser ho dic perquè els gats no m'agraden massa i la Boira sempre ha estat aquí per dir-me una paraula amable i m'agrada, serà això?
    Un petó, maca, siguis gat o gos, sigues sempre tu!


  18. akairis Says:

    estas molt pillada de la bola no??


  19. Terra Says:

    Ei mixeta, quants comentaris! Doncs si, estic d'acord amb la definició que t'has fet, jo també ho veig així.
    M'agraden els gats, ja ho saps, però jo sóc molt més gossa que no gata, i això de que els gats sigueu tan vostres em descol·loca una mica.
    La foto és preciosa. Per cert, els gats teniu un avantatge per damunt dels gossos, teniu 7 vides!


  20. robelfu Says:

    Els gats són llestos, reflexius i moderadament emocionals, el seu afecte cal guanyar-se'l amb temps i esforç, no es deixen acariciar per desconeguts i als coneguts sol si es mostren delicats, davant d'un estímul nou es queden quiets i observen amb atenció, després s'acosten a poc a poc, són dolços i afectuosos però mantenen la seva dignitat i mai renuncien a la seva independència, i a més són nets, oloren bé i van sols al calaix de sorra.

    m'agraden les persones "gat" i em sento còmode amb elles, perquè les persones tímides són sensibles, perquè la gent callada té més temps per pensar i coses més interessants que explicar, perquè les persones no impulsives eviten provocar dolor involuntàriament, i sobretot perquè la seva estima i amistat té el valor de l'esforç i la constància necessari per a conseguirlo.
    ala ja mhe quedad descansada jaj
    un peto.


  21. Anònim Says:

    Minino minino!!!
    M'encanten els gats!!!!
    Però el més important es que siguis a tu mateixa, Boira, siguis l'animal que siguis...
    Petonets...
    PS: encara que no comenti et segueixo, eh???


  22. zel Says:

    Jo també sóc gat, més que no pas gos, ja ho sé, que els gossos agraden més, però jo, esperit lliure i a rodar! Petons


  23. de secà Says:

    miau, miau, espero que no esgarrapis gaire


  24. iruNa Says:

    Doncs a mi m'encanta que siguis gat... perquè jo també en sóc una mica! jeje Em sento molt identificada amb el que expliques del caràcter felí.
    Sigues tal i com ets, segurament tindràs èpoques en què potser t'assemblaras més a un gosset i altres èpoques en què recuperaràs l'esperit del gat. Gaudeix de tots els moments!


  25. gatot Says:

    ah..... així que no té res a veure amb mi! Val, val... ja m'ho han fet abans això de no voler-me d'exemple! :P

    però noia... encara resultarà que som ànimes bessones?

    petons i llepades felines!