Solitud



Fa temps vaig llegir una frase, que en aquell moment em va semblar entendre:
"Estuve sola muchos años, después me separé"
Ara, m'he donat compte que no la vaig acabar d'entendre del tot. El meu error estava en la manera que tenia d'interpretar la solitud. És veritat que no hi ha pitjor solitud que la que sents quan estàs acompanyat, però l'error està aquí, en que no has de buscar la companyia en l'altra persona, ni culpar l'altra persona de la teva solitud. De vegades caiem en el parany de buscar en l'altre el que ens manca de nosaltres mateixos. I és quan estàs sol de debò quan et dones compte que és en tu mateix on has de buscar. Si estàs bé amb tu mateix, no tens perquè sentir-te sol, i és llavors quan pots compartir la teva vida, i no esperar que l'altra persona ompli aquest buit que està dins teu.
Sempre havia tingut pànic a la solitud, però els pànics no s'han d'esquivar, s'han d'afrontar sempre, i un cop l'has afrontat pot fer mal, però ja no fa por.


24 Responses
  1. En solitud, però no solitaris
    reconduïm la vida amb la certesa
    que cap esforç no cau en terra eixorca.

    Martí i Pol


  2. Terra Says:

    Per vèncer una por el primer pas és afrontar-la. Abans de res, abans de formar part d'una parella, som nosaltres com a individus, no som un pack on un ha de completar l'altre, pensar així és un error. No s'ha d'esperar que algú altre ens solucioni les nostres mancances.
    Diuen que per poder donar primer n'has de tenir. I sentir-se bé amb un mateix és el primer pas per sentir-se bé amb algú altre, almenys això és el que penso.
    M'ha agradat molt aquest post.


  3. Anònim Says:

    Tens raó les pors s'han d'afrontar, és l'única manera de guanyar-les. S'ha de ser valent, però... és la pega que té, però si n'ets guanyes!


  4. Sergi Says:

    Culpar l'altre sempre sol ser injust. Sempre hem de mirar el que nosaltres fem malament, entendre quina part de la culpa tenim, i després, en tot cas, estar segurs que l'altre fa una cosa que nosaltres trobem fàcil d'atribuir-li.

    Un gran tema i un gran post, però jo crec que la persona que tens al costat també t'ha de fer 'companyia', que el fet de no sentir-se sol no només surti de tu, sinó perquè et sents prou acompanyat com per no tenir aquesta mena de sentiments. I si et sents ben acompanyat, segur que estàs millor amb tu mateix també.


  5. mossèn Says:

    solitud, sí, però amb sucre ... gràcies !!! ... salut


  6. Esther Says:

    aisss... quanta raó tens... a mi tot el que m'ha passat aquest any m'ho ha fet veure. Que si estàs bé amb tu mateix, no tens "necessitat" de l'altre, simplement vols passar estones amb ell, vol compartir, però no el "necessites"... la por és un obstacle molt gran a tantes coses... s'ha de lluitar contra ella. Petonets i bon diumenge, jo m'he despertat amb un somriure: a Lleida veïem el sooool!!! feia tantes setmanes que era tot negre, que semblem alucinats quan surt el sol!


  7. Llum Says:

    Em quedo amb l'última frase del post. Realment, la forma de vèncer la por és afrontant-hi, plantant-li cara. I llavors ja no fa por. No hi ha res que faci més por que el no saber què passarà.


  8. És normal tenir pors, fins i tot diria que és bo tenir-les, ens fa estar atens i reflexionar, però també s'ha de saber afrontar-les, a vegades les guanyarem fàcilment i altres ens costarà més, però s'ha de lluitar sempre.

    Pel que fa a la companyia, és una arma de doble cara, ja que per una banda ens complementa i ajuda en les nostres mancances, però per altra banda fa que ens hi repengem i ja no lluitem, esperem que l'altre ho faci per nosaltres, i això no pot ser.

    A més compartir, ens fa adonar que tenim mancances, perquè veiem en els altres les seves virtuts, i això ens provoca pors.

    Així que hem d'aprendre a estar sols, per poder ser millor al compartir.

    Vaja rotllo que us he fotut jeje, amb el bé que ho havia sintetitzat la Boira ;P


  9. iruNa Says:

    Noia, em trec el barret, sí senyora! M'encanta el que escrius i la reflexió que fas. És un tema complicat el que expliques i crec que l'has brodat. El que veig entremig de les teves paraules és que arribar a aquesta conclusió t'ha suposat molt de temps de patiments, incerteses i confusions. M'alegro sincerament que ara ja hagis pogut entendre aquella frase... això significa que has madurat, que has fet tot un procés de creixement personal molt important i això, creu-me, és genial!
    una abraçada molt forta!


  10. Anònim Says:

    ...però els pànics no s'han d'esquivar, s'han d'afrontar sempre, i un cop l'has afrontat pot fer mal, però ja no fa por... Traslladem aquest pensament a tots els reptes de la vida i tindrem una màxima important, cabdal. No hem de menystenir la nostra capacitat de superació.


  11. Unknown Says:

    Tens moltissima raó en això que dius. De veritat que no tinc res més a afegir. Sempre intentem buscar en els altres el que ens falta, però crec que això no s'aconsegueix fins que ho trobem en nosaltres mateixos. Un bon post, si senyora ;)


  12. kena Says:

    Tema complicat el de la solitud.. en el que sí estic d'acord és que és nostra i només nostra, no se'n pot culpar a ningú...

    Per cert, si mires el meu blog t'he passat un meme que crec que enara no has fet.. veig que en tens un munt, així que potser t'animes!


  13. de secà Says:

    Som com les pomes, si una es podreix o la separes o acaba podrint a les altres. Jo he estat podrit molt temps hi he podrit el meu entorn. El més fort és que molts cops ni t'he n'adones, i quan ho fas sobint és massa tard. Llavors has d'agafar el ganivet i treure la part podrida, la vida ensenya, estic segur que podré tornar a ser una poma del cistell.


  14. Boira Says:

    JORDI CASANOVAS: Exacte, en solitud, però no solitaris.

    TERRA: Si, així es com hauria de ser, però un cop et trobes en la situació, és difícil distingir, i acabem culpant a l'altre. Arriba a aquesta conclusió és el primer pas per estar bé.

    CARME R: Mentre no t'afrontes a les pors, sempre tenen la partida guanyada.

    XEXU: Està clar, que quan estàs amb parella, la persona que tens al costat t'ha de fer companyia, però d'això estem parlant, de companys. I tens raó, en que no només ha de sortir de tu, però els problemes comencen en un mateix, i això no s'ha de perdre de vista.

    MOSSÈN: Solitud ensucrada, això existeix? Tan de bo!

    ESTHER: És exactament el que volia dir, el fet de necessitar a algú no es bo, has de voler compartir, no necessitar, molts cops necessitar implica dependència. A sortit el sol a Lleida? Uooo!


  15. Striper Says:

    Potser a vegades no esperem masa dels altres?


  16. Anònim Says:

    tens molta raó en el que dius, i per suposat aquesta frase que has posat tb té molta raó. Hem d'estar bé amb nosaltres mateixos pq és molt important, però molt molt difícil, almenys per mi.

    besets!


  17. Jo com sempre vaig a última hora... què hi farem.

    Es cert que a vegades no ens prenem les paraules en tots els sentits que puguin tenir i no ho interpretem correctament. Al cap d'un temps si hi tornem a reflexionar acabem treient-ne l'entrallat.
    La solitud és un sentiment molt trist i esfereïdor, i si és un sentiment acompanyat de companyia encara podria dir que pitjor. No és solitud física, sinó solitud.

    Salut!


  18. Jo Mateixa Says:

    Saps que??, d'això en dic jo tenir collons, en el teu cas tenir ovaris :-)

    Un petonas dolçai mare meva, quina raó que tens!!!!!!


  19. Boira Says:

    LLUM: Les nostres pors es basen en la desconeixença, sempre temem el lo desconegut.

    ANONYMOUS WRITER: Tenir pors es bo, si, sempre i quant no et condicionin la vida. I no m'has fotut rotllo, al contrari, m'encanta! :)

    IRUNA: Sempre és difícil arribar a una conclusió així, però d'això es tracta, oi? Això és viure.

    JOSEPMANEL: Hem de ser conscients de que sempre ens podem superar, que gran part de les solucions estan a les nostres mans.


  20. MOlt ben dit boira, sempre ho he pensat.
    Una relació no funcionarà mai entre dos despresius compulsius jajaja


  21. Joana Says:

    De fet una cosa és estar sol i l'altra sentir-se sol. Dos conceptes fàcils de confondre.
    A vegades estem sols però ens sentim acompanyats, plens! I a l'inrevés , ens sentim sols, tot i els que ens envolten...
    Bona reflexió Boira!
    bona setmana wapa!


  22. Anònim Says:

    M'encanta akta kançó! I tens raó... molta, de vegades estem rodejats i ens sentim sols, quan estem bé no sentim akta sensació... m'has tret la idea del cap o el que jo penso... A cuidar-se vaig a agafar un llibre!


  23. c.e.t.i.n.a. Says:

    El problema de molta gent es que culpa a la resta de la humanitat de las sevas mancances. "Jo ho faria però la meva dona..", "Els que tenim fills no podem...", "Amb els meus amics no puc contar per anar...", etc..

    En realitat tot són excuses per autoenganyar-se i no reconeixer la pròpia incapacitat de pendre la iniciativa o de pendre responsabilitats.

    És força comode, la culpa sempre la tenen els altres.


  24. Estar sola no ha de donar por, i sentise sola tampoc. Sempre i quan sàpigues que tens amics al teu costat :)