Bamboo
Les cançons d'Antònia Font poden tenir totes les interpretacions que vulgueu, en funció del que ha viscut cadascú les interpretem d'una manera o d'una altra. Havia escoltat aquesta cançó molts cops, i no li acabava de trobar el significat, l'altre dia em van fer donar compte d'un detall, que m'ha portat a fer la següent interpretació:
Fumen es pescadors,
blanca es sa platja africana
i un tauronet petit
neda amb sa taurona mare.
Mamà, avui
m´he clavat un fil de coco dins un ull,
mamà, qui som,
es papà diu que som es seu tigreton.
Bamboo, ets tu
aigua de fruites,
tiramissú,
bamboo, ets tu...
Criden es pescadors,
rotja es sa platja africana
i un tauronet petit
sopa amb son pare i sa mare.
Mamà, avui
m´he clavat un fil de coco dins un ull,
mamà, que no,
es papà diu que som es seu airgam-boy.
Bamboo, ets tu
canya de sucre,
mousse de iogurt,
bamboo, ets tu...
Tenim un tauronet que va nedant amb la seva mare, i que li diu que s'ha clavat un sedal dels pescadors, el tauronet encuriosit pregunta que perquè el volen pescar, i diu que el pare li ha explicat que els pescadors se'ls volen menjar. (som es seu tigreton)
A la segona estrofa de la cançó, la familia taurò ataca als pescadors (rotja es sa platja africana), i se'ls mengen per sopar. El tauronet continua encuriosit, vol entendre perquè els pescadors se'ls volien menjar, i al contrari, s'han girat els papers, el pare ho justifica dient que ells no deixen de ser joguines per als humans.
La mare taurona, tot i ser un tauró, al seu fill el tracta de la manera més dolça que sap, una mare és sempre una mare.
La conclusió la podeu treure vosaltres mateixos, per a mi és que sigui com sigui, les famílies sempre actuen de la mateixa manera, els pares defensen als seus fills per davant de tot. I encara podria anar més lluny parlant de que els que es senten atacats és defensen de la manera que saben, amb totes les forces, qüestió de supervivència.
Perquè qui són els dolents en aquesta cançó?
Us convido a que feu les vostres interpretacions. Va, que en dieu?
A la segona estrofa de la cançó, la familia taurò ataca als pescadors (rotja es sa platja africana), i se'ls mengen per sopar. El tauronet continua encuriosit, vol entendre perquè els pescadors se'ls volien menjar, i al contrari, s'han girat els papers, el pare ho justifica dient que ells no deixen de ser joguines per als humans.
La mare taurona, tot i ser un tauró, al seu fill el tracta de la manera més dolça que sap, una mare és sempre una mare.
La conclusió la podeu treure vosaltres mateixos, per a mi és que sigui com sigui, les famílies sempre actuen de la mateixa manera, els pares defensen als seus fills per davant de tot. I encara podria anar més lluny parlant de que els que es senten atacats és defensen de la manera que saben, amb totes les forces, qüestió de supervivència.
Perquè qui són els dolents en aquesta cançó?
Us convido a que feu les vostres interpretacions. Va, que en dieu?
Entrades
Home, ara tu també parles d'Antònia Font? És una plaga, fa uns dies que els he vist sortir en uns quants posts, al final aconseguirem que siguin el grup més famós de la blogosfera (amb permís de l'Estanislau Verdet).
La meva interpretació és molt semblant a la teva, encara que no m'he parat mai a pensar en la profunditat dels sentiments que tenen els taurons, i això que dius de la família i l'instint de supervivència. No obstant, la trobo una gran interpretació.
Ai, és tan tendra aquesta cançó, la taurona és tota una marassa. Jo vaig amb els taurons, és clar, que es fotin els pescadors!
Aquesta cançó és ben extranya... i aquesta dona la veritat que no l'habia sentida mai cantar. No està malament, fas una interpretació força literal. I sobre qui són els dolents? Per descomptat, els homes. Els homes en aquesta terra són seeeempre els dolents. Ens ho hem guanyat a pols.
Anotnia Font és complicat d'agafar-li el punt, però diu coses interessants, merci per la teva "traducció" definició!
Jo crec que no hi ha bons ni dolents en aquesta història sinó contextos diferents. És evident que en tot conflicte sempre existeixen bàndols i segons en quin s'està la visió d'una mateixa situació pot ser completament diferent. La interpretació que en faig és precisament aquesta, que cada individu viu les coses des de la seva pròpia experiència i està envoltat per una realitat concreta que condiciona el judici objectiu.
Em sap greu perquè no he pogut escoltar la cançó (internet va massa lent i no hi ha hagut manera)
una abraçada!
Jo ho veia diferent, sempre havia pensat que la família tauró es trobava en mig d'una almadrava, on el mar es torna vermell de la sang de les tonyines. El tauronet en sortia mal parat.
Jo la trobo una mica enrevesada peró puc estar d'acord amb el significat que li dones.
Ostres jo sempre ho havia agafat diferent...en mallorquí quan un pregunta "qui som?" també vol dir qui sóc...sempre pensava que el pare tauró li deia argamboi i tigretón al seu fill com a joc carinyós! quines coses...serà que escombro cap a casa
Dolents..cap, cadascú juga el seu paper!
jo tampoc l'he sentida cantar mai...però que t'haig de dir la cançò té alguna coseta que enganxa malgrat ser força extranya.
Quin trunyo!
Bona interpretació... oi tant!
he de dir que m 'has mig resolt la vida amb aqueta interpretació :P
bé, exagero, es clar
però un noi asturià em va demanar fa uns dies que li traduís aquesta cançó, doncs se la sabia en català però no sabia què cantava (d'aquí que jo fes també un post de Bamboo!!) i vai traduir-la i no vaig acabar d'entendre-la gaire..
clar, ara tu m'has obert els ulls, ja li puc fer la super interpretació mig filosòfica i tot i quedar super bé!!!
:D
i lo de tigretón..... per què?
ah, es q jo tb havia entès el qui som com qui sóc..
No l'havia sentit mai, coincideixo amb la interpretació del Clint, en mallorquí qui som vol dir qui sóc.El pare tauró li diria al seu fill tigreton i airgam-boy en to carinyós.
Si que podria ser que la família tauró es fotés els pescadors per sopar, o potser la sorra blanca es veu roja pel color del sol al pondre's..
I si parlem de qui són els dolents, evidentment som els homes, sempre som nosaltres que ens fiquem a tot arreu, els taurons fan de taurons.
Quina anada d'olla de cançó no?
Boira, ets tu
mel i meto,
gelat de vainilla,
boira, ets tu...
jeje ara analitzem les cançons i tot? no en tens prou amb gaudir-les ;) ben fet la curiositat ens dona saviesa...
I respecte a la teva qüestió, doncs no hi ha dolents, cadascú viu segons els valors que li han estat donats.
Perquè té més dret a viure un tauró salvatge que una gallina domestica?
...si seguim per aquest camí, al final trobarem el perquè de tot plegat :D
M'encanta aquesta cançó! I noia, quina bona interpretació que n'has fet! M'agrada molt el teu punt de vista sobre aquesta història de la familia tauró.
Crec que mai l'hi havia buscat el significat a aquesta lletra i ara cada cop que l'escolti m'imaginaré al tauronet petit amb el fil de coco dins un ull...
En fi, per quan un concert d'antònia font? jejeje :P
sort que l'has interpretat!
be, no crec que hi hagi dolents...
besets!
Hola guapa , No l'havia sentit mai pero emquedo en la teva interpretació.
Avui estic una mica espesa.
una abraçada
Boira, passa pel meu blog: és urgent!!! Petonets
Quan puguis passat pel meu bloc, hi ha una cosa per tu!
Els rols es repeteixen . De pares a fills, de generació en generació. I sempre hi ha uns bons no tant bons i uns dolents no delents del tot! ;)
També estic espessa!!!
No havia escoltat mai aquest grup i te unes cançons que s'enganxen força. Bons o dolents, jo crec que tothom es pensa que és el bo, falta veure la interpretació que li donen els altres als teus actes.
per cert.. que ens en interpretaràs alguna altra que no entenguem, d'antònia font?
donat que hi tens tanta traça.. :)
tonets