No ho vaig recordar?
Abans d'ahir va fer un any, i no ho vaig recordar. Bé, de fet, ja feia dies que sabia que queia per les dates, però no volia recordar el dia. Recordar el dia, hagués fet que passés un mal dia, i així evitant saber-ho, doncs no ha estat tant dur. No se perquè em pensava que era el dia 16, però no, va ser l'11 de desembre del 2006. I ara ja ho recordaré per sempre. Tot va anar tant ràpid i tant lent a la vegada, que no sabia ni quin dia era, van ser uns dies tristos. Però em vaig poder acomiadar d'ell, dos dies abans, vaig anar a veure'l, sabent perfectament que seria l'últim cop que el veuria. Em van dir que estava sedat, que no és donava compte de res, però no va ser així. Jo no el volia veure, no sabia si seria lo suficient forta, però ara miro enredera i sempre em quedarà aquell últim moment amb ell. Vaig entrar a la seva habitació, estàvem sols, li vaig acariciar la galta,va obrir els ulls i em va mirar, em va clavar la mirada, sempre ho recordaré. Li vaig fer un petó, i li vaig dir que l'estimava, mentre la meva àvia ja em venia a buscar. Dos dies després va morir.
Fent balanç d'aquest últim any sense ell, us puc dir que l'he trobat a faltar moltíssim. Si, ja se, estàvem allunyats, però ell era allà, al meu petit racó de felicitat, i ara ja no hi és. He trobat a faltar que hi sigui. I sobretot he trobat a faltar el seu somriure.
Volia fer un altre tipus de post, recordant-lo, recordant aquells moments, però no ho vull fer, el vull recordar bé, somrient, recordar els bons moments. Ell volia que estesem bé, que ens alegréssim per ell, que per fi descansaria. No em puc alegrar de que ja no hi sigui, però se que ara està millor. I per això, per ell, i perquè és una de les persones que m'he estimat més en la vida, no vull fer un post dramàtic, i no vull plorar. Simplement vull recordar aquest gran home com és mereix, recordar els grans moments que em va donar i pensar que si encara ara sento aquesta buidor és perquè les estones amb ell van valer realment la pena.
Fent balanç d'aquest últim any sense ell, us puc dir que l'he trobat a faltar moltíssim. Si, ja se, estàvem allunyats, però ell era allà, al meu petit racó de felicitat, i ara ja no hi és. He trobat a faltar que hi sigui. I sobretot he trobat a faltar el seu somriure.
Volia fer un altre tipus de post, recordant-lo, recordant aquells moments, però no ho vull fer, el vull recordar bé, somrient, recordar els bons moments. Ell volia que estesem bé, que ens alegréssim per ell, que per fi descansaria. No em puc alegrar de que ja no hi sigui, però se que ara està millor. I per això, per ell, i perquè és una de les persones que m'he estimat més en la vida, no vull fer un post dramàtic, i no vull plorar. Simplement vull recordar aquest gran home com és mereix, recordar els grans moments que em va donar i pensar que si encara ara sento aquesta buidor és perquè les estones amb ell van valer realment la pena.
Entrades
Ho trobo perfecte, Boira, que pensis així diu molt de tu, és un post molt positiu tot i que el motiu és trist. Però ets una dona forta i es nota. La gent que marxa, per més que els estimem, sempre els hem de recordar amb un somriure, i la pena s'apodera de nosaltres, però ells no voldrien veure'ns així, i menys per culpa seva. Si tu l'estimaves tant, segur que ell a tu també, i si pogués llegir això estaria molt content de tu.
Ostres Boira, que bonic... no cal que et digui que m'has emocionat oi? Crec que no és un post gens dramàtic, al contrari! està ple de sentiment, d'esperança i d'amor.
Els avis són personetes especials que sempre durem dins el nostre cor, recordar els bons moments, malgrat al principi faci mal, és la millor manera de mantenir-los vius!!
una abraçada preciosa!
M'agrada aquesta manera de recordar! Un petó
Un post molt tendre, descrius amb molt de sentiment tot aixo.
una abraçada.
jo vaig perdre al meu iaio fa dos mesos i pffffff :S es una sensació extranya, jo encara no m'ho acabo de creure.
He tingut que esperar una mica a escriure el comentari perquè tenia els ulls tant plorosos que no veia el que escrivia.....la veritat es que es veu que ha estat una persona important per tu, però estic segur que tu també ho vas ser per ell. La vida no s'atura i això vol dir que uns venen i els altres marxen. Es molt maco que t'hagis quedat amb tot lo bo d'una persona que tenia molt per donar.
És molt bo intentar recordar els bons moments que hem passat al costat d'algú. Tot i que sigui difícil sempre s'ha d'intentar tirar endavant i mirar enrere el mínim possible. Ànims maca!
qualsevol pèrdua d'un esser estimat ... és una putada, ho sento, però no trobava cap paraula millor ... recordar-los és tot un detall que de ben segur ... si hi ha quelcom més enllà ... els hi haurà arribat !!! ... salut
sempre ens fa por veure a una persona que estimem a punt de morir...és la por de perde'l, la por de veure'l en un estat que mai l'haviem vist.
El recordatori preciós...recorda que ell està amb tu i tu amb ell en el record.
un petó bonica
Fa molt de mal això que has explicat, perquè el buit de l'absència d'un ésser estimat és molt difícil d'omplir, però té la bellesa de la puresa, de l'autenticitat dels sentiments i això si que no té preu. M'imagine com estaràs, així que ànim.
Salut!
Recordo com ho vivies l'any passat i m'anaves explicant com estava el teu avi, m'afectava.., i tot i no conèixe'l m'ho podia imaginar tot perfectament.
Fas molt bé en recordar-lo de manera positiva, perquè ell forma part d'aquell lloc on et senties tan feliç i això sempre t'acompanyarà. Encara em cauen els llagrimons..
Ja saps que he perdut uns quants ésser estimats al llarg de la meva vida, i de base, com a norma, em quedo amb totes les bones estones, amb el seus somriures...
Es mereix aquest post i més, perquè va ser un home que et va omplir, que malgrat tenir una salut molt delicada, pensava en vosaltres, en què estiguéssiu bé, i tot i no tenir el cos fort si que ho era el seu esperit, fort, com el teu.
Un petó i una abraçada Boira.
T'envio una abraçada que vol transmitir tantes coses...
Jo també tinc familiars que recordar aquestes dates, bé, no només ara, sinó cada dia... però hi ha moments en què la seua absència es fa més dolorosa...
petons.
jo ho vaig recorda, i vaig mirar la seva foto i vaig saber que estava bé, que ja feia un any que estava tranquil sense sentir dolor, jo també el trobo a faltar.
A mi em fa por pensar en com el recordaré jo a ell, tant a ell com a la iaia, quant faci un any que ja no hi son, de moment continuo recordant-los cada dia amb bons records.
Cada dia em venen records diferents agradables o dolorosos, però de normals els bons abunden.
T'entenc i entenc el teu post.
Per cert, moltes felicitats per el premi!!!!!
Bon cap de setmana bonica!!!!
Una abraçada Boira :)
Recorda'l ple de vida, t'omplirà!
És que si a més poses Viure sense tu, costa donar el pas endavant, tinc una amiga que també per a recordar la relació amb la seua parella posava aquesta cançó
la mort forma part de la vida, es el final d'aquest camí tan curiós, però no crec que sempre la mort sigui injusta, quan ja has fet la teva vida, quan ja has omplert el teu recipient amb les teves coses, et pots donar per satisfet, sobretot, quan queda gent que et recorda,aixó es que el seu pas per la vida, no ha estat en balde.
El que importa és el que escrius ho fas amb el cor...
molt bonic Boira, diu molt de tu
petonets
Nova pista i fàcil aquest soc jo.
Oda: quin cor mes gros el teu.
Fins divendres.
com ja t'han dit per aquí, l'important és recordar-lo, tenir-lo sempre present encara que el dia en qüestió no hi hagis tingut un pensament... tenir la seva presència amb tu sempre ja és recordar-lo. Petonets guapa.
ei boira, glòria aquest petit record tan tendre... la vida es meravellosa :)
Que bo poder recordar els bons moments dels éssers estimats que així no moren mai en la nostra ànima. Tothom té quelcom a ensenyar i tu deus haver après quelcom d'ell que sempre serà amb tu. Un petó.
PS I felicitats pel premu Blogger Solidari!