Tornar a començar
Quan ens passa alguna cosa dolenta a la vida tenim dos opcions clares:
- Enfonsar-nos
- Tirar endavant
La primera opció, enfonsar-nos, crec que és la opció fàcil, és fàcil deixar-te portar pel dolor en un determinat moment, el que realment costa és posar-hi dos collons, i deixar de "regodearte en la mierda". I perquè us explico això? Doncs bé, aquest matí m'he aixeca't amb força, amb moltes ganes de tot, però no se perquè, fa una estona mentre tornava cap a casa caminant, m'han començat a relliscar llàgrimes galtes avall pel mig del carrer! Que ja em direu també, quina fila devia fer! A mi em va molt bé plorar, quan ploro trec tota l'angoixa que porto a dintre, i em quedo tranquil·la, el gran problema el tinc quan no ploro, que se m'acumulen els nervis a la panxa i tinc ansietat. Mentre anava caminant anava pensant que no aniria a comprar, que no em faria el dinar, que em posaria al sofà o m'estiraria al llit directament i em deixaria portar pels sentiments, sense intentar lluitar-hi, que fàcil que sonava dins el meu cap...De fet, ahir ho vaig fer, ahir no tenia ganes de res, quasi no vaig menjar...i ni em vaig donar compte.
A mesura que m'anava apropant a casa, cada cop veia més aprop el meu sofà i la meva manteta. Però davant de la porta, m'ha passat una cosa inesperada, els meus peus m'han portat carrer amunt fins al Condis, i he anat a comprar per fer-me el dinar. I sabeu que us dic? Doncs que trio la segona opció, tirar endavant. Encara que em vinguin dies difícils, encara que estigui depre o tingui ploreres, no em deixaré anar, tiraré endavant, ho tinc molt clar. Jo no estic feta per plorar-me les penes, sempre he estat molt forta, tot i que últimament aquesta força s'havia amagat tant que no sabia ni que la tenia.
Totes les situacions tenen una part positiva, t'ajuden a redescobrir-te, i veus facetes de tu que no sabies que tenies, o que tenies oblidades.
A mesura que m'anava apropant a casa, cada cop veia més aprop el meu sofà i la meva manteta. Però davant de la porta, m'ha passat una cosa inesperada, els meus peus m'han portat carrer amunt fins al Condis, i he anat a comprar per fer-me el dinar. I sabeu que us dic? Doncs que trio la segona opció, tirar endavant. Encara que em vinguin dies difícils, encara que estigui depre o tingui ploreres, no em deixaré anar, tiraré endavant, ho tinc molt clar. Jo no estic feta per plorar-me les penes, sempre he estat molt forta, tot i que últimament aquesta força s'havia amagat tant que no sabia ni que la tenia.
Totes les situacions tenen una part positiva, t'ajuden a redescobrir-te, i veus facetes de tu que no sabies que tenies, o que tenies oblidades.
Entrades
Gran decisió Boira !! ENDAVANT, ENDAVANT I SEMPRE ENDAVANT !! Una gran abraçada per la teva lluita i la teva bona manera de fer. No ho oblidis mai : SEMPRE ENDAVANT !!
Una molt bona decisió, davant de situacions així el millor és tirar endavant, de fet és l'única opció, ja que la d'enfonsar-te l'únic que fa és allargar la cosa dolenta.
A més, quan més coses es fan, més ganes hi ha de fer-ne !!
ànims!!
Nena quina sort haver agafat el toro per les banyes a temps!
T'imagines quin rotllo, tota la tarda al sofà amb la manteta mirant Bea la Fea??????????????? NOooooooooooooo!!!! Sempre endavant Boira!
Ja saps, que hi ha dies que et menjes el mon i uns d'altres que el mon et menja...per sort, se que tu ets de les persones que no cauen al pou, que treuen la corda d'allà on sigui i surten... el pou es fosc, no agrada, no val la pena...la vida pasa molt depresa, i no t'espera. No saben ni respetem la sort que tenim de veure sortir el sol, per que cada dia, es una petita vida.
Hi havia dues possibles opcions, la fàcil o la correcta, has fet bé de triar-la.
És bo plorar, necessitem desfogar-nos, però això no ens farà anar endavant, reaccionar i sobreposar-se si.
Molta força i com ja t'han dit, SEMPRE ENDAVANT!!
Sí senyora, has estat molt valenta i has fet el millor: afrontar la realitat i mirar endavant. Jo sóc més dèbil i fa temps que m'estic enfonsant en la merda i ni sé com parar-ho i, depèn de com m'ho miro, tampoc en tinc cap ganes...
Una abraçada i molts ànims. Sempre endavant! (ho dic i no ho faig, ho sé, ho sé...)
Per haver-te comprat el dinar, Condis et regala un petó. Muaááás!
Què puc dir que no t'hagin dit ja? Doncs endavant, i a tirar endavant! I molts ànims!
Boira, sols has de ser tu mateixa. Els canvis sempre produeixen sensasions estranyes, sinó, no serien canvis.Però el canvi sols és el moment de passar d'una situació a una altre. No allarguis aquest moment, perquè fa molt mal. Com molt bé diuen els companys, endavant. Jo també en prenc nota, tot i que ser que escriure-ho es molt facil, aplicar-ho no tant.
Em quedo amb que no estàs feta per plorar-te les penes. Em quedo amb que ets conscient del teu potencial i saps que et sortirà. Em quedo amb que en una estoneta has passat de tocar fons a adonar-te que la millor opció és tirar endavant. No t'avergonyeixis de plorar al carrer, i menys si et fa bé. Qui ha de pensar malament? Una persona patint mai no s'ha de preocupar de la fila que fa, s'han de preocupar els altres de consolar-te. Ànims Boira, que tots aquests canvis representa que han de ser bons. Paciència, que de vegades les coses no són fàcils, però si cal passar per aquí per estar millor, s'hi passa.
I tant que si noia !!
Tothom te dies dolents, no som Robots, coi no passa res que un dia no et vingui be de fer el que hauries de fer....aixo si no els deixis encadenar perque no porta enlloc.....
Si tens un dia dolent ens ho fas saber i plores a les nostres espatlles que naltrus no ens fa res !
Una abraçada ben forta i molts petonets
la tardor-hivern no us senta bé ... catxins tot !!! ... salut
hola guapa molt ben fet , aqui et deixo la lletra d'una canço que m'agrada molt un petonas i endavant.
Pasa la vida y el tiempo no se queda quieto llevo un silencio de frío con la soledad
En qué lugar anidare mis sueños nuevos
Y quién me dará una mano cuando quiera despertar
Volver a empezar, aun no termina el juego volver a empezar, que no se apague el fuego queda mucho por andar
Y que mañana será una día nuevo bajo el sol volver a empezar
Se fueron los aplausos y algunos recuerdos y el eco de la gloria duerme en un placard
Yo seguiré adelante atravesando miedos
Sabe dios que nunca es tarde, para
Volver a empezar
Volver a empezar, aun no termina el juego volver a empezar, que no se apague el fuego queda mucho por andar
Y que mañana será una día nuevo bajo el sol volver a empezar, volver a intentar
Volver a empezar.
Volver a empezar, aun no termina el juego
Quanta raó que portes Boira!!! la solució més fàcil davant de qualsevol problema és abandonar-se, és no lluitar, és deixar-se endur... per què? no ho sé,potser perquè momentàniament et sents més tranquil? potser sí, però en el fons és un engany. Tirar endavant implica moviment, implica força, implica tenir una actitud activa davant la vida i davant d'aquelles coses que et fan por o mal. I és evident, aquesta segona opció és la més costosa però també la més satisfactòria!!!
M'ha agradat el que comentes de plorar per desfogar-te... m'hi he sentit molt identificada ja que m'he passat llargues èpoques sense poder vessar ni una sola llàgrima i creu-me que és horrible! i això de plorar pel carrer.... quants no ho hem fet??
M'alegro sincerament que triis la segona opció, tens la força suficient com per dur-la a terme i amb èxit!!!
una abraçada!
Esta clar a vegades costa pero sempre endevant.
És la primera vegada que et llegeixo i m'ha agradat fer-ho.
Et felicito per cpacitat lluitadora que et mou i endavant!!
De totes formes no oblidis que és important buidar, conixer què ens passa,saber i acceptar que estem tristos per obrir-nos a això sens deixar-nos hi caure i així les forces retornen amb més vigor perquè em fet net i em acceptat.
Crec que és important no caure en la valentia i la força per a tapar tot allò que ens dol i oprimeix el cor perquè si no mai no guarim...és important la valentia i la força com a ressorgiment de la alegria i l'esperança després d'acceptar el dolor i la tristesa i les llàgrimes.
I sobretot Endavant!!
És la primera vegada que et llegeixo i m'ha agradat fer-ho.
Et felicito per cpacitat lluitadora que et mou i endavant!!
De totes formes no oblidis que és important buidar, conixer què ens passa,saber i acceptar que estem tristos per obrir-nos a això sens deixar-nos hi caure i així les forces retornen amb més vigor perquè em fet net i em acceptat.
Crec que és important no caure en la valentia i la força per a tapar tot allò que ens dol i oprimeix el cor perquè si no mai no guarim...és important la valentia i la força com a ressorgiment de la alegria i l'esperança després d'acceptar el dolor i la tristesa i les llàgrimes.
I sobretot Endavant!!
Tirar endavant no és el més fàcil ni, el que en moltes ocasions et ve de gust fer, però és l’única cosa que et fa sentir realment viu. I paga la pena l’esforç. També funciona deixar-se caure en el pou sense fons d’algú que sap escoltar/llegir la teua flonjor d’ànim. Hi deixes caure un mot i, a poc a poc, de manera concèntrica, et pot arribar la força d’esperit que anaves buscant. Prova-ho, no es perd res. Una abraçada.
Una abraçada Boira,ànims.