Per un pèl de cony
Tots heu sentit l'expressió li ha anat d'un pèl. La utilitzem molt, la que potser no utilitzem tant és la de li ha anat per un pèl de cony, que ve a tenir el mateix significat, però emfatitza en el fet de que li ha anat molt justet. Que dius, estrany, perquè un pèl de cony és més gruixut que un de normal, però mira...
La vida està formada de casualitats, de multitud de moments en que ens ha passat alguna cosa, i ha anat per un pèl, que no ens en passi una altra, i això probablement ens hagués canviat la vida. No sabrem mai com haguessin estat les coses, si no hagués passat aquella casualitat que va fer que et desviessis del camí que havies triat. Se que no has de pensar mai en que hagués passat si hagués fet això o lo altre, que hagués passat si en aquell moment no s'hagués creuat aquella persona, o no s'hagués creuat aquella oportunitat... Però avui estic reflexiva, i m'he parat ha pensar en algunes de les coses de la meva vida, que haguessin pogut ser, i que per un pèl de cony no han passat, o si. El fet és que no ho sabré mai, i millor així.
Per un pèl de cony:
La vida està formada de casualitats, de multitud de moments en que ens ha passat alguna cosa, i ha anat per un pèl, que no ens en passi una altra, i això probablement ens hagués canviat la vida. No sabrem mai com haguessin estat les coses, si no hagués passat aquella casualitat que va fer que et desviessis del camí que havies triat. Se que no has de pensar mai en que hagués passat si hagués fet això o lo altre, que hagués passat si en aquell moment no s'hagués creuat aquella persona, o no s'hagués creuat aquella oportunitat... Però avui estic reflexiva, i m'he parat ha pensar en algunes de les coses de la meva vida, que haguessin pogut ser, i que per un pèl de cony no han passat, o si. El fet és que no ho sabré mai, i millor així.
Per un pèl de cony:
- No vaig estudiar biologia.
- Vaig conèixer el qui havia de ser la meva parella durant molt temps.
- No em vaig quedar a viure a casa dels pares un cop vaig acabar els estudis.
- No em vaig quedar a viure a Lleida. (la meva vida i mentalitat han canviat molt gràcies a aquest pèl), i vaig venir a Barcelona.
- No vaig acabar A.D.E.
- He conegut gent increïble per pura casualitat.
- He passat dos mesos fatals.
- La meva vida a fet girs de 180 graus.
- I podria seguir i seguir...
No crec en el destí, ni en totes aquestes coses, però el que és clar és que som qui som per la suma de moltes casualitats.
Entrades
És increible les casualitats que han fet falta per dur-nos fins on som, és inevitable topar amb el destí quan hi pensem, no? És impossible que tot hagi estat per casualitat, segur que tendim a un equilibri i hi ha forces que ens empenyen, però no sabem quines...
M'ha agradat molt el post, a veure si hi passo més sovint. Salut!!
PD: no, jo no crec en el destí, però a vegades m'agrada pensar que sí, com a tothom.
No l'havia sentit mai aquesta expressió... tot i que té la seva lògica ja que els pèls de cony són més curts (no entrem en temes de gruixudària).
Jo crec que tot en aquesta vida ens ha vingut o ens ha deixat de venir per un pèl. Moltes de les coses que ens han passat i que hem decidit són produides en un moment determinat per les circumstàncies que ens han envoltat. Allò ens marca la trajectòria de la nostra vida i sempre, sempre ens pot quedar el dubte de pensar "què hagués passat si o si no..." però la vida és això, és un constant fluir de coses i canvis que no acabem d'entendre però que ens defineixen com el que sóm. I és des de la distància quan ens adonem de la importància que han tingut en nosaltres i de tot el que ens han canviat!
Val, i ja callo... m'ha agradat molt el post perquè és reflexiu però alhora divertit amb això del cony... hahaha
una abraçada!!
Una altra frase que m'agradaria manllevar-te, 'Som qui som per la suma de moltes casualitats'.
Doncs sí, sempre ens va per un pèl (en el meu cas, no de cony...) de moltes coses, però les que deixem enrere potser no eren per nosaltres. O si, però no ho podrem saber mai, així que mirar enrere només ho hem de fer amb estimació, i ens hem de sentir orgullosos del que vivim. I si hi ha alguna cosa que no ens agrada, si sabem que podem millorar, fe-ho, per què no? Cal prendre decisions, cal tirar endavant, i sabem que algunes coses es tornaran a quedar pel camí, però a part de casualitats, la nostra vida es composa de moltes decisions, i sempre he dit que quan es prenen de manera convençuda, no ens podem equivocar.
sí que dona de sí un pèl de cony !!! ... el puc veure ??? ... salut
Hi ha una teoria que diu que es pot explicar tota una vida per las casualitats. i es ben certa.
Ostres, doncs jo cada dia estic més convençuda que la vida sí, hi té casualitats però a vegades son tan importants que queda més com un destí, que havies de viures per sentir certes sensacions que et poden ajudar a saber com ets o com pots arribar a ser. Per cert, tu sí que ets una de les meravelloses persones que he tingut la moltíssima sort de conèixer, de pura casualitat ;) MUACK!
les q coses q han d passar i per molt poket q no passarien! La vida roda com el mon al q vivim, mai sabrem que ens espera el demà. El passat, passat està.
ostres per un pèl de què jo no en tinc de pels al cony...jejeje
sóm aquí per alguna raó que no sabem i que la duem ben guardada al subconscient...con que no la sabem anem fent..però el que no sabem és que la casualitat no existeix, tot està estipulat per alguna raó(aquella que duem al cervell ben guardadeta).
Ostres, jo no ho havia sentit mai, això de "per un pèl de cony".
Però sí, estem fets de petites casualitats. Potser el destí és juganer i si una casualitat no la trobes ara la trobaràs l'endemà, però... no ho sé, les casualitats ens fan com són (i no m'esprimeixo més el cervell, que aviat em sortirà fum...)
puc portar la contrària?
mmmmm... amb permís boireta:
jo diria que no n'hi ha tantes de casualitats; potser anomenem casualitat a aquelles circustàncies en què ens vam trobar i "on" no vam decidir res o quasi res.
És casualitat que t'enxampi un tren si ets al mig de la via? :P
Jo m'he equivocat moltes vegades a la meva vida. Conscientment. Ara miro de no equivocar-me tant. Però només creuré en aquesta teoria el dia que em toqui una primitiva: això si que seria casualitat!!!!
Ah... i jo estic amb la Rosa, eh? el pubis, millor rasuradet. No saps els pels que t'estalvies de treure casualment d'entre les dents!!!
petons i llepades rasurades!
Per un pel de cony, de cul o del que sigui, el que està clar és que moltes coses que ens passen a la vida es perquè nosaltres decidim que passin. Simplement escollim entre una opció o una altre. Mai sabrem el que hagués passat si haguessim escollit diferent, però això es viure.
Si que havia sentit aquesta expressió, però no l'he feta servir mai.
Crec en les casualitats, sempre he pensat que si no haguessin passat certes coses ara jo no seria la mateixa, però també crec en que podem prendre decisions que aniran dirigint la nostra vida.
Totes les experiències que hem viscut, tant bones com dolentes, ens defineixen com a persones.
Hem d'acceptar el passat, viure el present i esperar el millor del futur.
Així que per un pèl de cony has conegut gent increïble! jeje Jo també!
Un petonet! :)
per un pel de cony no vaig agafar l'aviò cap a Madrid aquell 11M per desprès agafar el metro...es una casualitat?, el destí diu la meva mare...no ho se i tampoc heu vull saber..vaig decidir jo no anar-hi aquell dia.
Gràcies TXARI per passar-te pel raconet. És fa difícil pensar que tot és casualitat.
Gràcies IRUNA, no havia caigut amb això de la llargada del pèl! jajaja.
I tant XEXU, tota teva la frase.
No te res d'especial aquest pèl de cony MOSSÈN.
Si STRIPER, m'encanta aquesta teoria, i m'has fet pensar en aquella sèrie que és diu 6 grados. Molt interessant.
Gràcies MARIETA, tu també ets una de les persones increïbles que he pogut conèixer per un pèl...o no. jaja
DÉJÀ: El passat passat està, però ens influeix en el que som ara.
Home ROSA, jajajajaj, ja m'has entés!! No tens pèls? O te'ls rasures? ;p
Jo no acabo de creure en el destí.
LLUNA: Les casualitats ens fan qui som, si senyora, bona frase, i no t'esprimeixis el cervell dona!
GATOT: jo parlo de coses que et passen per casualitat, no pas de casualitats provocades per nosaltres mateixos, aquest seria un altre tema. I no et saltis de tema, home, que estàvem parlant metafòricament, tu i la Rosa sempre igual! jajaja
DE SECÀ: Si, i la qüestió es arriscar-se per poder viure lo més intensament possible.
TERRA: Potser me l'havies sentit dir a mi...jajaja. A qui has conegut per un pèl de cony?
KPITANA: Benvinguda al raconet, i gràcies pel comentari, això si que és pot dir que va ser per un pèl.
Una abraçada.
Aquests posts fan que ens coneguem una mica millor eh!? Bé, doncs ànims i a veure si canvia això dels dos ultims mesos i s'arreglen les coses ;)
Però tu i tens pels al cony?
ABWH.
per un pel de cony l'altre dia no vaig anar a fer un cafetó a cas d'ella! snifff amb les ganes que en tenia!
sense pels a la llengua
Ves que pèl a pèl no et quedi peladet!
quanta raó... jo crec que tot el que em passa ve de pels. Avui ha anat d'un pel que no perdo el tren i mira hagués anat bé, perquè hi ha hagut un paio que s'ha posat a tocar la flauta i a fer un escàndol...
1a pista demà...
i ara ho entens això de les pistes?
vaja, quina mala sort la meva !!! ... salut
A tu t'ho he sentit dir!
I per un pèl (de cony o no..) he conegut unes quantes persones, a tu, per exemple!