Tinc un virus
No se que passa que últimament cada cop que vaig a casa els pares acabo amb mal de panxa. Bé, no cada cop, però ha coincidit que cada cop que he agafat un mal de panxa ha estat allà, i és d'allò més emprenyador tenir la teva mare preocupada, al darrera tot el dia.
Doncs això és el que m'ha passat aquest Nadal, després de dinar a ca la iaia, i d'acabar ben tipa. Per si no n'hi hagués prou amb el dinar, em vaig fotre 4 lioneses, i un bon tip de torrons, i tot per res, perquè vaig arribar a casa, i lo primer que vaig fer va ser anar al lavabo i deixar tot el dinar de Nadal allà! Quin greu! Tant bo que estava! Però la cosa no va acabar aquí, suors fredes, corregudes al lavabo, vaig passar la nit del lloro, i lo pitjor de tot: la meva mare!
I així incordiant fins que jo cedeixo i acabo bebent, i és clar, 5 minuts després, una altra carrera al lavabo per treure la camamilla. Argh!!
A l'un demà, feta un drap, vaig enfilar cap a l'estació de trens. Això si, aguantant a la meva mare, dient-me que com podia marxar en aquestes circumstàncies, i la veritat és que estava fatal, el viatge és va fer llarg, però per mi va ser un alleujament arribar a Barcelona.
Doncs res, que han passat uns dies, però el virus es resisteix, i encara em dona una mica de malestar. Però clar, això no li puc dir pas a la mama. :)
Doncs això és el que m'ha passat aquest Nadal, després de dinar a ca la iaia, i d'acabar ben tipa. Per si no n'hi hagués prou amb el dinar, em vaig fotre 4 lioneses, i un bon tip de torrons, i tot per res, perquè vaig arribar a casa, i lo primer que vaig fer va ser anar al lavabo i deixar tot el dinar de Nadal allà! Quin greu! Tant bo que estava! Però la cosa no va acabar aquí, suors fredes, corregudes al lavabo, vaig passar la nit del lloro, i lo pitjor de tot: la meva mare!
Mare: Que et porto?
Jo: Res.
Mare: Com et trobes?
Jo: Bé. (estava agonitzant però bueno, qualsevol li diu en aquestes situacions).
Mare: Té, te fet una camamilla.
Jo: T'he dit que no vull res.
Mare: Beu.
Jo: No. (marejada com una sopa, que no podia ni articular paraules, i menys discutir, és clar...)
Mare: T'anirà bé!
Jo: Nooooooooo, que no veus que ho tornaré a treure.
Mare: Beuuuuuu.
I així incordiant fins que jo cedeixo i acabo bebent, i és clar, 5 minuts després, una altra carrera al lavabo per treure la camamilla. Argh!!
Mare: Beu més, que t'ha anat bé.
Jo: Bé???!!! Però que dius??!! Que no veus que m'ha anat fatal? Vull Primperan.
Mare: Ja saps que no en tinc d'aquestes coses, et puc fer una altra infusió.
Jo: (això ho pensava, no ho vaig dir en veu alta) vull marxaaaaaar a casa meva.
A l'un demà, feta un drap, vaig enfilar cap a l'estació de trens. Això si, aguantant a la meva mare, dient-me que com podia marxar en aquestes circumstàncies, i la veritat és que estava fatal, el viatge és va fer llarg, però per mi va ser un alleujament arribar a Barcelona.
Doncs res, que han passat uns dies, però el virus es resisteix, i encara em dona una mica de malestar. Però clar, això no li puc dir pas a la mama. :)
Entrades
Aaaaarg!! Virus! aquelles coses que alguns diuen que no estan vius, però que segur que són els que no han pessat mai una grip d'aquelles fortes... Que diguessin llavors que les suors fredes i el mal de panxa és obra d'algú inert! Hombre ya! ;)
Espero que et recuperis molt aviat! A mi també em va passar un any i el que vaig fer va ser reservar-me una mica de torró en el meu amagatall priviegiat, perquè a casa meva vola!! Hahaha... Que tot el que va sortir després va entrar!! XD
Una abraçada i lo dit: a recuperar-se! Que al 2008 s'hi ha d'entrar amb bon peu ^^
Encara que no lim diguis a la teva mare ...ella sap que no et trobes bé ( les mares ,per aquest setè sentit, ho saben tot ) ;)
Recupera't i passa un bon cap d'any!
he llegit al siari que hi ha una epidèmia ( casi) de virus estomacals....almenys a Girona!
Ostres, espero que et recuperis aviat! Això dels vòmits ho fa passar fatal, sobretot quan tens algú al darrere, tot el dia preguntant-te com estàs!
Ai las indigestions, lo millor camamilla ben calenta, si veues que no, primperan, o millor clrboril.
Feliz 2008
Ai las indigestions, lo millor camamilla ben calenta, si veues que no, primperan, o millor clrboril.
Feliz 2008
Entenc que no li puguis dir a ta mare que encara no et trobes del tot bé, em passa igual amb la meva.
Lo fotut del cas és que em temo que és genètic...em tornaré jo també així?? Noooo!!!! Seguríssim que no.
Paciència, és lo que tenen les nostres mares nena, són pesadetes, ho dic amb carinyo, però ho són.
Aquests virus cabrons, et deixen destrossat...
Que et milloris aviat, que has de començar l'any trobant-te bé!
Estàs segura de que és un virus?
Te tota la pinta de ser un empatx de lioneses i torrons, jo he tingut uns quants i el malestar a la panxa dura un parell de dies...
De totes maneres espero que ja estiguis bé i que al menys entris en el nou any amb bona salut.
Doncs jo també he estat fotut, seran els aires de la terra ferma. I igual que tu, vaig pillar el cotxe i cap a la city. No se quanta febre tenia, però segur que en tenia perquè no parava de tremolar. Ai les mames, que faríem sense elles?
UO!!! Doncs ma mare no es preocupa més del compta i per tant no em dóna gaire la bara :) A vegades, si està realment preocupada perquè em veu, nota molt malament(tema salut, física o mental...) doncs sí q tampteja si vull anar a k seva i q em cuidarà i tal pa i pa qual però l'hi dius un -Noooooo, gràcies mama però nooooo. Ja et trucaré i et tinc informada. - I ella resignada però bé. Ma mare, com qualsevol altre, té les seves coses... però amb això he tingut molta sort :D