Un any mogudet
Tinc un diari on sempre acostumava a escriure el balanç de l'any el dia 31, avui el tenia a la mà, i he estat apunt de començar, però he cregut que ja que tinc el blog que millor que fer-ho aquí. Els dubtes estaven en que aquest any m'han passat moltes coses, i la veritat, no tenia gaires ganes de recordar-les, però bé, no per oblidar-les deixaran de ser-hi.
Vaig començar l'any amb una tristor punyent, el meu iaio havia mort feia molt poc, i la salut de la meva mare em tenia molt preocupada. Tot i així tenia projectes i ganes, estava a l'atur, un atur voluntari, perquè vaig decidir preparar-me unes oposicions i també estava enmig del merder de la reforma del meu piset. Els primers mesos del any els puc resumir amb: paletes, últims retocs, comprar mobles, netejar, caixes, trasllats...Bé, ja sabeu que és tot això...La veritat és que estava il·lusionada, tot i que amb la meva parella quasi ens tirem els plats pel cap. Perquè hi ha tanta tensió quan hi ha canvis?
Entre una cosa i una altra, no em vaig donar compte i em vaig plantar al maig, i els 30 anys s'apropaven, i com no, vaig tenir la crisis dels 30, necessitava fer canvis en la meva vida (encara no sabia tot el que m'esperava).
Vaig fer els 30 anys en un viatge molt especial. Van venir acompanyats del que jo em pensava seria un canvi, fins i tot vaig arribar a plantejar-me algunes coses molt serioses aquells dies. En tinc un record molt agradable, la veritat.
Quan vaig tornar del viatge, vaig decidir obrir Gossades, necessitava fer alguna cosa diferent, i bé, això m'ha permès conèixer-vos a tots vosaltres, i viure un món totalment nou per a mi.
L'estiu va ser diferent, estrany, amb poques ganes de fer coses. La meva parella s'estava plantejant un gran canvi en la seva vida, i jo el vaig recolzar en tot, realment creia que és el que havia de fer, tot i que sabia que aquest canvi a mi m'acabaria afectant d'alguna manera, no sabia si positivament o negativament, però sabia que m'afectaria.
Després a la tardor tot és va precipitar, molts canvis, molt ràpids i jo navegant pel mig feta un embolic. Jo em vaig començar a centrar en un nou projecte que em fa molta il·lusió.
Diuen que les coses passen per algun motiu, jo no m'ho havia volgut creure mai, però després d'aquests mesos estranys ho començo a creure fermament. Crec que tot el que m'ha passat havia de passar, perquè m'ha ajudat a veure les coses d'una altra manera, a veure les coses més clares, i a saber que vull en aquesta vida.
Resumint que ha acabat l'any i visc sola al meu piset, amb les meves dos gosses. Res a veure amb el que tenia en ment al començar l'any, o sigui que no penso fer cap propòsit per l'any vinent, perquè no serveixen de res, un dia t'aixeques, i veus que tot ha canviat. Em deixaré portar, sense mirar gaire endavant...
Bon Any a tots!
Vaig començar l'any amb una tristor punyent, el meu iaio havia mort feia molt poc, i la salut de la meva mare em tenia molt preocupada. Tot i així tenia projectes i ganes, estava a l'atur, un atur voluntari, perquè vaig decidir preparar-me unes oposicions i també estava enmig del merder de la reforma del meu piset. Els primers mesos del any els puc resumir amb: paletes, últims retocs, comprar mobles, netejar, caixes, trasllats...Bé, ja sabeu que és tot això...La veritat és que estava il·lusionada, tot i que amb la meva parella quasi ens tirem els plats pel cap. Perquè hi ha tanta tensió quan hi ha canvis?
Entre una cosa i una altra, no em vaig donar compte i em vaig plantar al maig, i els 30 anys s'apropaven, i com no, vaig tenir la crisis dels 30, necessitava fer canvis en la meva vida (encara no sabia tot el que m'esperava).
Vaig fer els 30 anys en un viatge molt especial. Van venir acompanyats del que jo em pensava seria un canvi, fins i tot vaig arribar a plantejar-me algunes coses molt serioses aquells dies. En tinc un record molt agradable, la veritat.
Quan vaig tornar del viatge, vaig decidir obrir Gossades, necessitava fer alguna cosa diferent, i bé, això m'ha permès conèixer-vos a tots vosaltres, i viure un món totalment nou per a mi.
L'estiu va ser diferent, estrany, amb poques ganes de fer coses. La meva parella s'estava plantejant un gran canvi en la seva vida, i jo el vaig recolzar en tot, realment creia que és el que havia de fer, tot i que sabia que aquest canvi a mi m'acabaria afectant d'alguna manera, no sabia si positivament o negativament, però sabia que m'afectaria.
Després a la tardor tot és va precipitar, molts canvis, molt ràpids i jo navegant pel mig feta un embolic. Jo em vaig començar a centrar en un nou projecte que em fa molta il·lusió.
Diuen que les coses passen per algun motiu, jo no m'ho havia volgut creure mai, però després d'aquests mesos estranys ho començo a creure fermament. Crec que tot el que m'ha passat havia de passar, perquè m'ha ajudat a veure les coses d'una altra manera, a veure les coses més clares, i a saber que vull en aquesta vida.
Resumint que ha acabat l'any i visc sola al meu piset, amb les meves dos gosses. Res a veure amb el que tenia en ment al començar l'any, o sigui que no penso fer cap propòsit per l'any vinent, perquè no serveixen de res, un dia t'aixeques, i veus que tot ha canviat. Em deixaré portar, sense mirar gaire endavant...
Bon Any a tots!
Entrades
Bon any! i ja ens anirem veient.
Tens tota la raó... Hi ha una frase d'eixes famoses que diu "la vida es allò que et passa mentres tu estàs fent altres plans", i és ben cert.
Petons i feliç 2008!!
No m'agrada fer plans ni propòsits per l'any vinent, per si s'esguerren, m'estimo més estar a l'expectativa de veure què passarà i anar modificant sobre la marxa.
I SEMPRE que es fan obres a un pis, ens discutim amb la parella, estem tensos, no falla. Crec que a tothom li passa.
Si que ha estat un any de canvis, per mi també ha estat diferent, però no tant com tu...
Espero que estiguis una mica més animada. Et trobaré a faltar aquesta nit...
Petonets de Bon Any.
Bon any!
La vida és una capsa de sorpreses, del tot imprevisible. De fet, a vegades et passes coses que ni tu mateix entens. El que si que s'ha de fer, o com a mínim intentar-ho, es aprendre de tot el que et passa. Estic segur que, en aquest any que estem a punt d'encetar, l'aprenentatge no et serà tant dolorós. Et desitjo el millor.
les coses canvien quan menys ho esperem ... i per sort, també canvien a millor !!! ... salut
Es millor no ferse gaire proposits , topt lo que ha de pasar , arriba i ja esta el meu dessitj per que al 2008 t'arribin moltes coses bones.
Sí... les coses sempre passen per alguna cosa... Molt bon any!
Disfruta d'aquest espai de silenci a la teva vida...segur que en sortiran gran projectes!
Bon any!
Un bon resum ;)
Tens rao amb lo dels propòsits, no serveixen de res!!
Bueno, bon any guapa! Que siguis molt feliç aquest 2008!
Petonets*
Com diuen als USA: "Si la vida et dona llimones fes llimonada". La vida no s'ha de planificar, s'han d'aprofitar las oportunitats que ens dona. La resta és fer el somiatruites.
Un petó
Vinga doncs, a menjar-se l'any nou!
Hola boira,
No saps com t'entenc... El meu ex-company va voler donar un canvi radical al seu terreny laboral i a mi em feia molta por perquè veia que provocaria molts canvis... però mai m'hagués imaginat que després de recolzar-lo durant mesos i aguantar els seus nervis i la incertesa, acabaria decidint d'un dia per l'altre que no volia estar amb mi. D'això ja fa un any i mig i la ferida encara sagna.
Espero que el 2008 et porti molts somnis fets realitat. Pots comptar amb mi :)
Una abraçada
Un any de molts canvis i de moltes pujades i baixades, ja veig. Però m'ha agradat molt el resum, així sabem més de l'evolució d'aquest any pel que fa a tu. Faria tantes preguntes... però bé, si no expliques més coses, serà perquè no t'interessa que se sàpiguen, oi? Ja callo, doncs. Sort pel 2008, i a veure si tot millora, que els darrers temps has estat una mica moixa. Bon any nou!
nena... perquè no m'ho tornis a dir... no et donaré cap consell!
:D
Només... que això de deixar-se portar... no ho feien les noies quan anaven a ballar? :P
petons i llepades de balls compartits!
Bonica, un any durillu eh??, segur que aquest que ha començat ara et portarà moltes coses i molt bones, però mica en mica, sense preses eh :-)
Un petonas ben gran dolça i MOLT BON ANY NOU!!!!!!!!!!!!!!!
:)
Per a mi també ha estat un any mogudet... He canviat de pis, de feina, ho vaig deixar amb el xicot, ho vaig "deixar" amb la que era la meva millor amiga, després de 6 anys m'he llicenciat (uee!),... i crec que fins i tot les pitjors experiències m'han permès aprendre alguna cosa! Un any molt productiu, sí senyora!
Ara... Espero que el 2008 sigui una mica més tranquil·let! hehehe
Et desitjo un molt bon any a tu també! I les llimones que deien per aquí a dalt... si et surten massa àcides, només cal posar-hi una miqueta més de sucre! Feliç 2008!!
JORDI CASANOVAS, TIRAI, JO MATEIXA I CLINT: Bon any per vosaltres també!
PALITO: M'ha fet gràcia que fiquis aquesta frase, perquè precisament és la que tinc penjada a gossades des de ja fa dies, i tens tota la raó. :)
TERRA: Gràcies, ja recordo ja les vostres crisis quan fèieu obres, jeje. Això és universal.
DE SECÀ: Exacte, de tot se'n aprèn. Si una cosa bona traiem d'aquestes situacions és això.
MOSSÈN: Per això val la pena viure...
STRIPER: Gràcies, la avantatge de haver passat un mal any, és que es difícil que aquest que bé sigui pitjor, jeje.
SENSE FER SOROLL: Les coses sempre passen per alguna cosa, perquè lo millor que podem fer es buscar-li el costat positiu. :)
JOANA: Gràcies maca, ho has definit molt rebé, espai de silenci...
TRILLINA: Bon Any triLLina, i si, cada cop val més no fer massa propòsits.
C.E.T.I.N.A.: Gran frase la incluiré al blog, jeje. Costa donar-se compte d'això però un cop te'n dones compte, et pots prendre la vida de manera molt diferent.
SHADOW: Molts ànims Shadow, espero que aquest any sigui millor per a tu també, i ja saps on soc.
Una abraçada.
XEXU: Gràcies. Faries moltes preguntes? Doncs vinga, fes-les! Això si, no en garanteixo que les respongui. :)
Bon Any!
GATOT: Ja veig que estàs reconroset. Amb lo que m'agraden a mi els teus comentaris i consells.
Llepades!
NÚR: Benvinguda, i deu ni do el teu any també! Suc de llimona amb sucre, perfecte!
Una abraçada.
MOLT BON ANY GUAPA!!! Va bé tenir bons propòsits sempre, però tampoc un s'ha de capficar gaire ja que poden passar imprevistos q et facin canviar de parer. SIGUES FELIÇ AVUI (Això t'ho apuntes i ho llegeixes cada matí) JAJAJA!!! ;P
Em quedo amb la última conclusió... no serveixen de res els propòsits! La vida dona mil voltes cada dia i no podem aferrar-nos a gaires coses. Hem d'aprendre a deixar-nos portar pel que ens va passant i creure que tot té algun sentit, encara que moltes vegades no el sabem trobar...
Et desitjo sincerament que el 2008 et porti grans moments, perquè et mereixes ser feliç!!! el 2007 ja ha acabat, i amb ell totes les coses dolentes que ens han passat
Una abraçada!
Torna a escriure Boira, ho trobo molt en falta...